Estrena d’‘Indiana Jones i el dial del destí’
Harrison Ford: «He volgut donar-li a l’‘Indy’ l’adeu que mereix»
Mads Mikkelsen, el dolent (blaugrana) d’‘Indiana Jones 5’
Harrison Ford estava a punt de fer 39 anys quan es va estrenar ‘A la recerca de l’arca perduda’ (1981), la pel·lícula que va presentar al món l’arqueòleg Henry Jones Jr. –‘Indy’ per als amics– i el va convertir immediatament en una icona pop. Quatre pel·lícules i més de quatre dècades després, passats els 80 anys, ha decidit dir adeu al personatge per sempre. I és lògic que, a ‘Indiana Jones i el dial del destí’, el principal enemic a qui l’heroi s’enfronta sigui l’edat. «Em va semblar important convertir el seu declivi en part de la història», ens explica l’actor des de l’altre costat de la pantalla de l’ordinador. «Ha perdut l’energia i la passió gairebé per complet, i no se sent en bona forma. Però se li presenta l’oportunitat de viure una última aventura, i gràcies a això aconsegueix reviure».
Dirigida per James Mangold –primer director no anomenat Steven Spielberg a posar-se rere la càmera d’una entrega de la saga–, ‘El dial del destí’ contempla com el doctor Jones és rescatat del seu retir per la seva fillola Helena (Phoebe Waller-Bridge) per enfrontar-se al mateix tipus de missió que després d’‘Indiana Jones i el temple maleït’ (1984) i ‘Indiana Jones i l’última croada’ (1989) va quedar convertit en arquetip: la recerca d’una relíquia de valor incalculable suposadament dotada de poders màgics que, si cau a les mans equivocades, pot resultar molt perillosa.
En concret aquí l’objecte és l’Antikythera, un artefacte suposadament dissenyat per Arquimedes i que potser permet al seu posseïdor viatjar en el temps. A partir d’aquesta premissa, assegura Ford, la pel·lícula aprofundeix en tot el que la saga té de celebració del valor dels avenços científics. «Cal ser molt idiota per negar la importància de la ciència i fer-ne cas omís, i em temo que al nostre món hi ha cada vegada més gent d’aquest tipus», lamenta.
Malgrat transcórrer majoritàriament a finals dels anys 60, en plena carrera espacial, ‘El dial del destí ’ recupera els que sens dubte són els més llegendaris antagonistes de Jones, els nazis. «Massa nazis», es queixa l’heroi durant el llarg pròleg de la pel·lícula, que és ambientat a finals de la Segona Guerra Mundial i en què Ford apareix amb el rostre convincentment rejovenit per ordinador. «Que consti que no soc necessàriament un defensor de l’ús d’aquesta tecnologia com un substitut de la creativitat interpretativa, i sens dubte la nostra intenció a l’utilitzar-la no ha sigut aquesta», matisa l’actor. «Ni tan sols hem recorregut a la intel·ligència artificial o al Photoshop. Existeixen hores d’imatges meves de fa 35 anys, caracteritzat com a ‘Indy’, i aquesta és la matèria primera que s’ha utilitzat».
Indiana Jones mai ha sigut un heroi infal·lible. «Un dels objectius d’aquestes pel·lícules sempre ha sigut posar l’accent en les seves debilitats i pors, i en les dificultats físiques i emocionals que afronta en les seves aventures», explica Ford. Al llarg de la saga l’hem vist perseguit per una roca gegant, torturat amb vudú, colpejat, trepitjat, disparat amb dards, fletxes i bales enverinades. I a la nova pel·lícula, malgrat els anys, Jones es veu obligat saltar des de dalt d’un pont fins a les braves aigües d’un riu, a galopar a cavall pels túnels del metro de Nova York i a enfrontar-se a morenes gegants en aigües gregues.
Durant el rodatge d’una d’aquestes escenes, l’actor va patir una lesió a l’espatlla que va obligar a suspendre dues setmanes la filmació; anys enrere, mentre interpretava Han Solo a ‘Star Wars: El despertar de la força’ (2015), ja es va trencar diversos ossos del peu i es va dislocar un turmell. «M’he convertit en l’actor que tanca rodatges a causa de les seves lesions, i no n’estic precisament orgullós», diu fent broma. «¿Què hi farem? Són coses que passen».
Notícies relacionades
Ford va passar anys convencent els creadors d’Indiana Jones, Spielberg i George Lucas, que el personatge mereixia un final millor que el que li havia proporcionat ‘Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall’(2008), que al seu dia va obtenir una acollida particularment freda. «En aquella pel·lícula, Jones acabava casant-se, i em semblava que aquesta no era una conclusió que li fes justícia o que funcionés com el final adequat del seu viatge», afirma.
«Necessitava donar-li a l’‘Indy’ l’adeu que mereix». Deixar d’encarnar el seu personatge més emblemàtic, en tot cas, de cap manera significa retirar-se. Actualment, Ford experimenta un èxit considerable a la petita pantalla gràcies a les sèries ‘Shrinking’ –en la qual encarna un psiquiatre malalt de Parkinson– i ‘1923’ –a la pell d’un ramader rocós–, i forma part del repartiment de ‘Brave New World’, la nova pel·lícula de Marvel protagonitzada pel Capità Amèrica. «Durant la pandèmia vaig estar aturat, i quan vaig tenir l’ocasió de tornar a treballar em vaig entregar a consciència a això», explica en relació amb la seva atapeïda agenda. «Quan no tinc feina, no em sento bé».
