De Todd Haynes a ‘Toy Story’
Barbie, una nina de cine
Abans de començar el rodatge de ‘Barbie’, la particular odissea de Barbie en el món real després de ser expulsada del seu hàbitat natural de nines, la directora del film, Greta Gerwig, va demanar a Margot Robbie que veiés cinc pel·lícules per preparar-se el personatge. Dos d’elles eren els musicals de Jacques Demy: ‘Els paraigües de Cherbourg’ i ‘Las señoritas de Rochefort’, escenificats en estilitzats i coloristes mons d’artifici. També li va recomanar la història fantasiosa d’amor entre un home i una sirena explicada a ‘Un, dos, tres... Splash’; la comèdia d’amors adolescents i surfistes ‘Al diablo la pubertad’ i, finalment, ‘El show de Truman’, connectada a través de la idea d’algú (Truman i Barbie) que s’escapa del món imaginari on viu per conèixer el món real. No li va recomanar que veiés les moltes pel·lícules que tenen com a protagonista la famosa nina creada per firma Mattel fa 64 anys.
La primera aparició audiovisual de la icònica nina va ser amb ‘Barbie y las estrellas del rock: Fuera de este mundo’ (1987), un musical galàctic i animat de 30 minuts per a televisió. Van arribar a partir del 2001 prop de 40 films d’animació per ordinador, molts amb la veu de la dobladora canadenca Kelly Sheridan com a Barbie i destinats al mercat del vídeo i DVD: només per a molt fans.
El primer va ser ‘Barbie en el Cascanueces’, en el qual la nina balla al so del ballet de Txaikovski. Van seguir històries de Barbie amb ‘Rapunzel’, ‘El lago de los cisnes’, ‘Pulgarcito’ i ‘Cuento de Navidad’, amb alguna excepció a tantes transposicions a mons fantàstics com ‘Los diarios de Barbie’ (2006), on se la veu com una adolescent insegura, o una adaptació de ‘Los tres mosqueteros’ del 2009 en què Barbie emula D’Artagnan i vol convertir-se en mosquetera. Amb el temps va deixar enrere els contes de fades i va començar a protagonitzar històries relacionades amb els videojocs, l’espionatge i l’aventura espacial.
Però el seu impacte en la cultura popular és molt més gran –a l’estiu del 2009, quan es complien 50 anys del seu naixement, la desapareguda Sala Vinçon de Barcelona va organitzar una exposició centrada en l’evolució de la nina en el món de la moda, el disseny, la fotografia i la publicitat– i la nina ha sigut utilitzada en propostes rellevants de tota mena, com el quadro d’Andy Warhol ‘Portrait of Billy Boy as Barbie’, realitzat el 1986. El mestre del pop art pintant la joguina més pop de la història.
El primerenc migmetratge de Todd Haynes ‘Superstar: The Karen Carpenter Story’ (1987) se centra en la música de Carpenters i l’anorèxia nerviosa que patia la bateria i cantant del duo, Karen Carpenter, morta als 33 anys. La peculiaritat d’aquest biopic experimental és que el futur director de ‘Lluny del cel’ i de ‘Carol’ va representar la història de Karen barrejant algunes imatges documentals amb imaginatives recreacions filmades amb nines Barbie que representen tots els personatges.
La idea era demolidora: Barbie ha representat durant dècades un ideal canonitzat de bellesa femenina que ha fomentat no pocs trastorns de l’alimentació, com l’anorèxia. Al principi no hi va haver problemes amb la família, que fins i tot va cedir els drets de les cançons originals del duo, però el 1990, el germà de Karen, Richard, va demandar Haynes per no haver respectat els drets d’autor. El cineasta va perdre el litigi i la pel·lícula va ser retirada de la circulació el 1990, moment en què va començar a convertir-se en una pel·lícula maleïda d’autèntic culte.
Notícies relacionadesTambé existeix un film sud-coreà titulat ‘Barbie’, del 2011, que no té cap relació amb la icònica nina: Barbie és el nom de la filla d’un nord-americà que es disposa a adoptar una nena coreana.
Després d’una breu aparició com a guia turística a ‘Toy story 2’ (1999), Barbie va tenir un paper privilegiat a ‘Toy story 3’ (2010), en la quual se sumava Ken. Amb la veu de Michael Keaton, apareix com a amfitrió de Woody i de la resta de joguines a l’escola bressol de Sunnyside, tot i que qui li interessa des del primer moment és la Barbie (veu de Jodi Benson) que la germana d’Andy ha donat a l’escola bressol. Barbie mira Ken obnubilada, fascinada pel seu cabell ros, el seu florit mocador al coll i la camisa descordada, i li pregunta si es coneixien d’abans. Després, impressionada pel gran armari de Ken, li demana que li faci una desfilada de models només per a ella. Pixar va situar al lloc just l’ambigüitat eròtica de la parella de ninots.
