Coldplay, les cinc claus del fenomen que arriba a Barcelona

¿Què té Coldplay per despertar aquestes adhesions? Mirem d’esbrinar-ho atenent als diversos enquadraments: musical, industrial, social, anímic. La seva música, sigui com sigui, ha sintonitzat amb l’esperit dels temps i els seus concerts, que manegen números inèdits en aquesta ciutat (més de 200.000 entrades esgotades a l’agost), capitalitzen l’estat d’alliberament mental postpandèmic. ¿Una revenja de la vida?

Un ascens a la cimera pas a pas

El creixement de Coldplay, tot i que desbocat en els últims anys, no s’ha produït d’un dia per l’altre. Aquesta banda creada a Londres el 1997 ha recorregut a Barcelona els esglaons preceptius: des de l’Apolo (on va actuar l’any 2000 davant 700 persones), a través de Razzmatazz (2002), el Palau Olímpic de Badalona (2003) i el Palau Sant Jordi (2005 i 2008), a més de l’efímer Espai Movistar (2008). D’aquí al primer salt a l’Estadi Olímpic el 2009, redoblat set anys després amb sengles nits, gesta que ja ens va fer arquejar les celles.

Amb tot això, Chris Martin i companyia han anat confegint una base de fans compacta, que ha crescut amb ells i que no els ha abandonat malgrat els retocs del seu so en els últims temps (menys rock, més colorista i escapista). L’influx inicial de Travis, U2 i Radiohead ha donat pas a atmosferes petergabrielesques, rebosteria pop i accents exòtics. En els concerts, passat i present conviuen, i seguidors de diferents franges d’edat es poden sentir atesos.

Catàleg consolidat i duets estratègics

Coldplay ha prosperat sent un grup amb orígens previs a l’era de les xarxes socials i que combina el seu caràcter d’artista de catàleg consolidat amb la construcció de nous hits. Una posició no gaire habitual: els clàssics, generalment, ja no produeixen èxits. Ells se les han enginyat per transcendir el nínxol generacional, i aquí una clau són els duets amb artistes d’extracció més juvenil o situats en altres estètiques musicals. Les col·laboracions i ‘featurings’ estan a l’ordre del dia i són fomentades per la indústria per creuar públics i multiplicar el poder de convocatòria dels artistes.

Allà, Coldplay ja es va anotar en altres temps algunes cites cridaneres: amb Jay-Z (2008), Rihanna (2012) i The Chainsmokers (2017). I més recentment, han resultat significatives les seves trobades amb Selena Gómez (‘Let somebody go’) i, sobretot, amb el poderós combo sudcoreà BTS a ‘My universe’ (2021), tema aquest que els ha emplenat de discos d’or i platí a mig planeta.

L’energia positiva i la pluja de confeti

El quartet ha trobat un filó en l’explotació de les bones vibracions, l’energia positiva i la concepció del concert com a àgora en la qual compartir els millors desitjos per a la humanitat. Xous que es venen com a experiències, on se subministren polseres lluminoses als assistents perquè les grades llueixin un aspecte màgic i que culminen amb pluges de confeti.

Tot això es transmet després de boca-orella, d’una gira a l’altra, de manera que a la següent cita ja és tota la família, i els amics, i els veïns, els que volen viure un concert de Coldplay. Afegim a tot això les virtuts edificants del seu cançoner, en particular el produït a partir del seu quart àlbum, ‘Viva la vida or death and all his friends’ (2008), la cançó principal del qual, agent motivador per al Barça de Guardiola, atresora propietats vivificants: resulta ser la millor cançó per escoltar en el crític moment de llevar-te als matins, segons l’estudi del psicòleg David M. Greenberg, de la Universitat de Cambridge.

Una caravana amb coartada mediambiental

Quan, el 2019, van publicar Everyday life, van dir que no sortirien de gira fins que aconseguissin la manera de fer-la sostenible. ¿Ho han aconseguit? Bé, el grup llueix una àmplia bateria de mesures mediambientals per convèncer-nos que aquest mastodòntic tour no és el que aparenta. Començant pels trasllats en camions amb biofuel i en l’ús de vols comercials (i no privats), mesures destinades a reduir en un 50% les emissions de carboni. Tot i que, a l’altre costat de la balança, cal dir que concentrar els concerts en unes quantes ciutats sembla fomentar el trànsit aeri entre els assistents.

L’aposta ecològica té altres vectors: entren en joc en el xou les plaques solars disposades a l’escenari, les alfombres cinètiques (que transformen els salts del públic en energia) i els materials orgànics, així com el confeti biodegradable i les polseres led que els assistents hauran de tornar al final del concert. En els concerts s’ofereix aigua gratuïta al públic en ampolles reutilitzables, així com un marxandatge lliure de plàstic.

El matalàs d’una potent bateria de ‘hits’

Tot i que, a Barcelona, ‘Viva la vida’ sigui l’himne de Coldplay per excel·lència, el seu catàleg ofereix almenys una desena de hits opulents, inclosos alguns de la seva primera època. A Spotify, nou de les seves cançons atresoren més de 1.000 milions de reproduccions, i allà, ‘Viva la vida’ ni tan sols és la primera: la superen ‘The scientist’ (2002), ‘Yellow’ (2000) i la més propagada, ‘Something just like this’, la seva trobada amb el duo electrònic The Chainsmokers (2017), amb 2.137 milions.

A tot això, poc importa que ‘Music of the spheres’ (2021) hagi recollit les crítiques més desfavorables de la seva carrera, amb un 55 sobre 100 en el mesurador de ressenyes Metacritic (va obtenir tres discretes estrelles a ‘Rolling Stone’ i només dues a ‘The Guardian’; tres a EL PERIÓDICO), perquè una gira de Coldplay se sustenta en una altra classe de paràmetres. El propòsit, consumat sense embuts, és transmetre la idea que el concert és aquell lloc en el qual cal estar, i que s’interioritzi la pregunta urbi et orbi: ¿com pot ser que vostè no veurà Coldplay?

Notícies relacionades

Coldplay arriben de nit a Barcelona i ja estan allotjats en un hotel de luxe del centre

Les cançons que sonaran en el concert de Coldplay a Barcelona