La creació catalana explora nous camins al Grec: de Juana Dolores a Mal Pelo

El Festival Grec dona suport a diversos espectacles de creació ‘made in Catalunya’. L’objectiu és impulsar creadors i companyies a anar més enllà i a sortir de la zona de confort. La Veronal, companyia de dansa que s’ha convertit en referent, i Mal Pelo, duo amb una dilatada trajectòria en dansa contemporània, reflexionen sobre l’adolescència i la maduresa respectivament en els seus nous espectacles, ‘Firmamento’(Mercat de les Flors, del 13 al 15 de juliol) i ‘Double infinite. The bluebird call’, (TNC, de l’1 al 9 de juliol). L’Agrupació Señor Serrano ofereix ‘Una illa’ (Teatre Lliure, del 7 al 9 de juliol) , un espectacle dissenyat amb intel·ligència artifical en què exploren altres llenguatges escènics.

D’altra banda, la ballarina i coreògrafa Sònia Gómez i Los Sara Fontán dialogaran amb la mort a l’Auditori amb ‘Fem una bona pena abans de morir’ (Auditori, 8 i 9 de juliol) i Juana Dolores, poeta que ha saltat a la fama arran d’unes polèmiques declaracions a TV-3, estrenarà una nova versió de ‘Hit me if I’m pretty o la princesa moderna’ (Antic Teatre, del 6 de juliol al 6 d’agost), segon solo performatiu feminista d’aquesta polifacètica artista autora de dos llibres.

Després de l’«estrena fallida» com la mateixa Juana Dolores ha qualificat l’única actuació que ha fet fins ara d’aquesta peça al festival Temporada Alta, l’obra arriba amb un «‘acting’ diferent» en aquesta relectura d’‘El príncep’ de Maquiavel i d’‘El príncep modern’ de Gramsci. «Fa una analogia entre el Príncep, un partit polític i un Estat». En la roda de premsa va criticar «la precarietat i la misèria del seu ofici» i va malparlar de l’Antic Teatre al qual va acusar, entre d’altres, d’«assetjament i explotació laboral». ¿Motiu? «La meva feina és performàtica i quant al cos i la veu no hi ha Déu que resisteixi 21 funcions, així que qui vulgui venir a veure’m que ho faci com a màxim abans del cap de setmana perquè després agafaré la baixa».

La ‘performer’ es va quedar descansada amb les crítiques llançades a la seva exproductora Semolina Tomic, «pal de paller» de l’Antic Teatre que ha declinat opinar sobre el tema. Per ara està parlant amb advocats.

El futur als 60

Mal Pelo, que aquest estiu presentarà al festival d’Avinyó ‘Inventions’ –estrenada al Grec 2020– ofereix a ‘Double infinite. The bluebird call’ una cosa molt diferent a la seva aclamada trilogia sobre música de Bach. «Tornem a l’essència de la vida, a retrobar-nos en escena el Pep i jo en un món de ficció en una peça amb tres moviments i un epíleg acompanyats en escena de tres intèrprets autors de la música», ha explicat aquest dimarts María Muñoz.

Utilitzen projeccions i han creat una pel·lícula a partir dels mateixos personatges que interpreten. «Ens venia de gust jugar», ha explicat Pep Ramis. «Als 60 i 61 no es balla igual. Cal trobar una altra manera de moure’s», ha afegit. La peça és una fantasia sobre «la importància d’inventar-se el futur i projectar-lo més enllà del que és previsible». Tot i que el cos ocupa el lloc central, la paraula també té pes en aquesta coproducció que inclou fragments de textos de John Berger, de Nick Cave, de Pasolini i de Pascal.

La Veronal (‘Pasionaria’, ‘Voronia’, ‘Opening night’) també utilitza el cine a ‘Firmamento’, la seva nova creació. Dansa, teatre i cine es retroalimenten en aquesta obra creada com un desafiament per captivar els adolescents d’avui. «Al teu cap tot pot passar alhora. En el multivers no hi ha límits com tampoc n’hi ha en les persones, en el nostre cap. Tots som moltes persones que viuen i lluiten alhora», ha destacat Marcos Morau, director de la cèlebre companyia. El seu discurs fa pensar en el multipremiat film guanyador de l’última edició dels Oscars: ‘Tot a la vegada a tot arreu’.

Màquines i humans

L’Agrupació Señor Serrano estrenarà ‘Una illa’ al Lliure, espectacle creat amb programes d’intel·ligència artificial (IA) com el GPT-3, Bloom, ChatGPT, DALL-E, Stable Diffusion, Midjourne i FILM. La música, el vestuari i el text han sigut elaborats en diàleg amb les opcions que oferia la IA.

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

«La idea de treballar amb una illa com a metàfora va partir de la IA. Abans d’arribar a aquesta opció, no obstant, ens va proporcionar moltes opcions gens interessants. La IA no és intel·ligent, les seves respostes van en funció de l’estadística, per això la majoria que ens donava sobre espectacles es basava en musicals de Broadway com ‘Cats’ i ‘Cantant sota la pluja’. La IA utilitza els referents que té i si l’alimentes amb porqueria, et torna porqueria». Així de clar ha sigut Àlex Serrano, director i responsable de la dramatúrgia al costat de Pau Palacios.

Com totes les obres de Señor Serrano, té un fons polític important, però formalment és molt diferent d’anteriors propostes com ‘The mountain’ i ‘Birdie’. A ‘Una illa’ no utilitzen cine en temps real, ni diferents escales o pantalles. «Hem fet un canvi de llenguatge total. Hem tornat als nostres orígens», ha dit Serrano. A ‘Extinció’, anterior espectacle que arribarà al TNC la temporada vinent, ja van treballar amb IA, tot i que no tant com ara perquè ‘Una illa’ es basa en el diàleg constant amb la IA que van iniciar fa dos anys. En escena es veurà editat i polit tot el material que ha sortit d’aquest interessant procés que té com a protagonista en escena Carlota Grau, un nàufrag que arriba a un arxipèlag i comença a anar per les seves illes interpel·lant els seus habitants. I com que mai arriba a posar-se d’acord amb ells, segueix el seu camí. «L’únic que desitja és tenir una illa pròpia. Com en el mite capitalista del Robinson», diu Serrano. L’obra parla de la convivència, de la necessitat d’entendre’ns amb els que són diferents de nosaltres. Per a Grau, l’obra és «un relat visual en què les accions passen per sobre de la teoria i l’abstracció d’idees».