Cannes arrenca més a prop de la polèmica que del cine de la mà de Johnny Depp

L’elecció de ‘Jeanne Du Barry’ com la pel·lícula encarregada d’inaugurar dimarts a la nit la 76a edició del Festival de Cannes funciona, per damunt de tot, a tall d’eina per comprovar quanta veritat hi ha en aquella vella dita segons la qual la mala publicitat no existeix. La seva directora, la també actriu Maïwenn LeBesco –coneguda en el món del cine com a Maïwenn, a seques–, devia creure fermament en ell quan va decidir que l’intèrpret escollit per coprotagonitzar la pel·lícula al costat d’ella, a la pell del monarca gal Lluís XV, no fos cap altre que Johnny Depp; de fet, si considerem que el francès parlat per l’actor està lluny de ser perfecte i que la seva elecció va tenir lloc abans que guanyés la seva publicitadíssima batalla judicial nord-americana contra la seva exposa Amber Heard, resulta inevitable assumir que buscava deliberadament la controvèrsia al fer-ho.

Sembla igualment evident que Thierry Frémaux, director del certamen, tenia similars ganes de polèmica; de segur sabia que la presència de Depp aquí, i el primer dia de festival, podia generar crítiques, i li hauria resultat fàcil trobar una altra pel·lícula amb què inaugurar-lo. Davant d’ells, a l’altre costat, es troba l’actor. Segurament, el que l’ha mogut tant a rodar la pel·lícula –la primera de perfil relativament alt que filma en molt temps– com a visitar avui el festival és abans que res la voluntat de girar full; encara s’ha de veure si la seva carrera cinematogràfica es recuperarà del dany causat pels escàndols conjugals però, en tot cas, no hi ha dubte que ell hauria preferit no convertir-se en carnassa per a la premsa rosa.

La favorita del rei

Tot el raonament, és clar, tindria menys sentit si Jeanne du Barry justifiqués tant la seva estrena aquí com la seva mateixa existència a base de mèrits artístics però, vist això, no és el cas. Inicialment anomenada Marie-Jeanne Bécu, la dona que li dona títol va néixer en la pobresa però sent encara adolescent es va espavilar per anar ascendint en l’escala social gràcies al seu cos i la seva perícia sexual, i va aconseguir convertir-se en l’última favorita de l’esmentat rei; van viure junts a Versalles més de cinc anys, fins que la mort d’ell la va obligar a abandonar el palau. Al retratar-la, la pel·lícula intenta tant reivindicar-la com una figura progressista i protofeminista com erigir-se en una història d’amor veritable enfrontat a un entorn extraordinàriament hostil, i no compleix cap d’aquests objectius.

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

D’una banda, ens pretén convèncer que la jove es va rebel·lar no només contra els seus orígens socials i el corrupte patriarcat sinó també contra la rigidesa del protocol palatí i l’odi que els adlàters del rei li tenien, però la persona que veiem en pantalla és més aviat una arribista disposada a pagar el preu d’una vida de luxe. De l’altra, en cap moment arriba al romanticisme tràgic a què aspira, perquè els nivells de química compartida entre els amants estan sota zero. Depp passa la major part del seu temps en escena amb el rostre petrificat i la mirada perduda. Maïwenn demostra confondre la passió amb les rialletes i les ganyotes. Recentment va sortir a la llum un rumor segons el qual, durant el rodatge, tots dos estaven a mata-degolla. No està clar si aquesta publicitat és bona o dolenta però, sens dubte, és millor que la rebuda per Maïwenn poc després al fer-se públic que un periodista l’havia denunciat per agafar-lo dels cabells i escopir-li a la cara.

Jeanne du Barry no figura entre les obres aspirants a la Palma d’Or malgrat que, en realitat, el festival va oferir als seus responsables un lloc en la competició. Així ho va afirmar ahir Frémaux durant una trobada amb la premsa mentre responia preguntes relacionades amb la pel·lícula i, més concretament, amb Depp. «Jo només tinc una regla, i és la llibertat d’opinió, i la llibertat d’expressió i actes, dins de la legalitat», va afirmar. «Si a Johnny Depp se li hagués prohibit actuar en una pel·lícula, o la pel·lícula hagués estat prohibida, ara no n’estaríem parlant». Dit d’una altra manera, va apostar per Jeanne du Barry malgrat –o potser, dèiem, precisament per– la controvèrsia que de segur generaria. No obstant, fa ara un mes va afirmar que la seva decisió de no incloure en la programació d’aquest any la nova pel·lícula de Woody Allen, Coup de chance, havia sigut un mitjà d’evitar la controvèrsia. Existeixi o no la mala publicitat, al cap i a la fi, sembla clar que algunes polèmiques són més manejables que altres.