Pete Docter, cap creatiu de Pixar: «La gent va al cine a evadir-se, no perquè li parlin de problemes socials»

Les pel·lícules que ha dirigit –títols com ‘Up’ (2009), ‘Del revés’ (2015) i ‘Soul’ (2020)– es compten entre les millors no només dels estudis Pixar, sinó, en general, de tota la història del cine d’animació. Director creatiu de la companyia des del 2018, és un dels cervells que hi ha darrere del nou llargmetratge del seu catàleg, ‘Elemental’, amb una premissa que dota d’emocions els quatre components fonamentals de la realitat física. Situada en una metròpolis on conviuen els éssers d’aire, els de vent, els de foc i els de terra, és alhora una comèdia romàntica i una reflexió sobre l’experiència dels migrants. 

‘Elemental’ és, probablement, la més política de totes les pel·lícules produïdes per Pixar fins ara. ¿És casual que vegi la llum precisament ara?

Suposo que no. L’art sempre funciona com a reflex de la societat en la qual és creat. Els museus existeixen per donar-nos a conèixer com eren la Grècia clàssica o la Itàlia renaixentista, ¿no és així? ‘Elemental’ no és exactament una pel·lícula autobiogràfica, però, sí, molt personal per al seu director, Peter Sohn, els pares del qual van immigrar als Estats Units des de Corea. Quan ens va presentar la idea, ens va semblar que era una història que necessitava ser contada.

¿És més difícil parlar d’assumptes com la immigració i el racisme a través del cine d’animació?

Fer pel·lícules com aquesta requereix mantenir un equilibri delicat. Quan la gent acudeix al cine a veure-les, ho fa principalment per evadir-se i passar una bona estona, i no necessàriament perquè els parlin de problemes socials. Alhora, no obstant, els espectadors també necessitem que el cine reflecteixi d’alguna manera les nostres pròpies vides, que ens expliqui alguna cosa amb la qual podem connectar. Aquest ha sigut el nostre principal repte amb ‘Elemental’, integrar aquests assumptes de manera orgànica en el que principalment és una història d’amor, i no deixar que la carreguin amb massa pes.  

Com demostra l’ascens de líders polítics com Ron DeSantis al seu país, hi ha un auge d’actituds antimigratòries i, fins i tot, xenòfobes en la societat. ¿Com creu que això pot afectar la pel·lícula? 

Només puc dir que, independentment dels nostres trets físics o el nostre lloc de naixement, en última instància tots els éssers humans provenim de la mateixa zona de l’Àfrica, i tots passem per les mateixes dificultats i penúries en les nostres vides. No té sentit mirar de qüestionar això. Una de les coses que hem après a Pixar al llarg dels anys és que, com més específics i singulars són els personatges que creem, més universals resulten ser el seu atractiu i la seva connexió amb el públic. Per això fa anys que donem espai a artistes d’orígens diversos perquè s’expressin i, en conjunt, el treball que fan reflecteix aquesta diversitat cultural. Peter [Sohn], com dic, és d’origen coreà; la directora de ‘Red’ (2022), Domee Shi, va néixer a la Xina; el de ‘Luca’ (2021), Enrico Casarosa, és italià.  

Des de la seva posició a Pixar, ¿com creu que la pandèmia va afectar la companyia a llarg termini?

Els canvis de comportament dels espectadors han afectat la indústria en el seu conjunt. És clar que, quan els cines van tornar a obrir després dels moments més durs de la pandèmia, les pel·lícules que van resultar ser més capaces d’atraure el públic van ser les de Marvel i el cine d’acció en general; el públic juvenil és el que menys por va tenir a l’hora de tornar a ficar-se a les sales. També a causa de l’auge de l’‘streaming’, crec que els pares continuen sent reticents a l’hora d’anar en família al cine. No sé durant quant temps ho continuaran sent.

Parlant de l’‘streaming’, ¿què li va semblar la decisió de Disney d’estrenar algunes de les pel·lícules més recents de Pixar directament a la plataforma Disney+?

El primer que he de dir al respecte és que Disney+ va ser una benedicció per a nosaltres, perquè, a causa de la pandèmia, si no hagués sigut per l’‘streaming’ aquestes pel·lícules s’haurien mantingut de manera indefinida sense estrenar-se, criant pols. No hi havia alternativa a Disney+. D’altra banda, mentiria si digués que la situació em va fer feliç. Sempre hem treballat amb les sales de cine al cap, perquè, a pantalles de televisió o d’iPhone, els matisos i textures visuals de les nostres pel·lícules es perden.   

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

¿Vostè presta atenció a les pel·lícules que produeixen altres companyies de cine d’animació? ¿Què opina de l’èxit de títols recents com ‘Spider-Man: creuant el multivers’?

Per descomptat, m’interessen com a executiu de Pixar i com a amant de l’animació. A aquesta pel·lícula, en concret, el fet de ser una seqüela li ha proporcionat un avantatge de cara a la taquilla. Com tots sabem, la gent sol ser més procliu a consumir ficcions sobre personatges que ja coneixen i estimen. ‘Elemental’ no entra dins d’aquesta categoria i, potser, aquest és el principal desafiament al qual s’enfronta. En tot cas, vull creure que els espectadors continuen interessats en les històries originals i els personatges nous. A Pixar també produïm seqüeles, però, alhora, continuem sorprenent el públic.