Sónar 2023: Little Simz, la gran realitat del hip-hop britànic

Li plouen elogis i cada vegada més gent l’adora, però si hagués tingut més respecte en la indústria, encara seria més gran. D’això va en gran part ‘No thank you’, el disc que va llançar per sorpresa a finals del 2022 i que diumenge a la matinada va presentar al SonarPub amb un espectacle tant minimalista com efectiu: ella sola (gairebé tot el temps) sobre les taules, siluetejada contra visuals sovint bicromàtics, atrapant l’atenció a base de mobilitat escènica, però sobre tot rap d’imponent claredat.

Notícies relacionades

El Sónar culmina el seu 30è aniversari reforçat com a «espècie única»

El Sónar entra en una altra dimensió amb Eric Prydz

Fer comptes amb el passat sobre un escenari, nit rere nit, ha d’acabar resultant esgotador, però Simbi Ajikawo encara no està en aquest punt: continua exhalant ràbia depurada a ‘Silhouette’ i ‘No merci’, en què es queixa per com tothom va fer diners amb el seu nom, excepte ella mateixa. En la més nostàlgica ‘101 FM’ ens va recordar la prehistòria del magnètic ‘flow’ sobre una base amb perfums orientals. El més ‘grime’ de la nit juntament amb ‘Venom’, aquesta sostinguda sobre cordes tenebristes a l’estil Bernard Herrmann.

Del braç de l’enorme productor Inflo (ment mestra de Sault), Little Simz cuina discos d’arranjaments espectaculars i ampli espectre estilístic. Per això ahir a la nit va transitar amb fluïdesa entre l’èpica orquestral d’‘Introvert’ (amb la qual va sumar un baixista i un guitarrista a l’escenari), els rivets gòspel de ‘Heart on fire’ o l’energia afrobeat de ‘Point and kill’.