PRÒXIMA ESTRENA A NETFLIX
‘Bird Box Barcelona’, un malson des de Barcelona per al món
La Barcelona de ‘Bird Box’ a Netflix
‘Bird Box. Barcelona’, ‘spin-off’ de l’èxit de Netflix ‘A ciegas’, ja té tràiler
Crítica d’‘A ciegas’: algunes apocalipsis són millors que d’altres
Deu anys després de devastar Barcelona en la postapocalíptica ‘Els últims dies’, els germans Àlex i David Pastor han volgut tenir-la de nou amb la seva estimada ciutat natal a ‘Bird Box Barcelona’ (Netflix, des del 14 de juliol), sorprenent primer ‘spin-off’ d’aquell fenomen sorpresa del 2018 anomenat ‘A ciegas’. A finals d’aquell any, l’adaptació al cine del llibre de Josh Malerman es va convertir en la pel·lícula original de Netflix més vista en la seva primera setmana en catàleg; encara avui continua en el quart lloc dels seus films en anglès més populars.
Hauria de ser motiu d’orgull local que la corporació hagi confiat en els Pastor i la productora barcelonina Nostromo per (començar a) expandir seriosament una franquícia en la qual té dipositades serioses esperances. «Ens vam assabentar que Netflix no volia fer seqüeles o preqüeles, sinó explicar històries sobre el mateix món que fossin ambientades en diferents parts del planeta», explica Àlex Pastor sobre el principi d’aquest nou relat sobre la fi del món. «Ens semblava una idea molt original i només possible en aquest món de plataformes internacionals. Per exemple, Marvel no fa pel·lícules en castellà en les quals el superheroi és local. Prefereix centrar tot als Estats Units o països ficticis [riu, i el seu germà l’acompanya: química antiga]».
Aquí la protagonista ja no és Sandra Bullock, com en l’original, sinó Mario Casas, com un noble pare de família que ha de protegir la seva petita filla Anna (Alejandra Howard) a través d’una Barcelona on caminar amb els ulls oberts, almenys a l’exterior, ha deixat de ser possible. Recordem: sobre el nostre món ha descendit una entitat amb unes forces d’energia que poden cobrar l’aspecte de les pitjors pors dels que les observen i conduir-los al suïcidi més fulminant.
En el seu periple a l’estil de ‘La carretera’, el Sebastián, que així s’anomena l’heroi (local), i l’Anna creuen els seus camins amb un grup de supervivents pel que sembla fiables, entre ells el matrimoni interpretat per Lola Dueñas i Gonzalo de Castro o la psiquiatra anglesa a qui dona vida Georgina Campbell, protagonista de l’episodi ‘Hang the DJ’ de ‘Black Mirror’ o el recent èxit de terror ‘Barbarian’. Ella és la més obstinada a reunir la nena alemanya Sofia (Naila Schubert) amb la seva mare, que si fos viva hauria pogut prendre refugi en una terra promesa anomenada la muntanya de Montjuïc. No vulgueu saber-ne més de la trama. No en llegiu res. Cal arribar a ‘Bird Box Barcelona’ amb la ment neta i la guàrdia baixa.
Ganes de destrucció
Ganes de destruccióPregunto als Pastor si Netflix va confiar en ells per la seva experiència destrossant Barcelona en ‘Els últims dies’ o pels notables resultats d’‘Hogar’, la seva anterior pel·lícula a la plataforma. «No sé exactament què coneixien els productors nord-americans, els primers amb qui vam parlar, del nostre treball», comenta David. «Bé, sé que havien vist ‘Hogar’ i els havia agradat. Però ha sigut un projecte molt diferent. Netflix no és una cosa monolítica, sinó que hi ha molts petits Netflix dins d’ell. ‘Hogar’ va ser una pel·lícula petita que vam fer amb Netflix a Espanya, mentre que aquesta és una pel·lícula molt més gran feta amb Netflix Internacional. Són com entitats diferents dins de la mateixa casa».
Si la primera ‘A ciegas’ jugava amb l’‘slasher’, el ‘survival’ o la invasió domèstica, ‘Bird Box Barcelona’ és una submersió de malson en els aiguamolls del terror religiós. (Àlex): «És la mateixa història que el públic coneix, des d’una perspectiva que no coneix». (David): «Quan vam veure la primera pel·lícula, vam interpretar que cadascú veia aquelles criatures a la seva manera i que les filtrava a través de les seves creences prèvies, els seus esquemes. ¿Què passaria si aquestes creences són religioses? ¿Veuries les criatures com a monstres o com a àngels? Vam voler explorar aquestes preguntes perquè la pel·lícula tingués una personalitat pròpia i un sabor diferent al de l’original».
Com a l’anterior pel·lícula, el to pot recordar de vegades Shyamalan, però els Pastor reconeixen més obertament la influència de Spielberg, sobretot en les decisions de càmera. «En aquesta pel·lícula volíem provar amb la càmera a l’espatlla –explica el David–, però controlada. Buscar la sensació d’immediatesa i realisme, però amb moviments que estiguin pensats i coreografiats. Spielberg ho fa meravellosament en ‘El puente de los espías’, per exemple». L’Àlex remata la descripció de la missió: «Fer plans pensats, però mai purament per fardar. A tots ens agraden les ‘pijades’, però si fas un pla-seqüència ha de ser perquè narrativament té un sentit».
La màgia del cine
La màgia del cine Els habitants i/o amants de Barcelona patiran veient el col·lapse d’algunes zones reconeixibles de la ciutat, però no, no hi ha ‘set piece’ a la Sagrada Família. «No ens ho van demanar, per sort», diu l’Àlex. «Volíem mostrar coses que fossin úniques i específiques d’aquí, però sense caure en el clixé. Ens vam decantar per llocs com els búnquers de Gràcia i el Telefèric, que existeixen i que la gent pot conèixer, però que no són aquests llocs més gastats als quals et porta el bus turístic. Poder rodar el final de la pel·lícula a la Torre de Jaume I em va semblar èpic».
En l’àmbit tècnic i tecnològic, va ser un rodatge complex, però no potser de les maneres en què un espectador fàcil d’enganyar (com el que signa amunt) podria pensar. Hi ha escenes rodades en carrers de Barcelona, però també en decorats a què es podien afegir extensions virtuals. (David): «Havíem de tocar moltes tecles alhora. Coordinar l’element físic real amb el digital. Hi ha una escena a la plaça del Cinc d’Oros i allò no ho vam trepitjar ni en pintura. Sempre hi passo per davant i dic: ‘Mira, aquí és on sembla que vam rodar, però en realitat no [riu]’. És tot mèrit de la dissenyadora de producció Laia Colet i la gent d’efectes especials. En alguns casos vam fer servir pantalles de led, com fan a ‘The Mandalorian’, perquè ens permetia comptar amb exteriors que si no hauria sigut impossible tenir». Tot i així, aquí mana bastant la corporeïtat: «Si un autocar s’estavella i surt volant pels aires, s’estavella i surt volant pels aires de veritat», avisa el David.
Des de divendres, dia 14 de juliol, molts globus oculars del voltant del món estaran posats en el treball dels Pastor i en la seva nova visió postapocalíptica de la capital catalana. Es pot criticar les plataformes per diversos motius, però aquesta sonada estrena no és, ni de lluny, una notícia apocalíptica per al cine fet aquí ni per a la nostra ciutat. Confiem que agradi, que aterri com ho pretén.
