Michael Connelly enfronta el detectiu Harry Bosch a la seva mortalitat i la seva balena blanca

«Tothom compta o ningú compta». És l’etern codi de Harry Bosch, l’icònic investigador, ara retirat als 70 anys i amenaçat per un càncer. Revela el seu creador, Michael Connelly, que el seu lema està ara penjat a l’arxiu de la Unitat de Casos Oberts de la policia de Los Angeles, lloc que el seu personatge bateja com la Biblioteca de les Ànimes Perdudes a la seva última novel·la, ‘Estrella del desierto’ (AdN). «És inquietant. Està organitzat com una biblioteca pública, amb fileres de prestatgeries, una rere l’altra, plenes d’arxivadors amb milers de casos sense resoldre dels últims 60 anys. N’agafes un a l’atzar i veus el seu contingut atroç. Cada un és la història d’un assassinat. És terrible». 

«Són casos no resolts, però no s’han oblidat –assenyala el nord-americà per videoconferència des de Los Angeles–. Hi ha gent que hi continua treballant, com la policia real que dirigeix aquest departament amb l’única ajuda de voluntaris». En la ficció, Bosch n’és un, reclutat pel seu col·legaRenée Ballard, que ara dirigeix la unitat, acabada de reobrir. 

El càncer de Harry

‘Estrella del desierto’ podria significar «el principi del final de Harry Bosch», admet: «Descobreix que té càncer i decideix deixar que la natura segueixi el seu curs», revela sense objeccions Connelly (Philadelphia, 1956) abans de matisar, per alleujament dels fans de l’investigador amant del jazz i veterà del Vietnam, que espera continuar publicant molts llibres del personatge que va crear fa tres dècades. Per això, en la que serà la seva novel·la número 38, ‘Resurrection walk’, que està escrivint ara i publicarà a final d’any (també a Espanya), Bosch ha canviat d’opinió i ha decidit tractar-se, sobretot per la seva filla.   

El veterà experiodista de successos, que ha venut 80 milions de llibres en 45 idiomes, afegeix que ‘Estrella del desierto’ és «una novel·la sobre la mortalitat, on Harry creu que l’obra de la seva vida com a detectiu no serà completa si no resol el cas d’una família desapareguda i trobada assassinada temps després. És la seva balena blanca». Un cas obert que, com és habitual en les sèries negres del nord-americà, es basa en fets reals. «Té un paral·lelisme amb ‘A sang freda’, el famós ‘true crime’ de Truman Capote, però el que em va inspirar com un llampec va ser la desaparició d’una família de San Diego, els pares i els seus dos fills petits, assassinats per una disputa econòmica. És la banalitat del mal. Veure com aniquilen la vida d’uns nens et deixa fet pols».   

El violador i assassí del Golden State

Bosch i Ballard investiguen en paral·lel la mort d’una jove de 16 anys, també inspirada en el cas real de l’assassí del Golden State, culpable de 45 violacions i 12 morts a la Califòrnia dels 70 i 80. El van atrapar gràcies a les webs de genealogia genètica, en què la gent penja el seu ADN per trobar parents. «Em permetia explicar com és seguir la pista d’algú a través d’aquestes webs que la policia també utilitza, i llançar una seriosa advertència: algunes han venut aquestes dades. I l’Exèrcit va prohibir als soldats enviar el seu ADN a aquestes webs perquè temien que acabés a la Xina. Jo soc una mica paranoic, i si ni el Govern confia en aquestes empreses...». 

Una vident

Connelly sorprèn amb una de les voluntàries, vident i amb un do empàtic. «Em semblava divertit. Els policies que m’ajuden des de fa anys em diuen que comptar amb aquestes persones és un problema perquè sol perjudicar els casos quan es presenten les proves a un jurat. La meva dona hi creu, jo no. Quan fa 40 anys vaig treballar a Florida hi havia una població amb moltes vidents. Vaig tornar fa uns sis anys per a una investigació i vaig deixar que una em llegís la mà. Insistia que el meu pare, que havia mort feia poc, em comunicava que tot aniria bé. Era una predicció molt genèrica, cosa que no significa que no sigui veritat». 

Violència policial contra els negres

El 1992, Connelly va cobrir com a periodista els disturbis racials per l’absolució dels policies que van apallissar Rodney King. Ho va reflectiu a ‘La caixa negra’ (premi RBA). A ‘Estrella del desierto’ no deixa de denunciar nous casos de violència policial contra els negres. «Al cap de 30 anys continua passant amb una freqüència aterridora. S’ha avançat poquíssim. Els cossos policials farien bé d’aplicar-se la màxima de decència de Harry de ‘Tothom compta o ningú compta’». 

Admet no tenir respostes sobre l’arrel del problema, però apunta a una «barreja de la por i la desconfiança mútua entre la policia i els ciutadans, a l’accés indiscriminat a les armes als EUA i al racisme endèmic». «També que com que falten agents, s’abaixa el llistó per triar a qui se li dona una placa. Falta formació. I es genera una cultura del ‘nosaltres contra ells’, deixen de preocupar-se per les comunitats a les quals se suposa que han de protegir», es lamenta.  

Pròxima sèrie

Notícies relacionades

Jean-Christophe Grangé: «El nazisme va ser pura bogeria malèfica que va mostrar el més fosc de l’ànima humana»

Més músicai solidaritat que política

Encarnat per Titus Welliver, fa unes quantes temporades que Bosch es va convertir en sèrie a Prime Video. Les novel·les protagonitzades pel seu germà també tenen vida a Netflix a ‘El abogado del Lincoln’. Hi falta Ballard, però Connelly ja treballa en el projecte, que veurà la llum a Prime.

Mentrestant, no deixa de preocupar-li Donald Trump. «Si torna a la Casa Blanca ens esperen quatre anys més de caos i profunda polarització del país».