Almodóvar dispara a l’ànima ‘queer’ del ‘western’ amb ‘Extraña forma de vida’ a Cannes

«En cap altra pel·lícula de l’Oest s’ha vist mai dos homes fent el llit», afirma Pedro Almodóvar al parlar d’‘Extraña forma de vida’. I amb aquesta frase n’hi ha prou per resumir a la perfecció la idea conceptual sobre la qual es construeix el seu nou curtmetratge, que és el primer ‘western’ de la seva filmografia i que avui ha protagonitzat la seva estrena mundial al Festival de Cannes: fer servir el lèxic d’aquest gènere excepcionalment viril i utilitzar-lo per compondre un melodrama ‘queer’ absolutament eixelebrat, una mica en la línia del que Nicholas Ray va portar a terme a ‘Johnny Guitar’ (1954); portar la mitologia del ‘cowboy’ al seu terreny, utilitzant estratègies com el fado d’Amália Rodrigues en versió a càrrec de Caetano Veloso i interpretada en playback per un efeb al principi del metratge. La pel·lícula enlluerna per la fluïdesa amb què aquest trànsit té lloc.

«He volgut fer una pel·lícula de l’Oest centrada en el desig sexual compartit entre dos vaquers; som al 2023 i fins ara no s’havia fet res així», ha assegurat el director durant un col·loqui posterior a la projecció de la pel·lícula, donant a entendre que, segons el seu parer, ‘Brokeback Mountain’ (2005) –pel·lícula que ell va rebutjar dirigir, i en què va trobar part de la inspiració per escriure ‘Extraña forma de vida’– tècnicament no és un ‘western’; pel que fa a ‘El poder del perro’ (2021), que sí que pertany inqüestionablement a aquest gènere, parlava d’homosexualitat latent però «ni retratava el desig entre homes ni es follava».

Al llarg dels seus 31 minuts, la pel·lícula contempla el retrobament entre dos homes 25 anys després de mantenir una relació sentimental. Un és un ranxer (Pedro Pascal), i ha fet un llarg viatge per trobar l’altre, un xèrif (Ethan Hawke). El ranxer, queda clar des del principi, està decidit a deixar-se portar pel que li dicten els seus instints, i el xèrif s’ha acostumat a reprimir-los. No triga a quedar clar que el motiu de la seva reunió no és exclusivament sentimental, perquè també té a veure amb un crim i la set de venjança, però quan això passa els vaquers ja han donat curs als impulsos carnals. Almodóvar resol aquesta escena de sexe amb una el·lipsi. «He preferit mostrar les seves veus despullades que els seus cossos despullats», explica. «El que es diuen té més impacte que el que hauria aconseguit qualsevol escena explícita de sexe».

Mirades i gestos

L’eloqüència no només recau en les paraules. Cada mirada és plena de passió i tendresa, cada gest està farcit de melancolia i retret. ‘Extraña forma de vida’ fins i tot commou a través de l’acolorit vestuari dels actors, cortesia de Saint Laurent; el director creatiu de la firma, Anthony Vaccarello, és productor associat de la pel·lícula. «Una de les meves principals prioritats ha sigut assegurar-me de no caure en anacronismes», confessa el director al respecte.

Notícies relacionades

El ‘western’ literari cavalca de nou

Barcelona, capital de la innovació social

«No volia que ningú em retragués que a les pel·lícules l’Oest ningú vesteix com els personatges de la meva pel·lícula». I per si algú considera que la jaqueta de color verd llampant que Pascal porta en algunes escenes és una cosa inconcebible en la història del ‘western’, ell té un exemple que diu el contrari. «A ‘Horizontes lejanos’, d’Anthony Mann, James Stewart portava una jaqueta verda». Bona sort a qui pretengui trobar-ne un altre.

Per quan ‘Extraña forma de vida’ arriba al seu descarnat punt final, resulta inevitable sentir que els esdeveniments s’han desenvolupat de forma una mica precipitada, i que faria falta saber què passarà ara amb el xèrif i el ranxer. De fet, potser aquest és l’únic però que se li pot posar a la pel·lícula: el format curt li queda curt, i potser hauria d’haver sigut dissenyada com un llargmetratge. Avui, a Cannes, Almodóvar no ha descartat que s’hi acabi convertint.