Adeu a Roger Alier, gran divulgador de la lírica

A només un mes de fer 82 anys va morir aquest dijous al migdia a casa seva, a Barcelona –envoltat d’éssers estimats i escoltant música–, el professor, escriptor, divulgador i gran amant de l’òpera i la sarsuela Roger Alier. Des que es va saber el fatal desenllaç el condol rebut per la família, amics i companys de professió tenia, sempre, un comú denominador, a més d’expressar el seu carinyo, és clar: l’agraïment per introduir-los, d’una manera o una altra, en l’àmbit de la lírica. La seva passió pel gènere el va empènyer a divulgar-lo per tots els mitjans al seu abast: ensenyant-lo a la facultat; escrivint llibres, crítiques, col·leccionables, enciclopèdies i diccionaris, guies d’audició, discografies, programes de mà, biografies i un llarg etcètera; participant en programes de ràdio i televisió; dictant conferències o seminaris; i oferint desinteressadament, sempre amb immensa generositat, la seva guia i els seus coneixements als seus alumnes i investigadors.

Roger Alier i Aixalà (Los Teques, Miranda, Veneçuela, 28 de juliol de 1941) va ser docent d’Història de la Música, de l’Òpera i de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on va exercir durant més de dues dècades. Fill d’un psiquiatre exiliat, va créixer a Veneçuela, Nova Guinea i Java. D’una immensa cultura, poliglot i amant de l’art en les seves més variades expressions, el 1951 s’instal·la amb la família a Barcelona; estudia piano al Conservatori del Liceu i cursa la carrera d’Història Moderna a la capital catalana. La seva tesi deixa clars els seus interessos, ‘Els orígens de l’òpera a Barcelona’, text considerat des d’aleshores com a fonamental per als musicòlegs.

Fundador de la revista ‘Ópera Actual’, l’única publicació especialitzada en el gènere líric que s’edita en castellà, va ser crític de diversos mitjans de comunicació, entre els que s’ha d’assenyalar els diaris ‘Avui’ i ‘La Vanguardia’. Entre les seves publicacions destaquen les dedicades al seu estimat Gran Teatre del Liceu, institució que fa poques setmanes va decidir atorgar-li la Medalla d’Or, així com monogràfics dedicats a grans cantants com Caballé o Pavarotti.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Entre altres càrrecs, va ser membre del Consell Assessor del Conservatori Liceu, president honorífic de la Federació d’Associacions d’Amics de l’Òpera de Catalunya i professor des del començament de l’Escola d’Òpera de Sabadell. Amb la seva disposició i entusiasme en favor de l’òpera i la sarsuela (no sabia dir que no) va aconseguir contagiar el seu amor per la lírica a centenars de persones, convertint-se en un personatge conegut gràcies a les seves aparicions en televisió, sempre parlant d’òpera.

Feia anys que la seva salut estava deteriorada i el cos se li va ressentir diverses vegades, però el seu esperit llibertari i inconformista li impedia seguir al peu de la lletra les indicacions dels metges. Geni i figura. Descansi en pau.