J. M. Coetzee viurà dos mesos a Madrid com a escriptor resident al Museu del Prado

Que sigui Coetzee (que té al seu historial un Nobel i dos premis Booker) qui doni el tret de sortida a la iniciativa dona compte de l’ambició d’un projecte, que portarà l’escriptor a la capital madrilenya els mesos de juny i juliol, una estada que molt possiblement portarà amb la màxima discreció, atès el seu proverbial caràcter esquerp, molt allunyat dels focus i dels periodistes. «L’interrogatori és un mitjà que no se’m dona bé. Soc massa breu en les respostes, i aquesta brevetat (sequedat) es malinterpreta molt sovint com a signe d’irritació o d’enuig», va explicar en una carta al seu amic Paul Auster, molt conscient de les seves aparents asprors.

Amor al castellà

El Nobel ha demostrat al llarg de la seva vida, però molt especialment en aquest segle XXI, una voluntat d’allunyar-se dels més reconeguts pols de poder cultural del panorama anglosaxó, com Nova York i Londres, ciutats on ha arribat a residir. Això en els últims anys s’ha traduït en una particular simpatia per la llengua castellana –Coetzee és un gran coneixedor de la literatura llatinoamericana– que l’ha fet professar una reflexiva militància en els seus escrits a favor del Sud geopolític. Continuant aquests postulats, els seus llibres més recentshan aparegut abans en castellà –concretament a l’editorial argentina El Hilo de Ariadna– que en l’original anglès, pel qual mostra reticències com a «llengua de la globalització».

Tan sols un any abans de guanyar el Nobel el 2003, Coetzee es va traslladar a la ciutat australiana d’Adelaide com a docent a la universitat i poc temps després va adquirir la nacionalitat australiana, una manera més de reivindicar de manera simbòlica l’hemisferi Sud. I és que l’autor ha anat deixant enrere gradualment la faceta com a narrador pur i s’ha anat convertint amb el temps en un pensador crític davant temes com la defensa dels animals, el vegetarianisme i la injustícia social.

Espanya, un país que ha visitat com a particular en diverses ocasions, ha sigut també escenari recurrent per a algunes de les seves històries. El 2000 va escriure un conte titulat ‘Una casa en España’, en el qual explicava que s’havia comprat una vivenda al poble lleidatà de Bellpuig, a l’Urgell, on, segons el relat, solia passar temporades. Després de sembrar el dubte, la seva editorial espanyola Literatura Random House va acabar desmentint-ho a l’aclarir que aquesta història se circumscrivia únicament a l’àmbit de la pura ficció, tot i que amb algú tan gelós de la seva intimitat sempre hi pot haver el dubte de si l’autor realment hi va arribar a residir, d’incògnit, durant un temps. És impossible saber-ho.

Sense abandonar la geografia catalana, el seu últim treball, ‘El polonès’, publicat l’any passat, portava la trama fins a Barcelona, on un pianista expert en Chopin és convidat per una dona de qui s’acaba enamorant. I una altra nota: Elizabeth Costello, un personatge errant que apareix en algunes de les seves obres i que ha sigut considerat com un àlter ego de l’autor, es reclou durant un temps en un poblet de Castella.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Respecte al pes de les arts en l’obra del sud-africà, té moltes pàgines dedicades al cine, el ball i, especialment, la música. Cal destacar com a ‘El polonès’ l’autor juga amb una imatge d’un gos en un parc de Polònia que pràcticament congela com si es tractés d’un quadro i que serveix al protagonista per abordar una poderosa reflexió sobre com la memòria transforma la nostra percepció de les imatges.

La proposta d’autors residents del Prado ha previst que siguin sis en total els escriptors i escriptores que visitaran el museu, un a la primavera i un altre a la tardor durant els tres anys que durarà el projecte. La parella d’autors seleccionada anualment respondrà a un model d’escriptor de carrera llarga i gran reconeixement i un altre de caràcter més emergent, en períodes d’estada que variaran entre tres setmanes i dos mesos.