La defensa del grup ‘Mirror’ acorrala el príncep Enric en el judici per les escoltes il·legals

El fill de Carles III ha evitat aportar proves sobre els casos concrets en què es van realitzar aquestes escoltes i ha remès aquesta pregunta als periodistes que van firmar les notícies. Una cosa que la defensa del ‘Mirror’ ha utilitzat per reforçar la seva versió dels fets. «Som en el terreny de la total especulació», ha assegurat Green, que ha sostingut que gran part de les notícies van ser publicades prèviament en altres mitjans de comunicació i que, en molts casos, van ser els mateixos portaveus de la família reial els que van aportar els detalls esmentats als textos. L’advocat del grup mediàtic s’ha mantingut ferm malgrat que el mateix ‘Mirror’ es va disculpar públicament amb Enric per un altre episodi en el qual va admetre haver-lo espiat.

Danys psicològics

Més enllà de negar l’ús de qualsevol mètode il·legal per obtenir informació sobre Enric, l’objectiu de la defensa del ‘Mirror’ ha sigut demostrar que els danys psicològics causats al príncep no es deuen a la publicació dels articles denunciats, sinó a la constant exposició pública de la seva vida privada als mitjans de comunicació. «Vull que quedi clara la meva profunda simpatia per l’enorme intrusió que ha patit durant anys, però això no té res a veure amb l’obtenció d’informació de forma il·legal, que és el tema que ens ocupa», li ha dit Green al duc de Sussex. L’advocat ha assenyalat que alguns dels articles van ser publicats abans que Enric tingués un telèfon mòbil, cosa que va fer impossible que pogués punxar-lo.

Enric ha admès que no recordava quan va llegir els articles que suposadament van ser redactats amb informació obtinguda il·legalment. Una cosa que ha despertat els dubtes de la defensa del ‘Mirror’. «¿Com van poder causar-li angoixa si no els va llegir quan es van publicar?», ha preguntat Green. Enric ha respost que eren les persones del seu entorn les que llegien les notícies i que això tenia conseqüències en la seva relació amb elles. 

Dur testimoni

Poc abans de l’inici de la sessió, el príncep ha fet públic el primer testimoni que va fer en el judici, que va començar a mitjans de març. Al document de 55 pàgines, Enric acusa els periodistes de tenir les «mans tacades de sang» i exigeix que els responsables paguin les conseqüències del seu «comportament violent i absolutament injustificable». La persecució constant dels periodistes i la filtració de detalls que només coneixien persones del seu cercle més íntim li han generat episodis depressius i paranoia. Una cosa que Enric atribueix a les escoltes il·legals de trucades i missatges telefònics.

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

«Els tabloides intentaven mostrar-me com un jove danyat i miraven de persuadir-me perquè fes una cosa estúpida que els fes vendre molts exemplars. Mirant cap enrere, aquest comportament va ser absolutament vil per la seva banda», ha afegit Enric en el seu testimoni, en el qual acusa la premsa de presentar-lo des de la seva adolescència com un noi irresponsable «bevedor menor d’edat» i «consumidor de drogues». 

Esdeveniment històric

La lluita d’Enric contra els tabloides britànics ha tingut una enorme repercussió mediàtica al ser una de les poques ocasions en què un membre de la família reial compareix com a testimoni en un judici. L’últim a fer-ho va ser Eduard VII el 1891, quan encara era príncep de Gal·les. El duc de Sussex té previst portar aquest cas fins a les seves últimes conseqüències, en el que ha sigut qualificat per ell mateix com «la feina de la seva vida». Està previst que l’interrogatori continuï aquest dimecres.