Salman Rushdie reapareix a Nova York: «La violència no ha de dissuadir-nos»

Llibres, llibertat d’expressió i drets humans. Salman Rushdie va triar amb intenció una cita que celebrava les tres coses per fer la seva reaparició en persona en públic després de l’atemptat que va sobreviure l’agost de l’any passat, quan un jove radicalitzat va apunyalar l’autor d’‘Els versos satànics’, el llibre pel qual l’aiatol·là Khomeini va emetre contra ell una fàtua el 1989.

El retorn es va produir dijous a Nova York, la seva ciutat adoptiva, a la gala de PEN Amèrica, l’organització literària que va arribar a presidir i que en aquesta edició l’havia condecorat amb un premi al coratge. No s’havia anunciat prèviament la seva aparició, i va provocar delit al Museu d’Història Natural. Perquè va permetre a Rushdie reincorporar-se a la vida social novaiorquesa, de la qual s’havia fet figura ineludible abans de l’atac, i mostrar de nou que pot haver perdut per l’agressió la visió de l’ull dret, que ara queda enfosquit rere un vidre negre a les seves ulleres, però no ha perdut ni el seu sentit de l’humor ni el compromís amb els seus valors.

«És agradable estar de tornada, en lloc de no estar-hi, que també era una opció. Estic bastant content que els daus caiguessin així», va dir per obrir una intervenció breu i aplaudida. En aquest discurs de només 10 minuts es va mostrar especialment agraït a les persones que van contenir al seu agressor, i als que li van salvar la vida. «Jo era l’objectiu aquell dia, però ells van ser els herois. El coratge aquell dia va ser tot seu», va declarar. «No sé els seus noms, mai vaig veure els seus rostres, però a aquest gran grup de gent, li dec la meva vida».

Rushdie va voler traslladar també un missatge general. I va assegurar que «el terrorisme no ha de terroritzar-nos. La violència no ens ha de dissuadir. Com els vells marxistes solien dir: la lluita continua», frase aquesta última que va pronunciar en francès, en italià i en anglès.

Demanda contra Florida

Rushdie, que a més d’anar a la gala va anar al còctel i va posar a l’alfombra vermella, va abordar altres qüestions d’actualitat, incloent-hi les amenaces contra la llibertat d’expressió que s’estan vivint als mateixos Estats Units. I va assenyalar en particular a la demanda que l’organització PEN, junt amb l’editorial que el publica, Penguin Random House, i alguns pares i autors han interposat aquesta mateixa setmana a Florida contra un districte escolar per les restriccions de llibres, part d’una onada conservadora que està atacant arreu del país l’ensenyament i lectura que consideren conflictiva en qüestions com raça, gènere o orientació sexual.

 «És colossalment important, i necessitem guanyar», va dir Rushdie. «L’atac als llibres, l’atac a l’ensenyament, l’atac a les biblioteques [...]. Mai ha sigut més perillós. Mai ha sigut més important lluitar».

També Suzanne Nossel, consellera delegada de PEN Amèrica des del 2013, havia parlat de les amenaces a la llibertat d’expressió que es viuen al país, tot i que incloent-hi «de la dreta i de l’esquerra». I en una entrevista prèvia a la gala amb ‘The New York Times’ va assegurar que «la gent la qüestiona, no creu en ella, la posen en dubte. És un moment important per apuntalar-la com un valor cultural i constitucional», va assegurar.

El mateix grup s’ha vist sacsejat pels seus problemes. Aquesta mateixa setmana dimitia com a vicepresidenta la periodista de ‘The New Yorker’ Masha Geshen, en protesta per la cancel·lació d’un plafó en un festival a què havien sigut convidats escriptors russos i que autors ucraïnesos van amenaçar de boicotejar. I un dels guardonats de la nit, Ted Sarandos, el conseller delegat de Netflix que havia de ser reconegut pel seu paper en les adaptacions de llibres per a la pantalla, va cancel·lar la seva presència en una gala que es produeix quan els guionistes dels EUA estan en vagaexigint d’estudis i plataformes millors condicions laborals.

La nit va ser, en qualsevol cas, una de celebració i reivindicació, coronada pel retorn de Rushdie. I el president de PEN Amèrica, Ayad Akhtar, que va ser l’encarregat de presentar-lo, va plantejar una pregunta a què ell mateix va donar resposta. «És el dany que causa el llenguatge ofensiu una cosa amb el mateix pes que la llibertat de parlar, la llibertat d’imaginar? La resposta és: per descomptat que no. Per descomptat que no».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo