Cultura destinarà 300.000 euros per adquirir art de postguerra

El Departament de Cultura destinarà aquest any un total de 300.000 euros per a una nova línia d’adquisicions per a la Col·lecció Nacional, obres de la postguerra i les segones avantguardes, entre els anys 1940 i 1980, d’artistes com Josep Guinovart, Norman Narotzki o Aurèlia Muñoz.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada per la directora general de Patrimoni, Sònia Hernández, i el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, així ho ha avançat aquest dimecres en una trobada amb periodistes, en què ha precisat que aquests 300.000 euros se sumen als ja 2,6 milions pressupostats per a adquisicions d’art el 2023.

La intenció, ha assenyalat, és contribuir a «compensar els desequilibris històrics que hem tingut», omplir els «buits existents» en les col·leccions d’aquests anys, protegir les col·leccions del període a Catalunya i, especialment, «fer un relat de país» amb uns artistes que «van treballar durant el franquisme, en ocasions en unes condicions molt desfavorables».

Tampoc ha obviat que es vol fer una relectura del període amb «ulls del segle XXI», amb dones artistes o d’artistes dels quals «ja tenim obra, però no del període en concret».

Per tot això, s’ha creat un grup de treball, que fa ja un temps que es reuneix, amb representants del MNAC, el Macba, experts externs i d’altres de l’Administració catalana.

Els professionals que assessoren en aquestes adquisicions i en la selecció d’artistes, segons ha apuntat Hernández, són Àlex Mitrani, Antònia Maria Perelló, Jordi París, Conxita Oliver, Susanna Portell, Sònia Blasco, Núria Padrós i Manel Guerrero.

Els criteris que segueixen tenen a veure amb la «singularitat de l’artista o de l’obra», amb la «qualitat contrastada de les obres», la seva «representativitat», la «polivalència discursiva» i tampoc no obliden la perspectiva de gènere, ni l’equilibri territorial.

Notícies relacionades

Anagrama es desvincula d’‘El odio’ i torna tots els drets del polèmic llibre a Luisgé Martín

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

Per al director del MNAC, Pepe Serra, aquesta nova línia d’adquisicions «és una molt bona notícia» i ha remarcat que «no es pot fer relat de país obviant el que va passar entre la Guerra Civil i els anys 80».

Segons el seu parer, aquestes dècades han quedat «fora de les col·leccions públiques, mai han tingut espais d’exhibició permanent», però és «una època important», pel que suposa de «relat de primer feminisme o de la transició».