Isabella Maldonado, expolicia i novel·lista: «Mai oblides l’olor d’un cadàver en l’escena del crim»

Quan va començar a escriure, un agent literari va dir a Isabella Maldonado (1965) que per representar-la abans hauria de canviar la seva protagonista perquè fos de raça blanca. «Em va dir que mai podria ‘vendre-la’ sent, com jo, dona i llatina», recorda amb un somriure l’avui escriptora de ‘thrillers’ traduïts a 23 idiomes, que va voler reflectir-hi la seva pròpia experiència després de 22 anys en les forces policials nord-americanes i per a això va crear personatges com Nina Guerrera, que com a jove agent de l’FBI evoca la Clarice Starling d’‘El silenci dels anyells’ i, per la seva manera de defensar-se, la Lisbeth Salander de ‘Millennium’. Sobre ella va fonamentar aquesta expolicia de Whashington i excapitana de la Unitat d’Investigacions Especials, Criminals i Forenses graduada en l’FBI ‘Enigma’ (Duomo), en què l’enfronta a l’assassí en sèrie que li dona títol. A més, Netflix en va adquirir els drets i serà Jennifer Lopez qui encarni Guerrera en una pel·lícula. 

«Sent dona i llatina va ser un desafiament entrar en la policia. Sempre penses que has de demostrar el que vals perquè la gent dubta de tu. Vaig experimentar sexisme i racisme, sí. Una vegada, en una escena d’un crim, una dona em va dir que volia esperar ‘una poli de veritat’. Vaig haver de deixar-li clar que jo era la poli de veritat... I el meu primer dia de feina un oficial em va dir: ‘les dones no tenen lloc en les forces policials’, i es va girar i va marxar», revela Maldonado per videoconferència abans d’afegir que el temps es va encarregar de posar-lo al seu lloc: «20 anys després aquest oficial estava sota el meu comandament, molts nivells per sota meu. Crec que per a algú amb la seva mentalitat, anar cada dia a treballar sabent que jo estava molt per sobre d’ell va haver de ser prou càstig...». 

La Nina té 16 anys quan s’escapa d’una família d’acollida i és segrestada per un violador i assassí del qual aconsegueix escapar, l’Enigma. Onze anys després, ell la localitza per un vídeo viral i per cridar la seva atenció es vanagloria de les seves noves víctimes llançant un joc d’endevinalles a les xarxes. Maldonado va estudiar els assassins en sèrie en l’acadèmia de l’FBI a Quantico. Però per a ‘Enigma’ es va inspirar en part en un famós cas real en el qual va treballar i que li va deixar empremta, el del franctirador de Washington, John Allen Muhammad, que amb el seu fillastre va matar el 2002 deu persones i en va ferir una vintena. «Un dels assassinats va ser un analista de la meva jurisdicció –recorda–. Disparaven aleatòriament i ningú sabia on ni quan. El seu objectiu era causar pànic i va aconseguir paralitzar de terror tot el país perquè enviava informació als mitjans de comunicació: missatges xifrats, endevinalles, una carta del tarot». 

Un mur a l’arribar a casa

És el que fa l’Enigma, però, avui, a través de les xarxes socials. «Reflecteixo el repte que tot això suposa per a la policia. Com la gent pot interferir en una investigació o generar informació falsa. El primer que investigues d’una víctima són els seus perfils a les xarxes socials», explica qui també va dirigir un comando forense. «Mai oblides l’olor d’un cadàver quan estàs en una escena del crim. Aprens que no hi ha cap tipus de dignitat en la mort. És dur. Molts policies es construeixen un mur i quan tornen a casa no volen parlar amb la família de com els ha anat el dia. Per això hi ha tants divorcis», relata i confessa que sovint pateixen malsons. «Una que no hi ha policia que conegui que no l’hagi tingut és que en una situació letal, quan algú t’apunta, la teva arma no es dispara o funciona malament. En algun cas jo he somiat amb una víctima que intenta parlar amb tu, o amb un assassí que et persegueix».  

Resiliència a Ucraïna

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Maldonado es va retirar per començar una família, tot i que admet que troba una mica a faltar «la placa i la pistola». «Vaig entrar en la policia perquè no suportava les injustícies i volia ajudar les víctimes de criminals. Sabia que no podia canviar el món però potser sí el curs de la vida d’algú. Ara, escrivint veig que tinc un impacte més fort del que m’imaginava. M’ha sorprès que han comprat la trilogia d’‘Enigma’ a Ucraïna i a les xarxes hi ha joves ucraïneses que diuen que els inspira veure com la Nina lluita, s’enfronta a situacions terribles i les supera –explica–. Amb la Nina volia celebrar la resiliència, mostrar com alguns supervivents de dolorosos traumes aconsegueixen transformar-los en una cosa constructiva i bona per als altres». 

«No tots els que pateixen abusos es converteixen en monstres, un fet que sovint sembla servir d’excusa per justificar els criminals». Ho recalca qui ha sigut testimoni d’«actes d’una crueltat immensa. Veure tanta deshumanització és pertorbador».