Barcelona, epicentre musical del sud d’Europa

¿Triomfalisme barcelí? L’enunciat admet molts matisos i demana examinar cada cas un per un, ja que les raons per les quals un ‘tour’ passa per una ciutat o una altra són variables. Però «la capital catalana sempre ha sigut atractiva i mai ho ha deixat de ser», afirma Pino Sagliocco, president de Live Nation Espanya, i aquí juguen un paper causes tan inamovibles com la situació geogràfica, amb França a poc més de 150 quilòmetres de Montjuïc. Per a Gay Mercader, «aquest és el factor número u, perquè els equips de producció es continuen movent amb tràilers, no amb avions».

Bretxa d’assistents

Un altre factor clau són els recintes. «L’Estadi Olímpic té més disponibilitat que els estadis de Madrid perquè està alliberat de la Lliga», fa notar Sagliocco, amb la qual cosa pot acollir concerts a la primavera, per exemple (tot i que aquest avantatge se suspendrà l’any que ve amb l’arribada temporal del Barça, paral·lela a l’estrena del nou Bernabéu, dissenyat per acollir xous en plena temporada). «I l’aforament del Palau Sant Jordi és un altre factor molt important», afegeix. Al Wizink Center hi caben entre 1.000 i 2.000 assistents menys i això fa «que la facturació potencial variï substancialment», destaca Albert Salmerón, president de l’APM (Associació de Promotors Musicals).

En realitat, moltes de les vedets musicals van alternant les seves apostes per Barcelona i Madrid: s’espera que Springsteen torni a la capital en l’extensió de la gira de l’any que ve, d’igual manera que Elton John actua aquest any només a la capital catalana perquè ja va passar per Madrid en la primera part del ‘tour’ de comiat (2019). I costa imaginar que Metallica exclogui Barcelona del pròxim ‘tour’, que, per ara, sí que passarà per Madrid (el 2024).

Repetir ciutat

I sempre hi ha algun artista gros que esquiva la plaça catalana: aquest any, Guns n’Roses, Björk (que no actua a la capital espanyola des del 2007 davant les dues visites barcelonines registrades des d’aleshores) o la parella Mötley Crue-Def Leppard. Però, per la seva banda, Coldplay i Madonna porten diverses gires saltant-se Madrid (des del 2012 i el 2009). I hi ha la moda de repetir concerts en una única ciutat, només a l’abast dels «artistes que s’ho puguin permetre», indica Pino Sagliocco. Els quatre shows de Coldplay a l’Estadi són el cas més aparatós.

Notícies relacionades

Kutxi Romero (Marea): «Les zones vip ens semblen una barbaritat, pur classisme»

El negoci dels tiquets ‘premium’ i els fans: «Si compres una entrada VIP és que no ets VIP»

A tot això, Barcelona rivalitza amb Madrid, moltes vegades amb desenllaç favorable, malgrat que en aquesta segona urbs «es venen més entrades», afirma Gay Mercader. Qüestió demogràfica, tot i que en termes de regió metropolitana, les distàncies no són grans (6,3 milions d’habitants, Madrid; 5,2, Barcelona), però en certs artistes es fan notar. «Jo he venut en vuit hores 110.000 entrades d’AC/DC a Madrid, i aquí he trigat dos dies per despatxar-ne 55.000», explica Mercader. És veritat que cada ciutat té els seus fetitxes: «Springsteen té una passió per Barcelona, és indiscutible, i AC/DC la té per Madrid, on hi ha un carrer amb el seu nom».

Cinc dècades després dels inicis de Gay Mercader, Barcelona conserva una aura de «ciutat més avançada, la primera que es va obrir a l’electrònica, i a l’indie, i que conserva el lideratge en festivals», observa Albert Salmerón, apuntant al Primavera Sound, el Sónar i d’altres, fins i tot des de la iniciativa pública, cas del BAM». La capital catalana manté l’embranzida en temps de cert discurs (polític) a favor de la percepció d’un turbo Madrid, tot i que, ni allà i aquí, hi hagi mai garanties que un estadi s’hagi d’omplir, com recorda Mercader: «Si no hi hagués risc, tothom seria promotor».