LA CITA MUSICAL AL FÒRUM
Kendrick Lamar al Primavera Sound: l’espectacle d’un ‘flow’
Depeche Mode imposa el seu ‘carpe diem’ en el Primavera Sound
Primavera Sound 2023: New Order, ara amb sentiment
Blur: eterna joventut, bogeria col·lectiva i coreografies cubistes al Primavera Sound

Kendrick Lamar, el raper més atlètic i ambiciós de la seva generació, va assaltar divendres el Primavera Sound amb el que es podria considerar una versió (encara) més minimalista de la seva gira ‘Big Steppers’, la que posa en escena aquest gran disc de teràpia (‘Mr. Morale & the Big Steppers’) construït a base de reflexions, confessions, contradiccions i relacions, entre les quals hi ha la que manté, complicada, amb la seva ben merescuda fama.
En altres paraules: ens quedem sense joguines com el piano, el ninot de ventríloc o aquest cub gegant i transparent que vèiem com s’elevava amb ell dins a la pel·lícula de concert disponible a Prime Video. El minimalisme, en realitat, era això: alguns telons canviants sobre l’experiència negra, menys ballarins, hàbils jocs amb els llums. Escenografia potser una mica menys rica i impactant, però el ‘flow’ de Lamar és més que simple espectacle. Claredat, energia, elasticitat: ningú fa això com ell. I menys durant 90 generosos minuts.
Es va saber, o, més ben dit, es va recordar, des de la poderosa arrencada amb ‘N95’, primer extracte d’un nou repertori que va combinar amb ‘hits’ d’èpoques anteriors, cada una amb la seva personalitat sònica: ‘ELEMENT.’ com a primera representació de l’avançat retorn a les essències i els ‘samples’ ‘boom bap’ de ‘DAMN.’, de 2017; ‘A.D.H.D’ com a estrany ‘flashback’ del seminal ‘Section.80’, de 2011; ‘King Kunta’, al seu moment James Brown, com a primera porta d’entrada a la riquesa G-funk de ‘To pimp a butterfly’, aquella cimera expansiva convertida en banda sonora del moviment Black Lives Matter.
Notícies relacionadesDurant l’imponent curs de la seva exhibició, sense gairebé moments de descans ni espai possible per a la desgana, va recordar també les seves col·laboracions amb Pusha T (‘Nosetalgia’), The Weeknd (‘Sidewalks’) i el seu jove primer Baby Keem, en persona per recuperar la seva cançó ‘vent’ i l’encara superior ‘family ties’, que ja havia sonat hores abans a l’estel·lar concert de Keem, tot i que sense estrofa de Kendrick.
Difícil posar un però a la selecció o la interpretació, tot i que deixar a mitges un (fals) himne de festa com ‘Swimming pools (Drank)’ tenia alguna cosa d’autoboicot. Sort que ho va compensar poc després amb una ‘HUMBLE.’ de punt i a part, cimera de la nit, segur que del festival.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Mil anys d’aniversari Montserrat rep amb devoció la sortida de la Moreneta per primera vegada en aquest mil·lenni
- Creu de Sant Jordi 2019 Mor Montserrat Úbeda, referent de la catalanitat i ànima d’Ona Llibres
- Els bojos són ells, ells
- Protesta L’acta del partit recull el llançament d’un objecte de Rüdiger a l’àrbitre
- «UNA NIT PERFECTA» Flick, l’amo de les finals, despulla el Madrid (capítol III)
- Futbol Un Barça feliç es classifica per a la seva cinquena final de la Champions consecutiva (1-4)
- La caixa de ressonància ¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?
- Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»
- Loteries Números premiats a la Grossa de Sant Jordi 2025: primer, segon i tercer premi