«O toquem o posem»: per què Dylan odia els mòbils en els concerts

Una de les regles no escrites dels concerts de Bob Dylan és que l’estrella no interactua amb els espectadors. Mai. Res d’«Hola, Barcelona.» Res de «Sou un públic formidable». Res de presentar les cançons. Fins fa uns anys, el cantautor de Minnesota encara es prenia de tant en tant la molèstia d’esmentar els noms dels músics que l’acompanyaven a sobre de l’escenari, però també va deixar de fer-ho. Els fans de Dylan que acudeixen a les seves actuacions ja donen per fet que no hi haurà parlaments i, de fet, gairebé prefereixen que no n’hi hagi, perquè saben que si l’artista parla és que alguna cosa va horriblement malament.

L’última vegada que Bob Dylan es va adreçar al públic enmig d’un concert va ser el 16 d’abril del 2019, a la Konzerthaus de Viena. Acabava de començar a cantar ‘Blowin’ in the wind’ (tot just anava per la primera estrofa, així que bona part de l’auditori encara no havia reconegut la cançó) quan va interrompre l’actuació després de veure un espectador filmant amb el telèfon mòbil. El cantant va fer uns passos cap enrere i a punt va estar de caure a l’ensopegar amb un dels monitors. Després va tornar al micròfon i va parlar: «Feu fotos o no feu fotos. Nosaltres podem tocar o podem posar. ¿D’acord?». A continuació va escopir una versió d’’It takes a lot to laugh, it takes a train to cry’; va abandonar l’escenari i no va tornar.

L’escena es recorda avui com un dels episodis més agres de la llarga croada que Bob Dylan manté contra la presència de telèfons mòbils en els concerts. Una croada que ha arribat al nivell més alt de bel·ligerància a la gira que divendres i dissabte porta el cantautor de 82 anys al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en què els espectadors estan obligats a guardar els dispositius en unes fundes especials abans d’accedir a les seves localitats. Malgrat la controvèrsia que ha generat la mesura, sembla una millora respecte a l’estratègia antimòbils desplegada l’anterior visita de Dylan al Liceu, el 2018, quan uns guàrdies es dedicaven a enfocar amb una llum bastant molesta els espectadors que desafiaven la prohibició de fer ús dels telèfons.

Microxip de bloqueig

En aquesta ocasió, l’autor de ‘Stuck inside of Mobile with the Memphis blues again’ s’ha associat amb una empresa anomenada Yondr, que fabrica unes fundes de neoprè en què els espectadors han de col·locar els mòbils en mode vibració o silenci. Les fundes estan equipades amb un microxip que impedeix obrir-les llevat que es desbloquegin amb una màquina. Al Liceu, el personal de Yondr s’encarregarà d’activar els estotjos als accessos i de desbloquejar-los al sortir. També s’habilitarà, fora de la zona del concert, una àrea d’ús de telèfons mòbils per a qui ho necessiti.

Notícies relacionades

¿La premsa ha de començar a ignorar els artistes que la maltracten?

Barcelona, capital de la innovació social

El ‘mètode Yondr’ es va començar a utilitzar el 2014 en espectacles de cabaret eròtic per evitar que algú compartís a internet imatges del xou. Ràpidament el van adoptar còmics com Chris Rock, David Chapelle, John Mulaney, Kevin Hart i Amy Schumer, farts de veure gravacions dels seus monòlegs a les xarxes socials. I va ser Jack White, declarat enemic de la tecnologia moderna i militant ferotge de la causa antimòbils, qui el va introduir al món de la música a la seva gira del 2018.

Ara és Bob Dylan el que segueix els seus passos. A favor de l’èxit de la iniciativa hi juga el fet que bona part del seu públic va créixer veient concerts en una època en què el telèfon mòbil era un enginy de ciència-ficció. I, a més, ningú vol veure Dylan enfadat. Qualsevol cosa abans que el vell bard es vegi obligat a parlar.