Elles prenen el poder de la literatura eròtica

En parella i amb dos fills, a Teruel li movia desmuntar la inapetència sexual que històricament s’ha associat a la feminitat, adobada en els últims temps amb declaracions d’insolents estrelles del pop com Miley Cyrus, que va dir en un programa de ràdio que per a les dones el sexe acabava als 40 anys. Segons corrobora l’autora després d’entrevistar dones a la quarantena que viuen a Barcelona com ella, lluny de ser així, les dones experimenten el pic més gran de desig sexual complerts els quaranta. Moltes vegades esperonat després del divorci, la recerca d’al·licients que els porta a obrir les seves relacions de parella o simplement la confiança més gran en si mateixes i el coneixement del seu propi cos, segons reflecteixen moltes de les històries. 

‘Mujeres que follan’, un llibre de caràcter testimonial on és més important la investigació que l’estil, és exponent de l’eclosió de la literatura escrita per autores on el sexe és l’ingredient principal. Més d’una dècada després de la bomba de ‘50 ombres d’en Grey’, el gènere s’expandeix més enllà de l’heterosexualitat i ja ningú espera que es torni amor el que va començar com a sadomasoquisme, tot i que les noves E. L. James també solguin concloure que el sexe és només sexe el mínim de les vegades.

On abans es mastegava l’idil·li, ara es reflexiona sobre el mite de l’amor romàntic, l’educació emocional, la pressió estètica, les classes socials o el sexe fluid. La novel·la eròtica en qüestió pot estar fins i tot ben escrita, com va demostrar ja el 2022 ‘Los favores’ (Reservoir Books), de Lillian Fishman, qualificada com «una obra mestra del sexe» per ‘The Guardian’ i aplaudida per Zadie Smith i Jeffrey Eugenides.

Tot i que Fishman va començar a conjuminar el seu debut com una història ‘queer’, va acabar per entonar una oda al llibertinatge sexual on el plaer i la crueltat es confonen. L’Eve, lesbiana convençuda des de l’adolescència com la mateixa autora, s’avorreix amb la seva idealista nòvia i, després de penjar unes fotos despullada a internet, coneix l’Olivia i, a través d’ella, el Nathan, un home guapo, ric i dominant que reconeix sense embuts que el seu art «és follar». La relació clandestina entre tots tres transcorre per locals i apartaments de Nova York entre afligiment de l’Eve, enganxada al Nathan malgrat pertànyer a un grup «per a qui el ‘queer’ va significar un tipus específic de consciència ètica».

Amb menys contradiccions morals es desenvolupa ‘Y a lo mejor contarlo’ (Paidós). La seva protagonista, la Verónica, ronda la cinquantena i, trista, sent que ha desatès el seu eros. El busca entre teràpies i lectures de feministes com Virginie Despentes, Betty Friedan o Sara Ahmed. I vaja si el troba, segons es narra en diferents capítols que van des de la contractació de treball sexual fins a disfrutar de la pornografia o els beneficis terapèutics de l’MDMA.

L’autora, María Acaso (Madrid, 1970), cap de l’àrea d’Educació del Museu Reina Sofia i dedicada a escriure des del 2006, defineix ‘Y a lo mejor contarlo’ com «una polificció acadèmica» que vol demostrar que podem viure de manera diferent a com pensem que ho hem de fer. L’autora confessa que el seu propi divorci la va portar a plantejar-se quin model afectiu estava buscant i a topar amb els prejudicis existents, en especial entre la gent de la seva generació. La menopausa joiosa, segons es reivindica al llibre, és el període de la vida en què les dones a la fi poden permetre’s deixar de prioritzar la cura de les altres coses per dedicar-se a si mateixes. 

Per una altra etapa de la vida transita ‘Abierta’, de la periodista Rachel Krantz. Entre el 2015 i el 2019, quan tenia entre 27 i 31 anys i s’endinsava en les seves primeres relacions no monògames i de dominació/submissió, es va dedicar a documentar-les «de manera obsessiva» a través d’un diari i d’extenses gravacions d’àudio.

L’obra parteix del moment en què la Rachel va trobar l’Adam, un home sofisticat una dècada més gran amb una assortida biblioteca de la qual li crida l’atenció l’extensa secció de Philip Roth. «Acabava de trencar amb el Dan, un noi que no tenia cortines ni més de deu llibres, i molt menys un gerro net. Això és un avenç», se suggestiona ella. L’Adam no trigarà a comunicar-li que està buscant una relació seriosa, tot i que no exclusiva.

Notícies relacionades

Maria Antònia Rodríguez: «Llegir literatura eròtica era l'única manera que teníem d'aprendre»

Barcelona, capital de la innovació social

A partir d’allà, avança una trama on es parla de sexe explícit, drogues, agressions sexuals, pràctica no ètica del BDSM, relacions múltiples, maltractaments, complex de la mare jueva salvadora i problemes derivats de la relació amb la figura paterna, adverteix l’autora, que des del primer moment recorda que ella explica la seva experiència personal i que de cap manera es presenta com un referent perfecte.

«¿Pot una dona com jo admetre el 2022 que és un ésser sexual en tota la seva plenitud i conservar el respecte que se suposa que comporta el fet de ser una periodista d’investigació premiada?», interpel·la Krantz als seus lectors. Ambiciosa en el terreny professional, la Rachel acabarà per descobrir que en les dinàmiques sexuals tendeix a la submissió, cosa que de vegades es converteix a ser objectificada per part d’homes dominants. Davant el tabú de no parlar sobre sexe que pesava en generacions anteriors, les noves autores fan caure l’última frontera: parlar des de l’honestedat brutal, malgrat qui li pesi.