Drets d’autor i creació
Terratrèmol en el món de l’art per una sentència del Suprem dels EUA contra Warhol
La decisió obre la caixa dels trons sobre l’«ús just» de creacions d’altri
El Tribunal Suprem dels Estats Units s’ha convertit aquest dijous en l’epicentre d’un terratrèmol que sacseja el món de l’art i que pot tenir conseqüències impredictibles en el futur de la creació. Set dels nou magistrats de l’Alt Tribunal han sentenciat que Andy Warhol va violar els drets d’autor de la fotògrafa Lynn Goldsmith a l’utilitzar i transformar la imatge d’un retrat que ella li va fer a Prince. Els dos jutges que han mostrat el seu desacord amb la decisió han opinat que, «al rebutjar reconèixer la importància de la còpia transformadora, el tribunal avui, i per primera vegada, gira l’esquena a com funciona la creativitat».
En el centre del cas, que fa tremolar el principi d’«ús just» o «legítim» que ha regit legalment durant dècades sobre l’ús de material d’altri sempre que hi hagi un resultat transformador que «afegeixi una cosa nova, amb un propòsit o caràcter diferent, alterant el primer amb una nova expressió, sentit o missatge», o per a ús de crítica o informació, hi ha un retrat que Goldsmith, una exitosa fotògrafa musical, li va fer a Prince el 1981.
El 1984, quan el músic va publicar ‘Purple Rain’, la revista ‘Vanity Fair’ va contractar Warhol per crear una obra que acompanyés un article. La publicació li va pagar a Goldsmith 400 dòlars perquè permetés que la imatge s’utilitzés com a «referència per a l’artista», acordant també donar-li crèdit i fer-la servir només en un número. I Warhol, amb el seu ‘modus operandi’ habitual com artista, va crear 16 imatges derivades de l’original, de les quals la revista llavors en va publicar només una.
No obstant, quan Prince va morir el 2016 ‘Vanity Fair’ va pagar 10.250 dòlars a la Fundació Warhol, que gestiona el llegat de l’artista mort el 1987, per utilitzar una altra de les imatges de la sèrie de Prince. En aquest cas, Goldsmith no va rebre compensació ni crèdit. I va anar als tribunals.
A favor i en contra
En el primer jutjat que va estudiar el cas un magistrat va fallar a favor de Warhol, assegurant que havia creat una cosa nova i amb un nou significat. En canvi, els tres jutges d’un tribunal d’apel·lacionsvan rebutjar la seva decisió i van argumentar que el primer jutge «no hauria d’haver fet el paper de crític d’art i intentar buscar la intenció o el significat dels treballs» en el centre del cas, assegurant que «els jutges normalment no estan capacitats per fer judicis estètics i perquè aquestes percepcions són inherentment subjectives».
El cas va arribar així al Suprem, i nombroses veus del món de l’art van criticar el tribunal d’apel·lacions. El Museu de Brooklyn, per exemple, va presentar un escrit en què va assegurar que la segona sentència «és un cop al cor de la manera en què els artistes d’avui han crescut per fer i entendre l’art». I en la documentació també hi havia declaracions d’artistes que acusaven el tribunal d’apel·lacions per «denigrar l’art que manlleva, s’apropia o replica treballs previs com una cosa comparable al plagi o l’explotació».
Però les seves queixes i advertències no han obtingut resultat. La sentència de la majoria assegura que «els treballs originals» de Goldsmith, «com els d’altres fotògrafs, mereixen protecció de ‘copyright’, fins i tot davant artistes famosos». Mentrestant, la jutge Elena Kagan i el president del Suprem, John Roberts, han advertit en el seu escrit de dissens que la decisió dels seus col·legues «sufocarà la creativitat de tota mena, impedirà nou art i música i literatura, i frustrarà l’expressió de noves idees i l’obtenció de nou coneixement. Farà el nostre món més pobre», assenyalen.
Notícies relacionades
