¿Per què no vas fer res? Bàrbara Mestanza denuncia l’abús sexual a ‘Sucia’

Quan una víctima d’abús sexual explica la seva experiència, moltes vegades topa amb aquesta resposta: ¿per què no vas fer res? Això li va passar a Bàrbara Mestanza, dramaturga, directora i actriu de ‘Sucia’, una obra que del 17 de maig a l’11 de juny serà al Teatre Akadèmia. A la peça, l’actriu explica en primera persona l’agressió sexual que va patir fa uns anys en un local de massatges del barri La Latina de Madrid.

L’obra no només se centra en la seva experiència, sinó també en la reacció per part de la societat davant aquest tipus de situacions. Entenent l’abús no només com a casos aïllats, sinó com l’estructura base en què es fomenta el sistema. «Vull mostrar la realitat d’una persona abusada per deixar de suposar una paraula, un número o un percentatge amb què jugar en debats polítics», denuncia Mestanza.

En la creació teatral, en què l’actriu comparteix el paper principal amb Pep Ambròs, es busca canviar els rols i es posa l’home en el lloc de la víctima per fomentar una perspectiva diferent que permeti explicar la realitat de les dones en el paradigma dels homes. «¿Què passaria si un dia un de vosaltres pogués sentir en la seva carn, pell i ungles el que vivim les dones des del dia que vam néixer?», es pregunta la protagonista.

Ambròs considera que ‘Sucia’: «Transcendeix la part artística i pot ser un mirall per a totes les persones que han patit o pateixen una situació així». Així mateix, confessa que no és una obra fàcil com actor, ja que comença amb un monòleg d’ell que dura mitja hora i en el moment que entra Mestanza a l’escenari, Ambròs ha d’interpretar entre 8t i 10 personatges.

En l’escenografia de l’obra, Mestanza vol representar una alfombra, on va enterrar la seva experiència i va decidir no destapar i que simbolitza el cinisme amb què feia bromes i treia importància al que havia viscut, per esquivar una situació molt dolorosa i difícil de superar. I utilitza el color rosa que moltes vegades s’ha utilitzat com a paper film per cobrir tot el que tingui a veure amb les dones. «Per a moltes simbolitza l’opressió i l’esparadrap amb què ens han volgut tapar la boca, la vagina, el clítoris, els pits...».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un cop un homeòpata on va anar li va preguntar a Mestanza si sabia com es feien les perles. I li explico que les ostres «són colpejades una vegada i una altra per l’oceà i el mar les sacseja amb el seu moviment fins a ferir-les. Però elles, en lloc de curar i guarir les seves aferrades fins a oblidar-les com fem nosaltres, fan una perla. Elles no es guareixen esborrant la ferida del seu cos, sinó que fan una cosa amb la seva ferida, una cosa bonica, valuosa». La perla que ha volgut crear l’actriu, amb la seva ferida, és ‘Sucia’.

La peça és una coproducció de Mmz, Bella Batalla i Teatro de La Abadía. A partir de la seva història, Mestanza ha escrit la novel·la ‘Sucia’, que ja és a la venda.