Tres reines

Triumvirat de dives llatines: Ana Gabriel, Olga Tañón i Gloria Trevi actuen a Barcelona per primera vegada

Màxima preocupació per Carmen Sevilla: traslladada a pal·liatius

Queralt Lahoz: «Al final, tothom s’enamora, fins i tot qui no creu en l’amor»

Triumvirat de dives llatines: Ana Gabriel, Olga Tañón i Gloria Trevi actuen a Barcelona per primera vegada
4
Es llegeix en minuts
Luis Troquel
Luis Troquel

Periodista

ver +

Entre tant estadi i festival no hauria de passar desapercebuda la que és una de les notícies musicals més rellevants d’aquest estiu. Tres absolutes reines de la música llatina, icones d’una època i dives eternes, venen per primera vegada a Barcelona en concert. Sense que cap programació les agrupi i impulsades per diferents promotores gens relacionades. Coincidència d’alts (i transatlàntics) vols en tres distanciades dates: Ana Gabriel el 30 de juny al Poble Espanyol, Olga Tañón el 16 de juliol a La Farga de l’Hospitalet i Gloria Trevi el 24 de juliol a les Nits de Barcelona (al Palau de Pedralbes). 

BALADES ESQUINÇADES

La mexicana Ana Gabriel vivia la seva lluna de mel amb el gran públic quan, a finals dels anys 80, les altres dues feien encara incipients passos. Una mica més gran que elles, de 64 anys. Es va donar a conèixer com a compositora, però sempre ha preparat el seu rol de cantautora amb peces d’altres firmes. A una que li va brindar Juan Gabriel li deu el seu sobrenom (‘Luna de América’) i directament a ell, el seu nom artístic (pràctica que abans a Mèxic era gairebé obligada). 

En realitat es diu María Guadalupe Araujo Yong, d’avis xinesos per part de mare. I no només té els ulls ametllats, també la veu. Trencada per naturalesa, cosa que imprimeix fondària a les seves melodramàtiques balades. D’aquestes que imperaven al Festival de l’OTI, tan injustament injuriat i en el qual ella el 1987 va concursar. El gènere que més la defineix, sens dubte, tot i que també coqueteja amb altres estils més rítmics i fins i tot es calça vestit de ‘charro’ per establir plaça per ranxeres. Com diu la que va escriure a Rocío Jurado, ‘Amor callado’, fins fa poc mai va parlar dels seus propis idil·lis. Tot i que himnes com ara ‘Simplemente amigos’ van fer d’ella un inqüestionable mite lèsbic. Tot just obrir la seva pàgina de la Viquipèdia en castellà s’aclareix: «No s’ha de confondre amb la política espanyola Anna Gabriel», la que va ser cap (i pentinat) més visible de la CUP.

MERENGUE RESSENTIT

MERENGUE RESSENTITOlga Tañón continua sent als seus 56 anys ‘La mujer de fuego’. Olga ‘Cañón’, li podrien dir també. Sense ser dominicana es va consagrar als anys 90 a ritme de merengue. I ara que el ‘Despechá’ de Rosalía l’ha tornat a posar de moda, sembla el millor moment per ballar tan ofeses cançons com la seva emblemàtica ‘Es mentiroso’. La Tañón és en realitat de Puerto Rico, d’on llavors també va sortir un altre rei del merengue: el polèmic Elvis Crespo (amb un ‘Suavemente’ reivindicat per C Tangana i Bad Bunny, entre d’altres). Tot i que entre els molts països on ella arrasa en cap és tan idolatrada com a Veneçuela, on van proclamar el 20 de maig com el Dia d’Olga Tañón.  

De tan trepidant so tropical va saltar al latin pop en el seu moment de més eclosió, i ha gravat molts altres estils: salsa, reggaeton, l’avui tan preuat regional mexicà i les més enceses balades. Seva és per cert la versió original d’‘Escondidos’. Ella la cantava al costat de Cristian Castro, tot i que aquí fossin Bisbal i Chenoa els que la convertissin en tòrrid èxit. 

‘BIZA-ROCK’ AL LÍMIT

‘BIZA-ROCK’ AL LÍMITGloria Trevi anuncia imminent sèrie biogràfica a Netflix. I en aquesta els guionistes no hauran d’inventar-se res. Més aviat al contrari. Huracà artístic i vital. Ara que tants airegen qualsevol problema de salut mental per incrementar ‘followers’, cal recordar que el 1989 aquesta mexicana va saltar a la fama component i cantant l’esbojarrada ‘Dr. Psiquiatra’. Tenia només 21 anys i des d’aleshores no va deixar de trencar tabús. 

Notícies relacionades

Cap bon fan de Mónica Naranjo se l’hauria de perdre, ja que és, junt amb la italiana Mina, la seva més explícita influència vocal. La reina del rock asteca. ‘Biza-rock’ hauríem de dir. Sempre al límit i fent incursions en molts altres gèneres: dance, funk, pop, desbordades balades o fins a merengue electrònic (el primer duo que va gravar en la seva carrera va ser precisament amb Olga Tañón). 

Els problemes van començar a trontollar el seu descomunal èxit inicial quan el 1994 publiqués el seu quart disc: ‘Más turbada que nunca’. El pitjor va arribar amb el canvi de dècada. Va ser empresonada al Brasil i va passar quatre anys presa en espera d’un judici en el qual seria absolta. Acusada de còmplice de la seva parella, productor i mànager Sergio Andrade, turbulenta figura que després de la sèrie és fàcil que acabi sent tan odiat com Luisito Rey en la de Luis Miguel. Renascuda de les seves cendres va tornar al cim i els superèxits com ‘Todos me miran’ la van consolidar com a inapel·lable deessa del públic gai. 

Temes:

Música Concerts