Canet Rock, tancant files i «que els bombin a tots»

Eslògan amb ecos polítics que va convertir en l’«himne del Canet Rock», cantant-lo sobre els acords de ‘Life is life’ (la infame llauna de platja d’Opus), i al que va seguir un assalt a ‘Viva la vida’, de Coldplay, amb rimes sobre els «politics empastifats» i la «nació nova» que figuradament ha d’arribar. L’actuació de Mainat, un clàssic del festival, va sintonitzar amb un altre número tradicional, el del trobador Miquel del Roig, que ens va cantar uns garrotins i un ‘My bonnie’ que va tornar a burxar en la ferida consistorial: «Collboni, Colau i Sirera han fet molt mal al país», acusava una de les estrofes.

Entre Sergio Dalma i Oques Grasses

Notícies relacionades

Quan anàvem a veure Bowie a França amb autocar

Bob Dylan embruixa al Liceu amb el seu indomable art de la cançó

Més estructurat va ser Joan Dausà, que va celebrar el 10è aniversari de ‘Jo mai mai’ obrint el ‘set’ amb la seva versió acústica (i tornant-la a citar, a tota banda, per tancar-lo). El de Sant Feliu de Llobregat sap crear seqüències i climes, i situant-se en algun lloc «entre Sergio Dalma i Oques Grasses», va fer broma, va alternar sense conflictes la trama llatina del seu recent senzill ‘Queda’t així’ i el pop entre grandiós i melancòlic de ‘Truca’m’ o ‘La gran eufòria’. Incloent atreviments com la picada d’ullet a John Denver de la seva adaptació de ‘Take me home, country roads’.

Agitant la caiguda de la tarda, 31 FAM i la seva taula de gimnàstica urbana i reguetonera, amb ballarines, explosions de boira carbònica i confeti. I entrant en la nit (camí d’atraccions de matinada com Els Amics de les Arts i The Tyets), el trio barceloní Stay Homas, cada cop més lluny del seu rol de mascota confinada, marcant estil amb el repertori del seu recent ‘HOMAS’. Sana alegria al lloc, amb les habituals estelades convivint aquest cop amb les banderes de l’arc de Sant Martí en afinitat amb el manifest ‘Aturem el feixisme’ que va fer públic el festival i el concloent lema d’«estima com vulguis».