Perifèrics i consumibles
Escriptor resident i ‘torreznos’ de disseny, per Javier García Rodríguez
J. M. Coetzee viurà dos mesos a Madrid com a escriptor resident al Museu del Prado
Mor Martn Amis, l’escriptor salvatge
¿Quines sèries perillen per la vaga de guionistes de Hollywood?
abertran3511578 libros j m coetzee foto suministrada por mondadori180522144122 /
M’explicava el meu carnisser l’altre dia, amb infinita paciència i arran de les eleccions, que ell no treballava el porc ibèric. Que la gent –aquest concepte tan polèmic o ‘podèmic’– preferia gastar-se la pasta gansa en mitjanes i entrecots de vedella, i en espatlles i costelletes de lletó abans que pagar factures voluminoses (quin llenguatge el de la Federació Gremial del Personal de la Indústria de la Carn i els seus Derivats i el de l’Associació Nacional d’Indústries de la Carn d’Espanya) per «menjar porc». De manera que a les seves vitrines de barri, ni secret, ni ploma, ni presa, ni llangardaix: mos de luxe per al comensal ibèric. Només ha caigut el meu carnisser de ‘milguoqui’ en la temptació del ‘torrezno’, que es cotitza més car que les manufactures de Lladró®. Està de moda el ‘torrezno’, em va dir. I quan topem amb les modes, fins a l’humil ‘torrezno’, producte estrella de les barres de fondes, tavernes i bars de carretera de la nostra pell de toro (avui m’he abonat al tòpic), el ‘torrezno’ poc subtil, perifèric i consumible, es converteix en un luxe per als sentits, passa a ser ‘torrezno’ de disseny.
Percebo una ànsia comuna i idèntica en les ficcions, en els ‘ficcionaris’, en els ‘ficcionadors’ i en els ‘aficcionats’. Una mena de disfòria de gènere literari en la qual gairebé tots estem com fora de lloc, amb insatisfacció, frustració, malestar o inquietud, com si Harrison Ford volgués continuar sent Indiana Jones (en el Temps Maleït). Llegeixo que a Coetzee l’han nomenat escriptor resident a EL MUSEU (ja ho saben) i que serà a Madrid esperant els bàrbars, per desgràcia, tot i que a ell li agradaria –segons diuen– tenir una caseta en un poble apartat de la vista de tots. Villabrágima, potser, molt a prop de Villafrechós, d’on procedeix la família de Jeff Bezos, milionari resident a Amazon,
Notícies relacionadesTots a desgrat del paper que els ha tocat. L’escriptor elusiu acceptant l’exposició pública. King África abandonant la seva ànima de roquer. Adam i Eva enyorant la infància que mai van tenir. Martin Amis aguantant que totes les necrològiques parlin del seu pare.
Els guionistes de Hollywood, en vaga des de fa setmanes demanant condicions laborals justes, i no demanant que –ja n’han perdut l’esperança– se’ls reconegui com a creadors. Ai, si Barton Fink aixequés el cap. Els funcionaris de justícia, també en vaga, demanant un reconeixement que fins ara no han tingut. Els ‘torreznos’ volent ser ‘delikatesen’, com els calamars de potera. Els clàssics volent ser moderns (ave, Cèsar; Mari Tere et saluda). Els arbres (oms, alzines sureres, el que sigui), que no deixen veure el bosc perquè es tornen hivernacles. Tots menys jo. Que he aconseguit que aquesta columna sigui més perifèrica i consumible que mai. I que hi surti el poble que mai he tingut.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
