El confús adeu de Takeshi Kitano

Gràcies a una sèrie d’extraordinàries pel·lícules sobre la ‘yakuza’, entre les quals ‘Sonatine’ (1993) i ‘Hana-Bi. Flores de fuego’ (1997), però després de l’èxit de ‘Zatoichi’ (2013), la seva primera incursió en el cine de samurais, la seva estrella es va començar apagar. I quan va estrenar ‘Outrage: Coda’ (2017), última entrega de la seva violentíssima trilogia ‘Outrage’, molts van donar per fet que era l’última pel·lícula de la seva carrera com a director. Sis anys després, Kitano ha demostrat a Cannes que aquests rumors no eren més que això.

La pel·lícula que acaba de presentar fora de concurs al certamen francès, ‘Kubi’, es basa en la seva novel·la homònima del 2019. La seva base argumental és el que es coneix com l’incident de Honno-ji: el 1582, un senyor de la guerra de Kyoto que intentava estendre el seu poder per tot el Japó va morir víctima d’una insurrecció encapçalada per un dels seus lloctinents. I, en conjunt la pel·lícula funciona com a evidència d’un dels perills més evidents que comporta adaptar a la pantalla material literari propi: probablement a causa de l’afecte que sent pel llibre i el record de l’ímprobe feina d’investigació que de segur li va caldre per completar-lo, Kitano sens dubte ha tingut problemes per resumir-lo substancialment a l’hora d’adaptar-lo a la pantalla, i com a resultat la pel·lícula presenta una descomunal i desconcertant quantitat de personatges no sempre distingibles a primera vista entre si.  

Notícies relacionades

Szpunberg estrena l’odissea tragicòmica ‘La tercera fuga’

Pilar Eyre: "Joan Carles creu que hi ha una conspiració contra ell"

El títol de la pel·lícula, que en català significa ‘coll’, al·ludeix a una cistella anomenada ‘kubi bukoro’ –‘bossa per a colls’– que llavors se solia utilitzar per transportar caps tallats; tenint això en compte, no resulta sorprenent que en el seu metratge les escenes de decapitacions abundin. Al llarg de la cinta, així mateix, Kitano exhibeix diverses escenes de batalla francament espectaculars, reitera la seva bona mà amb l’humor negre i es mostra entregat a la tasca de posar en qüestió diversos tòpics relacionats amb els samurais suggerint, per exemple, que en aquella societat feudal tan viril les relacions sexuals entre homes eren comunes.

No obstant, per la pel·lícula desfilen tants senyors de la guerra, consellers i soldats que es fa difícil entendre qui fa què, com i per què. Kitano ha declarat que aquesta pel·lícula sí que serà l’última de la seva carrera, tot i que està a temps de considerar-ho. Una carrera com la seva mereix un tancament més memorable.