Crítica de música
L’encanteri del barroc de Xavier Sabata
El contratenor barceloní amb Vespres d’Arnadí, dirigits per Dani Espasa, triomfen en la seva tornada al Palau amb ‘Invisibili’

Sota el suggerent epítet d’‘Invisibili’, el contratenor Xavier Sabata i el director i clavecinista Dani Espasa van idear un programa que rescatava grans creadors del barroc italià avui oblidats que van contribuir a consolidar l’estructura de l’òpera com a gènere públic i popular. Ho feien en el cicle Simfònics al Palau; d’aquesta forma els abonats van poder disfrutar d’especialistes en un estil aliè al curs amb obres d’autors ja reconeguts com a fonamentals al costat d’altres de menys difosos com Giovanni Alberto Ristori o Giovanni Porta.
Sabata, que acumula experiència i domini tècnic i estilístic, va mostrar una veu madura i flexible que ha guanyat en l’ús de colors i efectes. Va començar amb Bononcini –que ja cantava la Sutherland– i l’ària ‘Render mi vuole’ de l’òpera ‘Astianatte’ en un interessant diàleg amb el violí. De ‘Le fate’ de Ristori es va sentir ‘Bellezze adorate’, que exigeix un gran control del ‘fiato’ i el ‘legato’. De Sarro i la seva coneguda ‘Siroe, re di Persia’, Sabata va oferir una impressionant versió de la tràgica ‘Gelido in ogni vena’, negociant amb bon olfacte el passatge i que va mostrar un intèrpret entregat. Va acabar la primera part amb Geminiano Giacomelli i l’ària ‘Date o trombe il suon guerriero’ de l’òpera ‘Gianguir’, ornamentada, emotiva i en què també es van lluir els oboès, i la seva ària més coneguda, la florida ‘Mi par sentir la bella’, es va oferir després, també amb protagonisme de l’oboè.
Luxe local
Dani Espasa, al capdavant del seu aclamat ‘ensemble’ especialitzat en música antiga Vespres d’Arnadí, va tenir a càrrec seu l’arrencada de les dues parts del concert, a més de petits interludis instrumentals –gairebé tots provinents d’òperes– que van permetre el necessari descans al contratenor i mostrar la consolidada qualitat del conjunt, un luxe local. De la seva mà van desfilar per l’escenari Tomaso Albinoni i la seva simfonia d’‘Il nascimento dell’Aurora’, Antonio Lotti i la simfonia d’‘Ascanio’, una ‘toccata’ d’Alessandro Scarlatti i la simfonia de l’òpera ‘Alessandro il Grande in Sidone’, de Francesco Mancini.
Notícies relacionadesSabata, ja en la recta final, va interpretar l’ària ‘Qui tu scrivo o nome amato’ de l’òpera ‘L’oracolo del fato’ de Gasparini, tota una ostentació de línia i bellesa, abans d’impactar amb la virtuosa ‘Scuote la chioma d’oro’ de ‘Deianira, Iole ed Ercole’, amb gran presència de la corda greu, de Nicola Porpora. ‘Non sempre grandina’, d’‘Il Farnace’ de Giovanni Porta, va acomiadar entre l’alegria del públic el programa en una nova prova de l’encanteri que causa el repertori barroc.
Hi va haver dues propines; la primera, una virtuosa ària del prolífic Carlo Francesco Pollarolo que va contrastar amb un sorprenent i emotiu ‘Morgen!’ de Richard Strauss.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelonejant Així és el jardí viral de Barcelona amb més de 200.000 flors
- Districte de Ciutat Vella El tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ s’expandeix a la zona més vulnerable de Barcelona
- A les 40 setmanes L’alcalde de Girona Lluc Salellas anuncia la mort del seu fill no nat «de manera inesperada»
- La lliga de campions Adeu, Champions; ‘ciao’, Ancelotti
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Política i moda Qui té un defecte té un tresor
- Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius
- Crònica rosa Arriba ‘La familia de la tele’
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Sense proves Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"