Cremeu-ho després de llegir-ho

Deborah Eisenberg i els perills de fumar al llit (i a tot arreu)

L’escriptora, guionista i actriu, sort de Norah Ephron ‘indie’, no va ser capaç d’escriure fins que no va deixar el tabac, però tampoc va ser capaç de reconèixer-se a si mateixa. Potser per això no hagi deixat de ser cap altra i visqui la seva vida com una ficció que esdevé real als seus relats, acabats d’editar per Chai Editora.

Deborah Eisenberg i els perills de fumar al llit (i a tot arreu)

Sara Martíne<

4
Es llegeix en minuts
Laura Fernández
Laura Fernández

Escriptora i periodista

ver +

Quan era adolescent, quan tenia 14 anys, Deborah Eisenberg portava sempre a sobre un exemplar d’‘El bosc de la nit’, de Djuna Barnes, o un d’‘A contrapel’, de Joris-Karl Huysmans, com si fos un talismà. «Creia que no em podia passar res dolent si portava algun dels dos amb mi», va dir en una ocasió l’escriptora a Catherine Steindler, una periodista de ‘Paris Review’. A continuació li va dir que, en aquella època, a l’institut, tothom volia ser escriptor. Ella ho era de veritat –«escriure em donava pau, ho posava tot al seu lloc», li va dir també–, però durant massa temps li va semblar tan sagrat que ho va defugir. Tenia gairebé 40 anys quan va publicar el seu primer relat. No era el primer que escrivia, tot i que feia poc que havia començat a prendre’s seriosament allò d’escriure. 

¿Què va haver de passar per animar-se a fer-ho? Va haver de deixar de fumar. «No tenia ni idea de quina manera l’addicció m’havia, bàsicament, esborrat. M’havia substituït. Ella era tot el que quedava de mi. Jo existia per fumar i poc més», va confessar a Steindler. Com Lucia Berlin –que es va dir a si mateixa que era alcohòlica a través d’un relat, ‘Lavandería Ángel’ i, per descomptat, no va ser conscient, fins molt després d’acabar-lo, que l’havia escrit per dir-s’ho–, Eisenberg va expulsar el que quedava d’aquell jo moribund –«vaig matar allò que era quan vaig deixar el tabac», li va confessar– en una narració, ‘Days’, que va començar sent un relat de no-ficció i que va acabar convertit en el seu primer relat sense més ni més. La història que li va permetre reconnectar amb allò que posava ordre a la seva vida.

‘Days’ no està inclòs a ‘Relatos’ (Chai Editora), el volum de contes acabat d’editar que recopila part d’aquells inicis –el primer conte, un ‘Restos que flotan a la deriva’ que té a veure amb companyes de pis, la fotografia del nòvio abandonat que presideix la vida de la protagonista, data de 1984– i que enllaça amb la seva última producció –inclosa a l’altre volum, publicat fa tres anys, ‘Taj Mahal’–, però el seu esperit es podria dir que és per tot arreu. Perquè el curiós d’Eisenberg, com passa sovint amb aquells autors per a qui, en cert moment –el moment exacte, en el seu cas, en què va abordar la seva relació amb els cigarrets en un conte–, vida i obra comencen a barrejar-se, és que sembla alhora personatge i autora, intèrpret i guionista.

Realitat i ficció

Que hagi sigut guionista (és l’autora del llibret de ‘Mientras seamos jóvenes’, deNoah Baumbach, i de la divertidíssima ‘Déjales hablar’ –o les aventures d’un escriptora d’una mica més de mitjana edat en un creuer, interpretada per la infal·lible, i ara premi Princesa d’Astúries, Meryl Streep–) i que s’hagi interpretat a si mateixa en més d’una ocasió –en una d’elles, en un capítol de ‘Gossip Girl’–, no fa més que tacar aquesta frontera entre ficció i realitat, com passa en la literatura (i la vida) de Norah Ephron. Tot i que, en el cas d’Eisenberg, sembla no haver abandonat encara el moment en què es va mudar a Nova York. I per això és tan fascinant veure-la –passar el temps i instal·lar-se entre els nouvinguts a la ciutat– a ‘Search party’ (Movistar Plus+).

Notícies relacionades

‘Search party’, per cert, és un d’aquests secrets en extrem ben guardats de la televisió multiplataforma contemporània. Un ‘whodunnit’ que t’agradarà si t’agrada a) el cine de Todd Solondz, b) les sèries ‘Girls’, ‘Bored to death’, ‘The end of the fucking world’, i c) ‘Misteriós assassinat a Manhattan’ o qualsevol novel·la d’Agatha Christie que pogués adaptar-se a la vida a Williamsburg, enclavament bohemi de l’extraradi de Nova York, avui. La protagonista és Alia Shawkat (‘Arrested development’), la noia per a tot d’una rica envanida, i quan s’assabenta que una excompanya de classe ha desaparegut decideix anar a buscar-la i fugir, de passada, de la seva vida, per convertir-se en una espècie de detectiu per accident, fatalment acompanyada pels seus gens curosos i joveníssims amics.

Les històries d’Eisenberg exploren –una vegada i una altra –relacions de parella entre novaiorquesos que o mai s’entendran o s’han entès des del principi, però també que han acabat desapareixent l’un per l’altre. L’escriptora, que va néixer a Winnetka, Illinois, el 1945 –i que està a punt de complir 78 anys– està, des dels 26, amb el també actor (i escriptor) Wallace Shawn –el científic que acaba treballant en un supermercat a ‘El joven Sheldon’, un habitual del cine de Woody Allen des de ‘Manhattan’ i del clàssic ‘La princesa promesa’–, i la sensació és que està revisitant tot el que va ser i el que podria haver sigut. Al cap i a la fi, això és també per a ella escriure, com va dir en una altra ocasió, obrir-se camí al territori desconegut que segueixes sent tu mateixa.