Nancy Holt, l’artista de la mirada rescatada pel Macba

De tots els moviments artístics que es van cuinar als anys 60, el Land Art no és un dels més coneguts o populars. El va encunyar el nord-americà Robert Smithson i propugnava vincular art i paisatge. Va ser bàsicament una proposta realitzada per homes blancs que, a cop d’excavadores i idees brillants, van decidir intervenir en els grans espais nord-americans situant en aquells deserts, altiplans o prades instal·lacions i enormes escultures. No obstant, malgrat que bàsicament el Land Art va ser un vedat masculí, hi va haver en ell dones artistes que en el seu moment van ser invisibles, o més ben dit, van ser invisibilitzades. Ara, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Macba, amb la mostra ‘Nancy Holt. Dins Fora’ que des d’aquest dimecres rescata la memòria d’aquesta artista que va ser al centre d’aquest moviment també anomenat art ambiental, malgrat que els seus col·legues mai la van tenir en compte i hagi hagut d’arribar el segle XXI perquè es doni valor a les seves cinc dècades de producció artística. Fins a dates recents, Holt (Massachusset, 1938 – Nova York, 1914), companya de files de Richard Serra o Michael Heizer, va ser a la pràctica una postil·la al treball de Smithson, el seu marit, que va morir el 1973 als 35 anys en un accident aeri, i va deixar Holt com a legatària del seu treball. Gràcies a la seva tasca com a conservadora de la seva obra, el treball de Smithson és avui de sobres conegut. No així el d’ella.  

La mostra procedeix del Bildmuseet de la Universitat d’Umea, a Suècia en col·laboració de la Holt/Smithson Foundation i ha sigut comissariada per Lisa Le Feuvre, Karen Di Franco i Teresa Grandas. Així reuneix escultures i instal·lacions de grans dimensions, treballs audiovisuals, fotografia i documentació dels seus projectes, i en aquesta ocasió ha sigut ampliada amb sis obres més. Una d’elles, ‘Holes of Light’ del 1973, és la primera vegada que s’exhibeix públicament. Es tracta de la projecció lluminosa en una paret de dos focus que a través d’uns orificis provoca en l’espectador una reacció dinàmica.

Exhibir a l’interior d’un museu obra que ha sigut concebuda per ser a cel obert pot semblar una incongruència, però no ho és si tenim en compte que, segons explica Le Feuvre, «per a ella l’espai exterior no s’oposa a l’interior, sinó que més aviat es tracta d’una extensió de l’espai expositiu a què mai va renunciar». Bàsicament, Holt es va preguntar al llarg de tota la seva vida què significa mirar. Per a això interrogava el seu públic dient ¿què hi veus? ¿però què hi veus de veritat? Aquesta consciència de la mateixa mirada fa que, com recorda Grandes en un excés sentimental assumit, que tot i que «la percepció no canviarà el món però sí canvia la percepció del món i això ajuda a transformar-lo». 

El punt de vista, de la persona que mira de dins cap enfora és fonamental a les obres de l’artista que va crear a partir del 1971, dispositius de visió anomenats ‘Locators’, tubs industrials en forma de T que bàsicament focalitzen camps de visió, transformen ovals en cercles o permeten veure, a tall de finestra indiscreta, els vidres trencats d’un finestral a la part posterior de la Casa de la Misericòrdia, fora del Macba, recreant la finestra trencada que l’artista podia veure al seu domicili de Nova York.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però sens dubte una de les més celebrades creacions de l’artista són els Túnels del Sol, quatre formes cilíndriques de formigó prou grans per poder caminar al seu interior construïts entre el 1973 i el 1976 disposades originalment en forma de ics per alinear-se amb la sortida i la posta de sol en els solsticis d’estiu i hivern, amb una superfície calculadament foradada perquè els orificis coincideixin amb determinades constel·lacions. La idea d’enquadrament i de mirada adquireix aquí una dimensió còsmica. Naturalment, al tractar-se d’obres d’impossible trasllat, el que s’ofereix al Macba són una sèrie de fotografies que il·lustren els efectes del sol en aquestes estructures. 

Dona, feminista i mística, Holt va estar tan interessada en la ciència –era biòloga i tenia coneixements d’astronomia– com en sistemes de creences esotèrics a què donava la mateixa importància. Des de principis dels anys 80 fins a la seva mort va aprofundir en el budisme i fins i tot va arribar a ser una respectada professora. «Per a Holt –explica Le Feuvre– era essencial que consideréssim el coneixement des de moltes perspectives diferents».