¿Quin Bruce Springsteen veurem a Barcelona? Així seran els seus concerts

És l’hora, per fi, del finalment batejat amb un breu ‘2023 Tour’, ruta que el Boss ha estat cancel·lant una vegada i una altra des del 2020, i que el porta amb 73 anys, acompanyat per una E Street Band ampliada (amb metals i cors) i amb tres àlbums de recent factura sota el braç. Es preveu que només un, ‘Letter to you’, tingui una presència significativa en els concerts d’aquest divendres i diumenge: quatre temes, ‘Ghosts’, ‘I’ll see you in my dreams’, ‘Last man standing’ i el titular, han sonat en cada un dels 28 concerts de la recent gira nord-americana. Cançons que segueixen una temàtica de fons, el pols amb la nostra mortalitat, simbolitzat per la reflexió arran de la mort de George Theiss, col·lega de la seva banda juvenil The Castiles, que deixa el Boss com a últim supervivent d’aquells llunyans ‘glory days’.

Del pavelló a l’estadi

¿Quin Springsteen veurem aquest cap de setmana a Barcelona? El de sempre, potser rearmat i encoratjat davant aquesta consciència de la brevetat dels dies. Bruce titànic com a ‘frontman’, capaç d’interpretacions profundes i motivades, prest a la diversió quan arriba l’hora de tiberis com ‘Rosalita (come out tonight)’ o ‘Tenth avenue freeze-out’. Si és el cas: com sabem, els repertoris del Boss estan sempre subjectes a canvis, i més si parlem del salt conceptual que suposa passar d’una gira nord-americana de pavellons a una europea d’estadis.

Notícies relacionades

Steven Spielberg assistirà junt amb Barack Obama al concert de Bruce Springsteen a Barcelona d’aquest divendres

Bruce Springsteen, calfreds i molta diversió a Nova York en la seva ruta a Barcelona

Però, pel que sembla en aquest tram americà (aquest diari va acudir al xou al novaiorquès Madison Square Garden), l’àlbum més citat del repertori resulta ser ‘Born to run’ (1975), amb cinc i fins a sis de les seves vuit cançons, incloent-hi, per ara només una vegada, un majestuós ‘Jungleland’ obrint la tanda de bisos. Ascendent dels setanta a qui cal sumar les tres cites, fins ara fixes, del segon disc, ‘The wild, the innocent & the E Street shuffle’ (1973): ‘Kitty’s back’, ‘The E Street shuffle’, totes dues amb les seves cadències jazz-swing, i l’esmentada gresca de ‘Rosalita’. En canvi, ‘The river’ (1980), el ‘leitmotiv’ de la gira de 2016-17, passa a un pla menor i el seu tema titular no ha sigut interpretat fins ara en cap concert. Però quan menys te l’esperes salta la sorpresa: en certes nits, excepcionalment, Bruce ha repescat peces com ‘Brilliant disguise’, ‘It’s hard to be a saint in the city’ o ‘Local hero’.

Nits capturades

En total, solen ser 26 o 27 cançons desplegades al llarg d’unes dues hores i tres quarts, sense pausa d’intermedi i amb escassos parlaments. Tant Bruce com alguns dels seus ‘E streeters’ (que se sàpiga, Nils Lofgren, Steve Van Zandt, Soozie Tyrell i Jake Clemons) arriben després d’haver-se anotat episodis de covid-19 en les últimes setmanes, però llestos per a revista. Nits ‘springsteenianes’, les de l’Estadi, que són les úniques d’aquest any a Espanya (tot i que es preveu que la gira segueixi el 2024), i que quedaran gravades no només en la memòria dels seus assistents, sinó també en registres fonogràfics: seguint el costum implantat pel Boss fa uns anys, els xous es gravaran i posaran a la venda a la seva web oficial, tant en ‘streaming’ com en CD.