Investigació
L’Audiència Nacional obliga Santiago Segura a pagar gairebé un milió d’euros a Hisenda per la seva productora
En ple boom de la saga ‘Torrente’, Santiago Segura i el seu grup empresarial van portar a terme una sèrie d’operacions amb què haurien pretès esquivar el pagament de centenars de milers d’euros a Hisenda. Això es desprèn d’una investigació de la Delegació Central de Grans Contribuents recollida en una sentència de l’Audiència Nacional a la qual ha tingut accés El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, i en la qual es detalla com a través d’una complexa sèrie de moviments comptables de la seva productora Amiguetes dins del seu grup empresarial, AE William Holding, SL, el productor va intentar beneficiar-se d’un «doble aprofitament fiscal d’una mateixa pèrdua».
L’Agència Tributària, no obstant, va seguir tots els seus moviments i va dictar una liquidació el 2016 que ha arribat recentment fins a l’Audiència Nacional, on s’ha desestimat la reclamació d’anul·lar un deute de 827.183 euros que el grup d’empreses de Santiago Segura manté amb Hisenda. El motiu d’aquest deute, expliquen els magistrats, és la compensació irregular de les bases imposables negatives d’Amiguetes en la declaració de l’impost de societats per al període 2010-2011.
A aquesta quantitat se li van sumar en un primer moment dues sancions imposades per la Inspecció Regional de Madrid per «infracció tributària greu» i que en total sumaven 719.972 euros, que hauria fet ascendir el plet a més d’1,5 milions d’euros. No obstant, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central va donar la raó a la defensa de Segura i va anul·lar les dues multes, però no el deute.
Una decisió que ha mantingut l’Audiència Nacional a l’estimar que, malgrat que la qüestió és «jurídicament controvertida», el deute amb Hisenda persisteix. La sentència encara és susceptible de ser revisada pel Tribunal Suprem, davant del qual, com ha explicat a aquest diari María Luisa Gutiérrez, representant de Santiago Segura i CEO d’Amiguetes, estan «valorant» presentar un recurs de cassació.
«Sense qüestionar el contingut de la sentència, simplement dir que nosaltres sempre hem actuat considerant que el que fèiem era correcte, per això sempre hem actuat guiats per assessors legals de primer nivell», defensa Gutiérrez davant El Periódico de España.
«Constants i abundants pèrdues»
Seguir les maniobres empresarials de Santiago Segura durant aquella dècada no és senzill. El director, que és una de les figures més exitoses de les últimes dècades del cine espanyol, va decidir el 2008, tres anys després de l’estrena deTorrente 3: El protector, comprar NetJuice, una empresa tecnològica que oferia serveis de suport informàtic en ple despertar d’internet i que va acabar integrant-se en l’actual Amiguetes el 2009.
Malgrat que el projecte de NetJuice va començar amb força i fins i tot va tenir com a president un exdirector general d’Inditex, segons recull la documentació judicial a la qual ha tingut accés El Periódico de España, «des de la seva constitució el 1999 i fins al 2008, especialment en els exercicis 2000, 2001, 2002 i 2003, NetJuice va incórrer en constants i abundants pèrdues».
Alhora, en canvi, la productora Amiguetes Enterprises, que va ser constituïda com a empresa el 2002 i va acabar sent absorbida per NetJuice, no feia més que aconseguir xifres en verd. Durant aquells anys, ‘Torrente’ es va convertir en la saga més lucrativa de la història del cine espanyol amb més de 81,2 milions d’euros recaptats en taquilla i 16,3 milions d’espectadors, segons dades oficials, i era en Amiguetes on Segura albergava «la titularitat de patents i marques del grup». Entre elles, per descomptat, l’univers Torrente.
Torrente, una producció d’Amiguetes
L’única pel·lícula de la saga en què no va participar Amiguetes va ser la primera,‘Torrente, el brazo tonto de la ley’, que es va estrenar el 1998, la van veure al cine més de 3 milions de persones i va recaptar en taquilla més de 10,9 milions d’euros, segons dades del Ministeri de Cultura i Esport. Per aquella primera entrega, Santiago Segura va guanyar el Goya a millor director novell i Tony Leblanc es va emportar el de millor actor de repartiment.
Amb aquest vent a favor, Segura va fundar Amiguetes Enterprises, més coneguda simplement com Amiguetes, que llavors va participar al 50% a la producció de Torrente 2: Misión en Marbella, segons consta al registre oficial de pel·lícules del ministeri. En el cas de la tercera i la quarta entrega, Amiguetes va assumir el 100% de la producció, mentre que en la cinquena, estrenada el 2015, va assumir-ne el 70%, ja que Telefónica es va encarregar del 30% restant.
Per entendre el moment en què arribaven les dues companyies a la fusió el 2009, mentre que NetJuice tenia uns fons propis a tancament del 2008 de 62.909 euros i amb prou feines havia ingressat per la seva activitat 33.705 euros, Amiguetes tenia uns fons propis de 3,3 milions d’euros, havia «desenvolupat l’activitat de producció cinematogràfica més important del grup quant a generació d’ingressos» amb Torrente 3 i «ostentava la titularitat de patents i marques del grup», expliquen els magistrats de l’Audiència Nacional.
Enginyeria fiscal
Aquestes xifres no són, però, les més transcendents per a Hisenda respecte al cas pel qual porta a terme la liquidació, sinó les que va declarar Amiguetes (NetJuice + Amiguetes Enterprises) en l’impost sobre societats de 2010: unes bases imposables negatives de 7.190.657 euros, dels quals només 9.761 s’havien generat un cop integrada NetJuice al grup de Segura.
És a dir, que la resta de les pèrdues s’havien generat abans de la compra per part del grup propietat del director. En el moment de l’adquisició, NetJuice era una empresa amb gran quantitat de pèrdues acumulades que podia compensar potencialment amb Hisenda quan tingués ingressos i, per tant, pagar menys impostos, però amb prou feines tenia activitat.
En el moment de la compra, NetJuice tenia un capital social de 8,1 milions d’euros gràcies a una ampliació recent del llavors soci únic, però això no significava que, com explica la Inspecció Regional de Madrid, fos «admissible la compensació de les bases imposables negatives de l’empresa [NetJuice] d’exercicis anteriors a l’entrada al grup per haver donat lloc a pèrdues en els socis anteriors». De fet, l’empresa només li va costar al grup empresarial de Santiago Segura 137.130 euros.
Es desconeixen els motius pels quals Santiago Segura va decidir comprar aquesta empresa el 2008, amb la qual, segons una sentència del 3 de maig a la qual ha tingut accés El Periódico de España, ni ell ni el seu grup, AE William Holding, havien tingut relació fins aleshores.
En qualsevol cas, va ser a partir de la compra quan l’actor i director va començar a realitzar una sèrie de moviments dins del grup per a la seva integració amb Amiguetes Enterprises. Entre ells, per exemple, va arribar a fer el que es coneix com una «operació acordió», que consisteix a reduir el capital social d’una empresa fins a zero per eliminar les pèrdues dels balanços i, tot seguit, tornar a ampliar-lo emetent accions noves. Això se sol fer, entre altres motius, per renovar els accionistes d’una empresa.
«Evitar la desimposició»
«Som conscients de la complexitat del cas i de les diferents interpretacions que se’n poden fer, ja que és el magistrat de l’Audiència Nacional qui diu que, existint dos precedents similars, un a favor d’Hisenda el 2009 i un altre el 2017 a favor del contribuent, no ha sigut senzill de resoldre. Més enllà de si recorrem o no, hi ha lloc a la interpretació de la norma i a la diferència de criteris», apunta la representant de Santiago Segura i CEO de la productora.
Notícies relacionadesEl punt clau pel qual Hisenda considera que existeix un deute al seu favor de 827.183 euros és per aquest presumpte «doble aprofitament fiscal d’una mateixa pèrdua». Una circumstància que s’hauria produït, segons creu l’Agència Tributària, arran de la fusió entre Amiguetes i NetJuice a través d’una fórmula coneguda com fusió impròpia, que no és més que la unió de dues empreses que ja comptaven amb el capital l’una de l’altra i que passen a integrar-se com una sola estructura.
Malgrat que des del punt de vista comptable sí que pot tenir transcendència que Amiguetes absorbís NetJuice o viceversa, l’acord de liquidació emès el 2016 i que ha sigut disputat raonava, segons ha pogut saber aquest diari, que per a Hisenda resultava «indiferent la manera com es portés a terme l’operació de concentració empresarial, ja que, independentment que l’operació de fusió fos directa o inversa i quina fos l’entitat que assumís el paper de societat absorbida en l’operació, el que es pretén és evitar la desimposició pel doble aprofitament de pèrdues que es pot produir tant si la societat amb bases imposables negatives és l’entitat absorbida com si és la societat absorbent».
