¿Vols saber quants llibres has venut?

De moment, la CEGAL ha firmat acords de col·laboració amb l’Associació Col·legial d’Escriptors (ACE) i la Federació d’Associacions d’Il·lustradors/as Professionals d’Espanya (FADIP), que seran les que canalitzaran les peticions que cursin els seus membres per sol·licitar l’informe sobre les vendes dels seus llibres l’any en curs o de l’any anterior. Segons Álvaro Manso, portaveu de CEGAL, «la intenció és que aquests siguin els primers d’una sèrie de convenis amb més associacions d’autors», cosa que celebra, per exemple l’escriptor mallorquí Sebastià Portell, com a president de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). «És molt bona notícia. L’haurem de tractar en una pròxima junta. En el procés participatiu del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que coordina la Institució de les Lletres Catalanes, ja havíem manifestat el nostre interès de tenir accés a aquestes dades de la mateixa manera que el tenen altres agents de la cadena de valor del llibre, tot i que, per ara, no s’ha materialitzat en cap acord concret».  

L’eina LibriRed, creada el 2014 per CEGAL i la Cambra del Llibre de Catalunya amb la col·laboració del Ministeri de Cultura, es nodreix de les dades directes i reals que diàriament aporten les seves llibreries, informació a què tenen accés també un centenar d’editorials i que ofereix xifres en temps real donant respostes a nivell de títols, fons, vendes o estoc, permetent, per exemple, saber si fa falta més promoció en una o una altra zona, si necessiten reimprimir o quines vendes té un autor que estudien fitxar. De la mateixa manera, la plataforma LibriData, integrada a LibriRed, registra la venda diària de llibres a més de 150 establiments de Catalunya i és la seva llista la que la Cambra del Llibre fa pública dels llibres més venuts per Sant Jordi. 

La llacuna de les llibreries

No obstant, la informació té una llacuna. Les dades que diàriament recopila LibriRed de les llibreries independents associades són reals, a peu de caixa, i «permeten tenir una fotografia exacta d’on són els llibres d’un autor, el seu nombre, com es comporten, quina implantació tenen la primera setmana a la venda...». Però són xifres parcials, ja que representen, calcula Manso, un 70% del mercat. No compten amb les vendes registrades a FNAC, El Corte Inglés i Amazon, que «tenen polítiques tancades i les seves pròpies plataformes de venda», assenyala. 

Diego Moreno, de Nórdica Libros, és un dels editors que obté informació gràcies a l’eina de CEGAL. «Tot i que LibriRed no et doni dades de tot el sector, saps que són reals d’una part del mercat i pots extrapolar-los per deduir quina ha sigut la venda real i fer millor les liquidacions a final d’any –explica–. Si és un autor molt comercial, el pes del que hagi venut a FNAC, El Corte Inglés o Amazon serà probablement més gran. Si és més literari n’haurà venut més en llibreries independents i quadrarà més». 

L’excel de Salvador Macip

Un dels membres de l’AELC, el metge, científic i polivalent escriptor Salvador Macip, que desconeixia el conveni fins aquesta setmana, l’aplaudeix i, quan funcioni, té clar que demanarà com accedir al servei. «Crec que els autors ho agrairem. Fa temps que demanàvem poder tenir informació assequible i fiable en temps real. És un pas endavant i una millora per a tothom. Era necessari repensar el sistema, perquè avui, en època digital, on tot està controlat, és impensable que no pugui saber-se quants llibres has venut. Amb un codi de barres i una base de dades has de poder saber-ho sense haver d’esperar que la teva editorial et passi les dades a final d’any», assenyala l’autor del recent ‘Doble vida’ (Columna), a quatre mans amb Àngels Bassas.

Macip es declara «una mica obsessiu». «Tinc un Excel on apunto les xifres de cada liquidació i sé quants llibres tinc vius i encara funcionen dels 41 que he publicat. Saber geogràficament on interesses més o menys et pot ajudar, per exemple, de cara a fer presentacions». 

Tampoc coneixia l’acord la seva col·lega Eva Baltasar, autora de la trilogia formada per ‘Permagel’,‘Boulder’ (amb la qual s’ha col·locat com a flamant finalista del premi Booker) i ‘Mamut’ (Club Editor / Random House), tot i que la seva predisposició és molt diferent. «No dubto que pot ser un servei útil per a alguns autors, però en el meu cas, no crec que ho consulti mai –augura–. No controlo res del que passa amb els meus llibres. Em dedico a escriure i deixo el control al camp, a la vida».  

Conquesta històrica

L’ACE representa uns 2.200 autors, traductors i autors de teatre. El seu president, l’escriptor Manuel Rico, explica que encara estan preparant l’aplicació, que esperen tenir disponible a principis de juny. L’associat pagarà uns 10 euros per informe. La FADIP no començarà a posar-lo en pràctica fins a inicis del 2024. «És una conquesta històrica, que els autors vam estar demanant fa anys. I, malgrat que hi hagi gent escèptica, la predisposició dels autors és favorable. Hi ha una demanda generalitzada de transparència que també ha d’existir per veure la traçabilitat del llibre, per saber com ha sigut el procés des de l’autor fins que arriba al lector –explica Rico–. Qualsevol autor podrà saber si els seus llibres s’estan venent a la xarxa de la CEGAL, si estan funcionant o no. Jo mateix vaig participar en una prova abans de la pandèmia i ho vaig trobar útil. Hi ha autors que creuen que venen més del que els diuen però alguns poden descobrir que no venen tant com creuen».

En aquesta necessitat de «més transparència a la cadena del llibre de forma transversal» insisteix també Manso des de la CEGAL. No estranya en un sistema que algun autor qualifica de «diabòlic» per la quantitat d’intermediaris que implica –editor, agent, distribuïdor, llibreter...– i en el qual sempre ha sigut missió impossible saber quants llibres es venen: no és el mateix llibres distribuïts que venuts, sempre cal tenir en compte les devolucions, moltes edicions no impliquen gaires vendes... I on només els grans grups editorials poden permetre’s pagar les tarifes d’empreses com Nielsen i GfK, que elaboren llistes de més venuts basades en els seus estudis de mercat. 

La precarietat dels autors

Des de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), que agrupa 1.478 autors, donen suport al conveni, assenyala el seu president, el poeta i crític David Castillo, però no els consta que els seus associats s’hi estiguin interessant. «No crec que ho demanin gaires. De moment hi ha un punt d’indiferència, potser perquè en realitat no permet saber les vendes reals. O perquè molts només volen que els publiquin. O perquè la majoria sap que ven poc. Molt pocs en poden viure i aquesta eina no servirà per treure els autors de la precarietat», lamenta l’escriptor, que diu que no la utilitzarà. «Jo estic amb editorials petites però també amb l’editorial Planeta i em fio més de la seva màquina legal que de la meva pròpia comptabilitat», assegura Castillo, per qui «el debat, el que caldria canviar, i el que sí que reivindiquen els autors, és que augmenti el 10% del pastís que s’emporten ara i que hauria de ser del 25%. El sistema es basa que un 30% se l’emporten els editors, un altre 30, els llibreters, i un altre 30 els distribuïdors. Els autors estan indefensos, veuen que mentre ells no es mengen un torrat, avui hi ha molts editors que viuen perfectament del seu negoci, que avui venen més i llancen més títols que mai». 

Confiança en els editors

Sí que opina que «és una eina útil», el barceloní David Roas, un dels referents del relat fantàstic, historiador de la literatura i membre de l’ACEC. «Sempre m’ha interessat saber quants llibres venc –diu l’autor dels recents ‘Niños’ (Páginas de Espuma) i d’‘Historia de lo fantástico en las narrativas latinoamericanas. Vol 1’ (Editorial Iberoamericana)–. I no és per desconfiança envers els meus editors, perquè confio plenament en les xifres que em passen a final d’any, tot i que és veritat que depèn de la professionalitat de cada editorial. En tinc alguna de la qual no en sé res des del 2015...». En la mateixa línia està Macip: «No és que no et refiïs de les seves dades. Sempre me n’he refiat. Però en això són intermediaris i sempre és millor poder anar directament a la font».  

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«Les editorials poden beneficiar-se de l’eina perquè els descarregarà de part de la feina. No poden estar informant diàriament els seus autors sobre com van els seus llibres», explica Manso, que lamenta que «no totes les editorials tenen bones pràctiques ni prou transparència amb els autors». A l’ACE, xifra Rico, moltes de les més de 1.000 consultes que els seus socis realitzen a l’any als seus advocats tenen a veure amb les liquidacions que els presenten els editors.

Per Moreno, de Nórdica, «com en totes les relacions, la confiança amb el teu editor és fonamental». «Si aquest t’enganya, et diu que n’has venut un i CEGAL et diu que 25, és clar que alguna cosa no quadra. Si és així, pregunta-l’hi al teu editor», aconsella als autors. «Alguns, quan puguin utilitzar aquest servei, se sorprendran perquè venen molt poc. Perquè el mercat és molt gran o perquè venen més a Amazon que a les llibreries independents i, per tant, no hi sortirà reflectit». A Moreno, cap dels seus li ha preguntat encara sobre el tema. Però la porta ja és oberta.