Deu pel·lícules destacades que s’estrenen aquest maig a les sales de cine

Han passat moltes coses des de l’estrena de ‘Guardianes de la galaxia: volumen 2’ (2017). El seu director, James Gunn, va ser acomiadat de Marvel a causa d’uns tuits polèmics que havia escrit en el passat i va ser reclutat per Warner Bros per dirigir ‘L’esquadró suïcida’ (2021) i la sèrie ‘El pacificador’, i després Marvel el va tornar a contractar perquè rodés aquesta pel·lícula. I ara, després de la seva estrena, Gunn se n’anirà una vegada més de Marvel, aquesta vegada de forma definitiva –o no– per exercir de president i codirector executiu dels DC Studios. Més enllà del vaivé empresarial, l’entrega final de la que sens dubte és una de les sagues de superherois més estimades posa el focus en el turbulent passat de l’os rentador Rocket, que amenaça la supervivència del grup.

El nou film del prolífic director francès és una comèdia policíaca ambientada al París dels anys 30, i la seva protagonista és una actriu que s’acusa a si mateixa d’un assassinat que no va cometre a fi d’adquirir notorietat; la interpreta Nadia Tereszkiewicz, rostre de moda del cine francès. A més d’una intriga plena d’humor, la pel·lícula és una història sobre la sororitat femenina, i compta amb rostres il·lustres com Isabelle Huppert, Fabrice Luchini i André Dussollier entre els seus intèrprets.

Una agent antiavalots emprèn el complicat desallotjament d’un edifici habitat per migrants i, durant l’operació, troben per casualitat uns diners amagats que evidencien l’existència d’una trama d’enriquiment il·legal entre els seus companys; acorralada, haurà de recolzar-se en els ocupants de les vivendes per poder trobar-hi una sortida. A partir d’aquesta premissa, Vivas planteja una reflexió sobre la corrupció i el racisme institucionals i, alhora, una trepidant carrera contra rellotge.

A més de la seva habilitat a l’hora de facturar obres de culte –ha dirigit títols com ‘Driver’ (1978), ‘The warriors’ (1979) i ‘Calles de fuego’ (1984)–, potser l’altra característica essencial de Hill és la seva predilecció pel ‘western’; fins i tot aquelles de les seves ficcions que no pertanyen oficialment a aquest gènere manegen convencions narratives i estilístiques que li són consubstancials. La que ara estrena a Espanya, en tot cas, és la seva quarta pel·lícula de l’Oest en tota regla. La protagonitza un famós caçarecompenses que es troba amb el seu enemic jurat, un jugador professional i malfactor que havia enviat a la presó anys enrere.

El sisè llargmetratge de Hogg prossegueix amb la reflexió autobiogràfica que la cineasta anglesa va emprendre a l’extraordinari díptic ‘The souvenir’, amb el qual compon una mena de trilogia. Contempla dues dones, mare i filla, que celebren l’aniversari de l’àvia passant uns dies a l’hotel que en el passat va ser la seva mansió familiar, i prepara aquest retrat maternofilial amb elements propis del cine de fantasmes. Té l’intimisme i la circumspecció típics del cine de la seva autora, tot i que aquí aquests trets apareixen combinats amb humor sec i mossegador.

Guanyadora del Premi del Jurat en la passada edició del Festival de Cannes, se serveix dels sistemes muntanyosos de la vall d’Aosta, al nord d’Itàlia, com a metàfora de la definitòria amistat entre dos homes que, durant tres dècades, van retrobant-se i separant-se successivament mentre busquen els seus respectius camins. Mentrestant, reflexiona sobre la capacitat del paisatge per condicionar la identitat dels que l’habiten i sobre la importància d’atendre el món natural, formes de vida més elementals i, per descomptat, els altres.

Com bé suggereix l’expressió «el cel és el límit», la nostra capacitat de superació és gairebé inesgotable. No obstant, potser la màxima no sigui aplicable a la saga ‘Fast & Furious’. Atès que en la seva novena entrega va enviar alguns dels seus personatges a l’espai, ¿quines possibilitats reals té de volar més alt en la dècima? S’ha de veure. El que sí que se sap ja és que l’última aventura de Dom Toretto (Vin Diesel) i el seu equip serà explicada en dues pel·lícules, i que la segona serà estrenada el 2025. La que ho fa ara havia de ser dirigida per Justin Lin –ja responsable de cinc de les entregues prèvies– fins que les seves diferències amb Dièsel el van obligar a cedir el lloc rere la càmera al francès Louis Leterrier. 

Com el seu títol indica clarament, el nou musical del director de ‘Chicago’ (2002) i ‘Nine’ (2009) és un ‘remake’ del clàssic d’animació de Disney sobre una sirena que anhela formar part del món dels humans. Els fans de la pel·lícula de 1989 no han necessitat veure’n la nova versió per posar el crit al cel en contra seu: han protestat perquè la protagonitza Halle Bailey, una actriu negra; perquè, pel que sembla, algunes de les cançons icòniques de la pel·lícula animada no han sigut incloses aquesta vegada; perquè, a jutjar pel tràiler, el vestuari no els sembla prou llustrós; i perquè temen que, en general, l’esperit de la història original s’ha perdut. En fi.

Primera incursió de Pedro Almodóvar en el ‘western’, i segona de les seves pel·lícules rodada en anglès, aquest curtmetratge protagonitzat per Ethan Hawke i Pedro Pascal ha sigut definit pel manxec com la seva «resposta a ‘Brokeback mountain’»; convé recordar que, al seu dia, Almodóvar va estar a punt de dirigir aquella pel·lícula abans que el treball recaigués finalment en Ang Lee. El disseny de vestuari ha anat a càrrec de la firma francesa Saint Laurent, el director creatiu de la qual, Anthony Vaccarello, figura en els crèdits de la pel·lícula en qualitat de productor associat.

Guanyadora del Premi Especial del Jurat en la passada Mostra de Venècia, va ser completada poc abans de l’empresonament de Panahi al seu país, per motius polítics, el juliol del 2022. El cineasta iranià hi encarna una versió fictícia de si mateix. Poc després de mudar-se a un poble fronterer per dirigir de forma remota un rodatge que té lloc a Turquia, el personatge es veu embolicat en un escàndol local que posarà en evidència violentes tensions entre la tradició i el progrés, entre l’urbà i el rural i entre les creences i l’evident. A través d’aquestes, la pel·lícula proposa una crítica plena de fúria i pessimisme contra l’autoritat i la masculinitat més supersticioses, absurdes i estúpides.