THE CONVERSATION
Tina Turner tenia hipertensió i malaltia renal: ¿quina és la relació entre totes dues?
La llegendària cantant nord-americana Tina Turner, que va morir el 24 de maig de 2023 als 83 anys, va escriure sobre el seu historial d’hipertensió i malaltia renal, que la va portar a sotmetre’s a un trasplantament de ronyó.
Cal aplaudir Turner per la seva voluntat de compartir el seu historial mèdic pocs mesos abans de morir per donar a conèixer la importància de cuidar els ronyons.
La família de la cantant no ha confirmat com va morir. Però la franquesa de Tina Turner amb la seva llarga malaltia és un recordatori perquè tots vigilem la nostra pressió arterial i la controlem, si volem evitar complicacions.
¿Per què es relacionen la hipertensió i la malaltia renal?
Existeix una relació bidireccional entre la tensió arterial i la malaltia renal. Això vol dir que la hipertensió augmenta el risc de patir una malaltia renal però també que, una vegada es pateix una malaltia renal, aquesta afavoreix encara més la hipertensió. És un cercle viciós. És més, en alguns casos, és difícil determinar quina de les dues malalties es produeix abans.
La pressió arterial descontrolada exerceix molta pressió sobre el ronyó, cosa que provoca cicatrius i danys. Si miréssim dins del ronyó, veuríem grans zones de cicatrització. Una vegada hi ha cicatrització, aquest teixit no funciona correctament i pot començar a filtrar proteïnes a l’orina. Com a resultat, augmenta el risc de malaltia renal progressiva, que pot desembocar en insuficiència renal, cardiopaties i mort prematura.
El mateix ronyó és essencial per mantenir la pressió arterial. Òbviament, els ronyons mantenen l’equilibri de líquids mitjançant l’eliminació d’orina, però també exerceixen importants funcions hormonals que són vitals per mantenir la tensió arterial.
Així que, una vegada es pateix una malaltia renal, la pressió arterial pot ser realment difícil de controlar. És com un martell i un clau, i el clau és el ronyó. Si tens la tensió alta, el martell colpeja una vegada i una altra el clau molt, molt fort.
Dues malalties clínicament silencioses
Tant la hipertensió arterial com la malaltia renal són el que anomenem «clínicament silencioses», així que moltes persones no s’adonen que tenen problemes fins que estan molt avançades.
Sovint, una persona amb hipertensió no presenta símptomes. En casos extrems, poden aparèixer maldecaps o sensació de cops al cap. Però el primer símptoma sol ser un ictus, un infart de miocardi o una altra complicació greu. Per això el més intel·ligent és prendre’s la tensió amb regularitat.
En el cas de les malalties renals, es pot perdre fins al 90% de la funció renal abans que apareguin els primers símptomes. I quan apareixen els símptomes, solen ser molt vagues, i els atribuïm al fred o a l’edat. Normalment fins que la insuficiència renal no arriba, ni ens assabentem que el ronyó està fallant.
Per això és aconsellable sotmetre’s a proves de detecció de malalties renals si patim hipertensió arterial, diabetis, cardiopaties, excés de pes abdominal, antecedents de tabaquisme, lesió renal aguda o antecedents familiars de malaltia renal. Aquesta revisió s’hauria de repetir cada un o dos anys.
¿Quins en són els tractaments?
En els últims cinc anys, ha aparegut una sèrie de nous medicaments que redueixen la pressió arterial i protegeixen el ronyó. Des de fa uns 20 anys, disposem d’una classe de fàrmacs denominada bloqueig del sistema renina-angiotensina (normalment abreujat com a bloqueig del SRA).
Però més recentment ha aparegut un nou grup de medicaments, anomenats inhibidors de SGLT2, que realment han canviat el panorama de la malaltia renal.
S’ha demostrat que tots protegeixen el ronyó, en lloc de limitar-se a tractar els símptomes. Alenteixen la progressió de la malaltia i han canviat el paradigma sobre com preservar aquest òrgan.
I és realment crucial que tinguem molt presents els factors de l’estil de vida que augmenten el risc.
¿Com es redueix el risc?
Per començar, no fumi. Ser fumador augmenta significativament el risc d’hipertensió arterial i malaltia renal.
A més, segueixi una dieta rica en nutrients, que inclogui aliments frescos i integrals de temporada i eviti els aliments ultraprocessats i el sucre. Aquest enfocament l’ajudarà a controlar la tensió arterial i a protegir el ronyó.
I, per descomptat, intenti dormir bé, mantenir un estil de vida actiu i controlar el seu estrès. Si té antecedents familiars de malaltia renal, llavors pot ser que li convingui fer-se una revisió al més aviat possible.
La insuficiència renal és cada vegada més freqüent
El nombre de persones amb insuficiència renal està augmentant dràsticament. Segons el Govern australià, entre el 2000 i el 2020 el nombre de persones que reben teràpia renal substitutiva en aquest país (ja sigui en diàlisi o amb un trasplantament) ha passat d’11.700 a 27.700. A Espanya, unes 35.000 persones se sotmeten a diàlisi, i a l’Amèrica Llatina la insuficiència renal és un problema de salut important.
Notícies relacionadesTot i que un trasplantament de ronyó millora la qualitat de vida i pot prolongar la vida d’una persona, és important recordar que la hipertensió arterial pot persistir i que, sovint, requereix un tractament continu.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
