Òbit
Tina Turner: cinc cançons essencials entre un miler
Mor Tina Turner, la irresistible ‘reina del rock’, als 83 anys
Multimèdia | 10 pioneres del poder femení en el rock
¿Es poden destacar només cinc cançons entre les nombroses gravacions icòniques de la recentment desapareguda Tina Turner, emblema del soul i el pop i les bandes sonores i, ja a un nivell més personal, la fortalesa davant la violència de gènere? No s’ha de fer, però es pot fer, entenent-se sempre aquest exercici com una lleu introducció més que com a categorització definitiva. Heus aquí cinc mostres (en podrien ser d’altres) del ferotge talent vocal d’un referent irreemplaçable de la nostra cultura popular.
‘What’s love got to do with it’
Cal donar les gràcies a Cliff Richard per rebutjar aquesta composició de Graham Lyle i Terry Britten i deixar via lliure a Turner per convertir-la en peça canònica del pop dels vuitanta. En el seu paper d’amant sense passió per l’amor, l’artista malgasta credibilitat, carisma i intensitat: ha viscut per cantar-lo. El tema va donar títol original al biopic del 1993 (aquí simplement ‘Tina’) sobre els seus anys d’ascens a la fama i la seva determinació, a finals dels setanta, de trencar llaços amb Ike Turner, que la va sotmetre a un infern de violència domèstica durant els seus anys de matrimoni.
‘River deep - Mountain high’
El mític productor Phil Spector va quedar devastat pels mals resultats comercials als Estats Units d’aquesta hipersexual catedral rock & soul. I, de fet, va ser el que va motivar el seu primer exili de la indústria. Però a Europa va ser rebuda com l’espectacular exhibició vocal i prodigi de producció que era i encara és. Tot i que acreditada a Ike & Tina Turner, ella és la protagonista, la flama que tot ho crema.
‘Proud Mary’
De l’afable folk rock de la Creedence poc queda en la versió gravada per Ike i Tina el 1969, menys motivada per l’original que, segons diuen els llibres, pel ‘cover’ gravat per la banda R&B Checkmates, Ltd., uns altres amb experiència amb Spector. Aquesta presa definitiva arrenca amb un gran ús de l’‘spoken word’, segueix amb una tensa sensualitat i acaba guanyant en revolucions per derivar en festa soul de primer ordre.
‘Private dancer’
Si hi ha una cançó capaç de desmuntar qualsevol escepticisme cap a Mark Knopfler, aquesta és ‘Private dancer’, que va gravar per a Dire Straits abans d’entendre que Turner sabria fer-se-la seva, millor i superior. Juntament amb la cançó que corona aquest humil ‘top 5’, el doble KO de l’àlbum titulat, precisament, ‘Private dancer’ (1984), gran ‘comeback’ de l’artista després d’un primer intent fracassat d’establir-se en solitari.
‘GoldenEye’
La seva millor aportació a l’art gairebé perdut de la cançó de cine, seguida molt de prop per ‘We don’t need another hero’, de ‘Mad Max i la cúpula del tro’. Bono i The Edge van saber retre homenatge a les essències ‘bondianes’ com a compositors. Nellee Hooper, el productor de Björk o Massive Attack, va actualitzar aquest sacrosant model amb beats trip hop. Tina va emular, sense imitar, la no menys mítica Shirley Bassey amb una interpretació digna d’estudi i de l’aura icònica que l’envolta gairebé tres dècades després.
