Del nou Indiana Jones a la novetat de Scorsese: les 10 pel·lícules més esperades del Festival de Cannes

‘KILLERS OF THE FLOWER MOON’, de Martin Scorsese

És, sense cap dubte, una de les pel·lícules més esperades de l’any, i la primera que Martin Scorsese presenta a Cannes ni més ni menys que des que va guanyar el premi al Millor director fa 38 anys gràcies a ‘Quina nit!’ (1985). Ambiciosíssima adaptació del llibre de no ficció que el periodista David Grann va publicar el 2017, ‘Los asesinos de la luna. Petróleo, dinero, homicidio y la creación del FBI’, és el més semblant a un ‘western’ que el director nord-americà ha dirigit mai, i se centra en els assassinats sistèmics d’indis Osage que van tenir lloc a l’estat d’Oklahoma en els anys 20. El repartiment és dels que fan caure de cul. Inclou, entre altres estrelles, Leonardo DiCaprio, Jesse Plemons, Robert De Niro i el recent guanyador de l’Oscar Brendan Fraser. 

‘EXTRAÑA FORMA DE VIDA’, de Pedro Almodóvar

Protagonitzat per Ethan Hawke i Pedro Pascal, aquest curtmetratge és la segona pel·lícula que Pedro Almodóvar roda en anglès –la primera, ‘La voz humana’ (2021), també va adoptar el format curt–, i ha sigut definit pel manxec com la seva «resposta a ‘Brokeback Mountain’»; convé recordar que, fa temps, Almodóvar va estar a punt de dirigir aquella pel·lícula abans que el treball anés a parar definitivament a Ang Lee. El disseny de vestuari és obra de Saint Laurent, i Anthony Vaccarello –director creatiu de la mítica firma francesa– figura en els crèdits de la pel·lícula en qualitat de productor associat.

‘INDIANA JONES I EL DIAL DEL DESTÍ’, de James Mangold

Pot ser que sigui l’única no dirigida per Steven Spielberg –la firma James Mangold, responsable de la més crepuscular de totes les pel·lícules de superherois, ‘Logan’ (2017)– però, tot i així, tot apunta que la cinquena i última entrega de les aventures de l’arqueòleg més famós mai inventat serà un exercici desacomplexat de nostàlgia. Pel que sembla, la seva peripècia argumental inclou incursions en la dècada dels 60, la carrera espacial protagonitzada pels russos i els nord-americans, els científics nazis moguts pels dos bàndols per guanyar-la i una successió d’escenes d’acció en què Harrison Ford salta d’avions, munta a cavall al metro i participa en persecucions en tuk-tuk.

‘LA CHIMERA’, d’Alice Rohrwacher

Després d’enlluernar amb els llargmetratges ‘Corpo celeste’ (2011), ‘El país de las maravillas’ (2014) i ‘Lazzaro feliz’ (2018), estar nominada a l’Oscar gràcies al curt ‘Le pupille’ (2022), ara Rohrwacher presenta pel·lícula a Cannes per quarta vegada; poques dones ostenten una marca semblant. Es tracta d’un drama ambientat en els 80 i entorn del món clandestí dels lladres de tombes, i protagonitzat per un arqueòleg que s’hi veu atrapat. «Parla de la nostra relació amb el passat i amb els morts», ha dit la directora. «La pel·lícula va ser escrita en un moment de mort, quan la mort es va convertir en part integral de les nostres vides i es va fer necessari fer-la». Dit d’una altra manera, ‘La chimera’ és producte de la pandèmia.

‘THE ZONE OF INTEREST’, de Jonathan Glazer

El director d’‘Under the Skin’ (2013), obra de culte protagonitzada per Scarlett Johansson en la pell d’un extraterrestre, estrena ara el seu primer llargmetratge des de fa 10 anys. Basat en la novel·la homònima que Martin Amis va publicar el 2014, contempla com el comandant d’Auschwitz i la seva dona miren d’establir una vida de somni per a la seva família al jardí limítrof amb l’infame camp de concentració. Glazer ha afirmat que la pel·lícula té un to molt diferent del d’altres ficcions sobre l’Holocaust com ‘La llista de Schindler’ (1993) i ‘El fill de Saül’ (2015) i que se serveix del passat per parlar del present. «L’aparició del nacionalsocialisme a Alemanya va ser com una febre que es va apoderar de la gent. Podem veure que una cosa semblant està passant de nou».

‘ASTEROID CITY’, de Wes Anderson

Rodada a Chinchón (Madrid), se situa en una convenció d’astronomia que es veu interrompuda pel que sembla una invasió alienígena i, tenint en compte el tràiler, és prou ‘andersoniana’ per carregar de motius tant tots els que estimen el director texà per continuar expandint el seu inimitable –tot i que sovint imitat– univers com els que el critiquen per repetir-se fins a nivells autoparòdics. Com tot el seu cine, exhibirà una successió d’imatges simètricament perfectes, una atenció extraordinària al detall i un repartiment absurdament sobrecarregat d’estrelles. L’integren Jason Schwartzman, Scarlett Johansson, Edward Norton, Adrien Brody, Bryan Cranston, Liv Schreiber, Tilda Swinton, Willem Dafoe, Jeff Goldblum, Tom Hanks, Margot Robbie i Steve Carell. Només falta Bill Murray, membre fix de la ‘troupe’ del director, que es va veure obligat a perdre’s el rodatge a causa de la covid.

‘MAY DECEMBER’, de Todd Haynes

Haynes està darrere d’un grapat d’obres extraordinàries protagonitzades per personatges femenins com ‘Safe’ (1995), ‘Lluny del cel’ (2002) i ‘Carol’ (2015), així que la presència de Julianne Moore i Natalie Portman com a caps de cartell del seu nou treball resulta per si mateix prometedora. La protagonista és una dona que té un idil·li amb un jove a qui treu més de 20 anys i provoca un gran escàndol sensacionalista; molts anys després, la parella es prepara per enviar els seus fills a la universitat quan entra en les seves vides una actriu d’èxit que es disposa a rodar una pel·lícula sobre ells. L’arribada reviu fantasmes del passat i fa que les emocions es descontrolin.

‘THE BOOK OF SOLUTIONS’, de Michel Gondry

La tornada de l’iconoclasta director francès a la gran pantalla després de vuit anys d’absència –el seu últim llargmetratge estrenat fins ara és el ‘road trip’ ‘La loca historia de Microbio y Gasolina’ (2015)– ha sigut descrit com una comèdia íntima sobre el procés creatiu. Narra les extravagants desaventures d’un cineasta maniacodepressiu que transforma la casa de camp de la seva tia en un estudi de cine. Si la seva sinopsi no enganya, doncs, combinarà elements de les pel·lícules més celebrades del cineasta, ‘Olvídate de mi’ (2004), ‘La ciencia del sueño’ (2006) i ‘Rebobini-la, sisplau’ (2008).

‘CERRAR LOS OJOS’, de Víctor Erice

Notícies relacionades

Obsessiva i obsessionant

El motor de la literatura escalfa el teatre

Erice tan sols va necessitar dues pel·lícules, ‘El espíritu de la colmena’ (1973) i ‘El sur’ (1983), per erigir-se en un dels grans cineastes de la història del cine espanyol. La que ara presenta a Cannes tan sols és el quart llargmetratge de la seva carrera, i arriba més de tres dècades després que la tercera, ‘El sol del membrillo’ (1992), obtingués el premi del jurat en aquest mateix festival. Basada en un guió escrit a mitges pel cineasta i Michel Gaztambide –guanyador d’un Goya per ‘No habrá paz para los malvados’ (2011), se serveix de la història de la desaparició d’un actor famós per portar a terme una reflexió sobre la identitat i la memòria.

‘CLUB ZERO’, de Jessica Hausner

La segona pel·lícula de la directora austríaca rodada en anglès toca un tema íntimament connectat amb el ‘zeitgeist’. Protagonitzada per Mia Wasikowska, explica la història d’una jove professora acabada d’incorporar a una escola que estableix un vincle estret i molt perillós amb cinc dels seus alumnes, a qui convenç que «menjar menys és saludable». El llargmetratge de Hausner immediatament anterior a aquest, ‘Little Joe’ (2019), va competir al festival fa quatre anys i va proporcionar a la seva protagonista, Emily Beecham, el premi a la Millor Actriu.