¿La premsa menysprea el rock dur i el metal?

Parlem d’un curs organitzat per la Universitat de Barcelona (dins del cicle ‘Els juliols de la UB’) en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Coloma, i que la consumada periodista agitadora Alicia Rodríguez coordina servint la idea que l’urbs del Besòs bé pot lluir aquest vincle amb l’imaginari del rock com a part de la seva identitat. ¿Per què no? Com Terrassa practica amb el jazz o Cerdanyola amb el blues. El rock i el metal són expressions genuïnament urbanes i metropolitanes. I el Rock Fest és un aparador d’alta volada, assentat en el circuit internacional i que no sempre es tracta a Barcelona amb la importància que mereix.

De greuges comparatius, i de prejudicis, va, en part, el curs d’aquest any, que en el seu programa (del 10 al 14 de juliol al Centre Cultural Can Sisteré) reserva algunes sessions a un assumpte que fa molts anys que cueja, el del proverbial menysteniment del heavy metal en l’imaginari ‘cool’ de la crítica musical i en l’ordre informatiu de la premsa. La publicació ‘Rockzone’ gravarà en directe un pòdcast de títol significatiu, «¿Per què el heavy és l’únic gènere que no ha rebut una revisió crítica positiva?», en el qual participaran periodistes i un parell de músics, Pau Roca (La Habitación Roja) i Igor Paskual (Loquillo).

Notícies relacionades

Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies

Rita Miller Atelier ‘capbussa ’ les seves nòvies en un spa de luxe

Una pregunta pertinent que incideix en una anomalia històrica, si bé una mica reconsiderada en els últims temps, proclius a un gust musical més obert i menys sectari per l’efecte de la barra lliure que facilita l’‘streaming’. Que ‘Pitchfork’, la bíblia ‘hipster’ anglosaxona, procedís a ressenyar l’últim disc d’Iron Maiden, i, el que és més sorprenent, que el deixés bé, podria ser un indici que alguna cosa es mou.

La xerrada promet i Santa Coloma és el lloc idoni per acollir-la. La ciutat de Motosierras, F.A.N.T.A., Astray Valley, Born in Exile... i amb una alcaldessa, Núria Parlon, segons m’han dit, que és una admiradora de Pearl Jam, de Bruce Springsteen i de corrents forts com el grunge i el hardcore. Músiques enfortidores de l’esperit. Ens faran falta, a ella i a tots nosaltres.