Alfons Mucha, una mica més que un il·lustrador de cartells ‘art-nouveau’

Quan els nazis van entrar a Praga el 1939, un dels seus objectius va ser Alfons Mucha (pronunciï’s ‘Muha’) que no només era l’il·lustrador i artista més respectat i popular del país sinó també un símbol del nacionalisme de la jove república txecoslovaca de tot just 21 anys d’existència. Els nazis van arrestar durant uns dies el gran cartellista de l’art nouveau de 78 anys, un episodi del qual no es refaria, i el mateix any moriria. La família va fugir dels nazis primer i anys més tard, del comunisme. Avui Marcus Mucha, besnet de l’artista, es felicita d’aquella fugida perquè si no ell probablement no existiria. Ell és el responsable de la Fundació Mucha, que controla totes les obres de l’artista i que, amb l’especialista japonesa Tomoko Sato, ha vingut a Barcelona per inaugurar l’exposició sobre Alfons Mucha en el recentment modernitzat Palau Martorell. 

La mostra reuneix 80 peces, majoritàriament litografies a color, algun oli, 8 fotografies i un audiovisual, que revelen a la perfecció l’estil burgès i preciosista de l’autor, que s’exemplifica en unes dones lànguides i icòniques, nimbades de flors que il·lustraven els seus cartells comercials. Figures que van adornar el París de la Belle Époque i van tornar amb força en els anys 60 del segle XX com a objecte decoratiu. No obstant, Mucha va ser molt més: un patriota que es va oposar a l’imperi dels Habsburg i un filòsof místic i francmaçó que aspirava a la unió dels pobles eslaus. «Les idees subjacents en l’obra de l’autor són poc conegudes», ha dit Sato, que ha recordat que els anys en què va treballar a París i va establir la seva fama van ser molt importants per encunyar una estètica basada en les consideracions psicoanalítiques de Sigmund Freud, llavors tan en voga. 

Si hi ha un moment significatiu en la trajectòria de Mucha és la trobada amb Sarah Bernhardt, la divina actriu que va ser la reina indiscutible de l’escena parisenca en el canvi del segle XIX al XX. El 1894, la intèrpret va estrenar ‘Gismonda’, amb què va aconseguir certes reticències en taquilla i ella va fer-ne responsable l’il·lustrador del cartell. El nou encàrrec va recaure llavors en Mucha, l’únic artista que estava disponible en dates nadalenques, un desconegut. Després de la reestrena, una Sarah emocionada es va fondre en una abraçada amb ell, que va passar a ser el seu cartellista i escenògraf oficial i carismàtic. L’exposició mostra els pòsters d’aquesta obra, així com els de ‘La dama de les camèlies’, ‘Lorenzaccio’ i ‘La Samaritaine’. Aquest èxit li va propiciar diversos encàrrecs publicitaris de bicicletes, galetes, perfums i paper de fumar. 

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

A l’autor li va pesar sobre manera la seva consideració com a practicant d’un estil purament comercial que va acabar sent escombrat per les avantguardes; en canvi, el seu besnet té una idea diferent d’aquesta valoració crítica: «Alfons era un universalista utòpic que no volia treballar només per als rics i les elits. Volia que les seves litografies estiguessin penjades a les parets de la gent corrent, que el seu art suposés un benefici per a tothom». 

Un audiovisual tanca l’exposició mostrant la que és l’obra magna de l’autor, ‘L’epopeia eslava’, 20 teles gegants, i per això difícilment traslladables, pintades entre 1912 i 1926, en què va representar la història del poble eslau. El 1928 Mucha va donar la sèrie completa a la ciutat de Praga, però desgraciadament, les peces continuen exposades a la Moràvia natal del pintor, perquè un segle després la construcció d’un gran museu que reculli l’obra de Mucha continua sense concretar-se a la capital txeca.