Rabih Mroué desplega les seves múltiples facetes al Grec

Un dels artistes contemporanis més rellevants del Líban, Rabih Mroué (Beirut, 1967), un interessant i premiat creador que es mou tant en el camp del teatre, com del cine i de les arts visuals, és objecte d’atenció especial aquest any al Festival Grec. Un cicle a la Filmoteca, una conferència-performance al MACBA, un taller a la Fabra i Coats i una obra de teatre protagonitzada pel seu germà permetran explorar les múltiples facetes d’aquest creador que ha presentat els seus treballs al MoMA de Nova York, la Tate Modern de Londres i la Documenta de Kassel.

Els problemes de l’Orient Mitjà i la relació entre la història personal i la col·lectiva són molt presents a la seva obra. «La situació actual del Líban és terrible. Des del 2019 estem passant una crisi molt dura. Estem en caiguda lliure, esperant que es produeixi un miracle, que no va passar, llevat que caigui un meteorit». La retrospectiva inclou obres creades en els últims 25 anys en què les guerres i les crisis successives han destrossat el seu país. «Tot i que hi ha obres que són de fa temps, continuen sent vigents perquè paradoxalment els problemes continuen sent els mateixos. L’única diferència és que cada vegada estan més arrelats».

Del personal al col·lectiu

‘Riding on a cloud’ es podrà veure en al Teatre Lliure (Espai Lliure) el 17 i 18 de juliol. El muntatge estrenat el 2013 i representat a molts països sorgeix d’un fet real: un tret que va travessar el cervell del seu germà als 17 anys durant la Guerra Civil del Líban. La bala no el va matar però va afectar la seva capacitat per a l’hora de parlar i de moure’s. Va necessitar una gran força de voluntat per tirar endavant. La seva vida mai va tornar a ser igual.

«Allò va marcar un abans i un després», recorda el director, «com passa de vegades a la història». Va ser el seu germà qui li va demanar que portés a escena la seva vivència. «Jo m’hi resistia. No ho veia i em va costar. És una història horrorosa. No volia narrar-la per no caure en la compassió però al final vam trobar una manera de portar-la a un terreny més poètic i filosòfic. Aborda no només el drama del meu germà sinó altres temes col·lectius i, a més, es qüestiona la idea mateixa de representació en què es basa el teatre».

Mroué és molt crític amb el col·lapse en el qual es troba el seu país. «Al Líban fa anys que pensem que la situació no pot anar a pitjor però hi va», resumeix respecte a la profunda crisi política, econòmica, social, financera i sanitària del Líban. Els seus habitants no tenen les necessitats bàsiques cobertes, denuncia: «ni tan sols és fàcil tenir aigua o electricitat». Tampoc oblida les 17.000 persones desaparegudes i critica «la falta justícia que permet que els criminals ocupin posicions en el poder».

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

La Filmoteca projectarà els dies 15 i 18 de juliol la pel·lícula ‘Je veux voir’ (2008), de Joana Hadjithomas i Khalil Joreige, en la qual Catherine Deneuve viatja des de Beirut fins al sud del Líban en companyia de Rabih Mroué.

¿Què és real?

El director que va oferir dimecres a la Filmoteca conferència-performance ‘Make me stop smoking’, un estudi sobre la validesa de la «realitat» a través de documents d’arxiu amb què reconstrueix el paisatge perdut del Líban i aquest divendres la conferència performativa ‘Sand in the eyes’, a l’Auditori del MACBA, on analitza vídeos de reclutament islamista per qüestionar el tractament del material propagandístic per part de l’Estat. Es tracta del que ell qualifica com a «classe no acadèmica» l’objectiu de la qual més que explicar una història és aprendre dels altres i compartir. «Prefereixo establir una relació no jeràrquica que circuli en dues direccions, evitant simplificar tant la història personal com la col·lectiva i mantenint la complexitat». Si alguna cosa ha après és que «no hi ha res blanc o negre».