Els festivals cinematogràfics de Mortadel·lo i Filemó

A mitjans dels 90, l’estudi de Claudi Biern Boyd va produir per Antena 3 una nova i més ambiciosa sèrie de televisió, en què Xavier Martín, Enric Cusí i Emilio Freixas van posar veu a Filemó, Mortadel·lo i el professor Bacteri, respectivament. Immersos en les activitats de la no menys risible T.I.A., l’organització en què els protagonistes despleguen els seus sagaços coneixements sobre l’espionatge, els nostres dos herois de l’escola Bruguera semblaven de vegades una imitació animada del també televisiu Superagent 86.

El miracle de Fesser en imatge real

La primera pel·lícula en imatge real no va arribar fins al 2003. ‘Mortadel·lo i Filemó’, amb Pepe Viyuela (Filemó) i Benito Pocino (enorme troballa per encarnar Mortadel·lo), es va beneficiar de la inspirada i gens convencional realització de Javier Fesser, que venia de dirigir títols tan inclassificables, d’un humor molt més surreal, com el curt ‘El secdleto de la tlompeta’ i el llarg ‘El milagro de P. Tinto’. El transvasament de la il·lustració o el dibuix animat als personatges de carn i os sempre és complex, així com la creació visual dels mons gràfics propis dels còmics, però Fesser se’n va sortir d’allò més bé.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Fesser va tornar als personatges, ara en clau d’animació, amb ‘Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo’ (2014), visualment potent, més dèbil quant a trama i moviments. Enmig de les dues aportacions del director de ‘Camino’ a la iconografia cinematogràfica de l’obra d’Ibáñez hi ha ‘Mortadelo y Filemón. Misión: salvar la Tierra’ (2008), de Miguel Bardem. Tot i que sense l’originalitat de l’anterior, proposa un argument molt pertinent avui: els malvats de rigor es disposen a eliminar totes les reserves d’aigua del planeta. Edu Soto –popular llavors pel seu personatge televisiu d’El neng de Castefa– va substituir a Pocino.

D’un altre dels personatges d’Ibáñez, el Botones Sacarino, es va fer una sèrie televisiva l’any 2000. Va tenir poca repercussió, malgrat transmetre visualment l’essència del còmic original, i va comptar amb Alaska en el repartiment.