El Sónar entra en una altra dimensió amb Eric Prydz

Una immensa instal·lació de pantalles creen per barrejar amb el house progressiu del suec criatures que en sobresurten o un braç robòtic articulat que sosté un mòbil que interactua amb el públic en l’inici del xou tridimensional. I jocs de llums i làsers aconsegueixen, per exemple, un efecte pluja que acompanya una gairebé palpable tempesta elèctrica a l’interior atapeït de la Fira. Hologrames gegants que es mouen i executen els moviments que dirigeix des d’un altar en la penombra Eric Prydz, autor de la llegendària ‘Opus’ i, ara també, pare de la festa en la dimensió desconeguda.

La terra de tothom

El Sónar s’ha erigit sens dubte en l’espai ideal per als espectacles que queden en terra de ningú (o en terra de tothom), que es converteixen en una cosa complicada de definir, almenys en poques paraules. Es troba còmoda en el festival la parella formada pel músic igualadí Carles Viarnès i l’artista visual madrilenya Alba G. Corral, parella de sintonia exquisida en què no s’entreveu bretxa. Van presentar en horari diürn el disc del pianista ‘Hyper_O’, impregnat de melodies gregorianes escopides precisament per un estrany instrument anomenat hiperòrgan que Viarnès controla digitalment, deixant el piano en una segona línia, i que li permet fer coses que serien impossibles de la manera tradicional. Corral, a diversos metres del pianista però ni de bon tros al seu aire, ajusta les imatges que es projecten en una gran pantalla que governa l’escenari de l’auditori. Un espectacle que l’element visual eleva a un seductor paradís desconegut, com el mateix hiperòrgan.

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

En terrenys poc ortodoxos també es mouen dos dels rapers de l’escena espanyola més interessants que programava el festival. Predisposat sempre a explorar està el barceloní Leïti Sène. Amb una màscara blanca, suant però còmode amb un públic que incloïa la seva parella, el seu nadó i la seva mare, va fer gala del seu ‘flow’ extens a través de bona part del seu àlbum ‘Apocalipsi’. En un salt temporal breu, una hora després al mateix escenari, Leïti irrompia per cantar un tema en el concert del segon raper transcendent de la tarda, el xaval que va obrir camí amb C. Tangana en el col·lectiu Agorazein, Sticky M. A., entossudit a obrir una altra dimensió en el rap. Va transitar-hi a cavall d’algunes de les seves millors cançons de ‘Corazón verde’ i el genial ‘5ta Dimensión’. Un món verd on, si fos per ell, no entraria gaire gent, poc amant de les multituds excepte si és en un concert.

A 2manydjs les masses li van de meravella, bruixots del batibull final a l’escenari majúscul de la part diürna i a què van anunciar la seva arribada amb ‘Bizcochito’, de Rosalía. Però no només l’irresistible va triomfar, també l’escena llatina va cavalcar amb noms com Nick León o Flaca, la ‘dj’ argentina establerta a Donosti que ha fet en el Sónar el seu últim bolo a Barcelona ja que ha dit que plega, saturada dels ritmes del món de la música. Figura indispensable a fer del club un espai segur per a tothom, va barrejar himnes llatins actuals –va sonar Bad Gyal, una de les reines de la matinada del tancament, per a deliri d’un publico assedegat de ‘perreo’– amb altres com un ‘Hip’s don’t lie’. Perquè, en efecte, els malucs no mentien. Tampoc en el Sónar de l’altra i les mil dimensions.