Novel·la negra
John Verdon: «Hi ha més odi en la política i la societat del que hi ha hagut mai, i els mitjans en són còmplices»
Periodista cultural
Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Quan John Verdon (1942) es va jubilar després de 30 anys com a publicista i se’n va anar a viure amb la seva dona, Naomi, a les Catskills, unes muntanyes al nord del seu Nova York natal, va ser ella que el va instar a intentar publicar la seva primera novel·la negra, ‘Sé el que estàs pensant’, un èxit instantani protagonitzat, com les set següents, per l’expolicia Dave Gurney, també retirat en una zona rural amb la seva dona Madeleine. Durant l’entrevista per videoconferència amb l’escriptor, Naomi està al seu costat. No se la veu en pantalla, però se la intueix pel moviment del braç d’un balancí, per les rialles còmplices que se li escapen en algunes preguntes i per la revelació d’ell: «És improbable veure la meva dona caminar per casa armada amb una escopeta, com ho fa la de Gurney, però m’acaba de dir que, per motius que se m’escapen, dorm amb un bat de beisbol al costat del llit...».
Al seu últim ‘noir’, ‘El favor’ (Roca Editorial, en castellà i català), Gurney fa un favor a una amiga de la seva dona i es posa a investigar la probable innocència d’un extennista de conducta molt qüestionable que compleix condemna per un assassinat. L’expolicia acaba amenaçat per un assassí a l’ombra, difamat per mitjans sensacionalistes i perseguit per la fiscal per una mort. I el seu matrimoni trontolla.
«La seva relació sempre ha sigut una mica tensa, amb expectatives mútues insatisfetes. Madeleine esperava que al jubilar-se ell fos més marit i menys detectiu, que deixés aquesta vida perillosa. D’aquí l’escopeta, per defensar-se, però també per fer-li veure la vida que l’obliga a portar. I ell esperava poder fer el que li vingués de gust. La seva motivació sempre ha sigut esbrinar la veritat. Ara ja no només el mou això, sinó el desig de guanyar, de vèncer els dolents. Abans era com un Sherlock Holmes cerebral, racional, lògic, que resol trencaclosques; en això sí que és una mica el meu ‘alter ego’. Però ara és més com el Sherlock d’acció en el cara a cara final amb Moriarti abans de caure per les cascades de Reichenbach», s’esplaia Verdon, lector i admirador de Conan Doyle.
La tinença massiva d’armes als EUA és resultat de la por i de l’herència del Salvatge Oest
«En el que no m’assemblo al meu personatge és en la seva valentia», confessa amb un somriure l’autor de ‘L’àngel negre’. Però no s’arruga davant els seus temors: a ‘El favor’ hi són ben presents, ja des de la portada, les serps. «On vivim ara són petitones, però les de la novel·la són producte de la meva por cerval. Escriure sobre elles em dona una sensació de control, de ser jo qui mana, i té l’efecte de contrarestar aquesta terrible por», diu qui, còmode amb Gurney, pensa seguir la sèrie i no té al cap crear un nou protagonista.
En alguns dels seus llibres, constata, se succeeixen les relacions paternofilials. «En aquest és el tema central. Arrenca de la desesperació d’un pare per recuperar el respecte d’un fill, però en sorgeixen d’altres, unes de nutritives, altres de destructives», avisa. Tampoc és la primera vegada que aboca una crítica sobre els mitjans de comunicació sensacionalistes. «Avui hi ha una elecció selectiva dels fets molt verinosa. Ens trobem amb grups i col·lectius que creuen tenir la raó, que viuen en les seves pròpies realitats i acaben odiant-se entre si. Avui hi ha més odi en la política i la societat del que hi ha hagut mai i els mitjans són còmplices d’aquest desastre. Molts personatges mediàtics han descobert que el camí cap a l’èxit i la riquesa és alimentar aquest odi. Només els interessa generar audiència i diners. És molt greu. No sé la solució per aturar aquestes mentides que tanta gent devora, però no soc optimista».
«El verí d’internet»
Verdon evita esmentar Trump, les seves ‘fake news’ i els seus mitjans afins, però respon que «on el verí es torna més evident és a internet, un dels invents més monumentals i meravellosos de la humanitat i potencialment el més perillós [amb permís, dirà de seguida, de la Intel·ligència Artificial], perquè facilita l’aïllament intercomunitari».
La terapeuta Emma creu que la reinserció d’un criminal és possible. «Hi ha molta gent torta que mai es redreçarà. Potser només quan un s’enfronta a la seva pròpia destrucció pot canviar. O acabar destruït...». Opina també que «hi ha molta gent a la presó injustament. Si en traguéssim els addictes i els que tenen alguna malaltia mental, estarien molt més buides».
Hi ha molta gent torta que mai es redreçarà
Amb un milió d’exemplars venuts a Espanya (en una setmana en llibreries ja han llançat la segona edició), torna a tractar la tinença massiva d’armes als Estats Units. «És el resultat de la por. I una arma de doble tall. Hi ha més desgràcies i accidents a causa de les armes que vides salvades. Al meu país, per desgràcia, tenim aquesta herència del Salvatge Oest. Vam veure tantes pel·lícules de texans engegant trets i vam creure que eren els bons. És part de la cultura nord-americana. No se m’acut com canviar-ho».
Verdon s’acomiada i a la pantalla emergeix la mà de la seva dona saludant amb un simpàtic gest. Com escriu al llibre, la clau d’una parella és «el companyerisme».
