Emma Vilarasau es llança a l’‘Stand up comedy’ amb ‘Lali Symon’

Emma Vilarasau es convertirà en estrella còmica de l’‘Stand up’ amb ‘Lali Symon’, una obra que escrita i dirigida per Sergi Belbel feta a la mida de l’actriu catalana que deixa de banda el seu vessant dramàtic per explotar el seu costat més còmic en escena. Mont Plans, que acaba de guanyar el premi Margarida Xirgu per ‘Cadires’, i Júlia Bonjoch completen el repartiment i aporten una altra visió sobre la vida d’aquesta famosa actriu que en la intimitat, sense màscara, és molt diferent, «gairebé nihilista», diu l’autor i director.

Belbel va escriure l’obra durant la pandèmia. Va partir d’una necessitat de Vilarasau de parlar d’un tema que està a l’ordre del dia: el poc temps que disposem en l’actualitat per poder cuidar convenientment de la nostra gent gran. «Volia parlar de totes aquestes dones, la majoria són dones, amb feines molt absorbents que es troben que no poden cuidar els seus pares o mares quan envelleixen, de la relació que es crea amb ells i de com afronten la mort. ¡Però no volia fer-ne un drama!», comenta Vilarasau encantada de treure la seva vis còmica per «jugar» en una peça que ha ajudat a crear col·laborant amb Belbel des del principi.

El seu personatge, aclareix, s’assembla més a una gran còmica nord-americana d’aquestes que surten sensacionalment vestides i parlen sense embuts de temes candents amb monòlegs canyers. «Al meu personatge li agrada provocar. És bastant activista, irònica i sarcàstica però no es basa en els acudits per fer riure. És més teatral», explica Vilarasau.

Realitat i ficció

Segons Belbel a ‘Lali Symon’ «el 40% de l’obra són monòlegs i el 60%, vida privada de la protagonista». Tragèdia i comèdia es fonen en aquesta peça que té una mica de ‘Pel davant i pel darrera’ perquè juga amb la imatge pública d’una famosa còmica i la imatge real en la seva vida privada on ha de conviure amb una mare ja més gran però batalladora (Mont Plans) i amb la seva filla (Júlia Bonjoch). El pas el temps, la vellesa, la mort, la relació familiar entre diverses generacions de dones apareixen en una obra on la línia entre realitat i ficció es va diluint a mesura que avança la funció.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per a Belbel ‘Lali Symon’ és «un homenatge als grans intèrprets més que al teatre, un món tan sorprenent, fascinant i boig que acaba contagiant la nostra bogeria a qui ens envolten». En realitat, confessa, la mare del personatge protagonista també porta el teatre dins. «La mare és potent, parladora, que es queixa de la merda que li toca viure. No té res de submisa. ¡Té caràcter!», indica Vilarasau, encantada de comptar per al rol amb Mont Plans, la mateixa actriu que fa 23 anys també va fer de mare d’‘El temps de Plank’, una altra obra escrita i dirigida escènicament per Belbel al Teatre Romea.

El personatge de la filla de Lali Symon que interpreta Júlia Bonjoch serveix de contrapunt. «El meu personatge s’allunya de la realitat de la mare i de l’àvia. Té una relació d’amor profund per aquesta última i un amor complicat amb la primera. Viu a l’ombra de la seva mare però ha elegit una professió diferent de la seva», comenta l’actriu. La pressió de ser «fill de» és un dels temes de tota la peça.