Teatre
Crítica d’‘En mitad de tanto fuego’ (Sala Beckett): relats troians

En les últimes setmanes, Alberto Conejero ha encapçalat titulars. Creat junt amb Xavier Bobés i estrenat al TNC el seu muntatge ‘El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai’, cancel·lat a Briviesca (Burgos) per un nou ajuntament de PP i Vox. Si la història emotiva d’un mestre republicà pot acabar censurada, quin tràgic destí li pot arribar a la nova ‘En mitad de tanto fuego’ (fins al 30 de juliol a la Beckett), monòleg o bé rampell poètic que burxa en l’ambigüitat d’un dels mites d’Occident, la ‘Ilíada’. ¿Van ser amants el gran heroi Aquil·les i el seu inseparable Pàtrocle?
S’han acabat les insinuacions, revulsiu contra versions hollywoodianes beates com la ‘Troia’ de Wolfgang Petersen, que els va presentar com a cosins. Conejero posa tot el seu vast coneixement del món clàssic al servei d’un soliloqui lúcid, Pàtrocle ens parla amb una veu universal que travessa tota la història, mítica i present, entre el fragor de la guerra eterna i la quotidianitat de passejar el gos. Barrejant epítets altisonants i versos alexandrins, ara emergeix un secundari que pren la paraula, un humà carnal i dolençós, Pàtrocle, com un estrany repudiat en oposició al diví heroi Aquil·les i la seva llegenda.
Notícies relacionadesLa complexa partitura textual, densa i estimulant sobretot en la primera part, no podria trobar millor mestre a la batuta. La direcció de Xavier Albertí desgrana paraules com notes en una simfonia per moments minimalista, brossiana quan es recrea amb els possessius per accentuar la carnalitat del text. La proposta va a l’essència literària i prescindeix de floritures escèniques, a excepció de la sacralitzant il·luminació, que augmenta la solemnitat. Tanta sobrietat recorda un altre monòleg albertinià recent, ‘El cos més bonic...’, tot i que ara sí que compta amb un grapat de gestos que atrapen el personatge entre el destí i el desig.
Però tot bon monòleg no ho seria sense el seu intèrpret. Rubén de Eguía toca l’Olimp actoral a què ja es va acostar amb ‘Els homes i els dies’. Se sent bé en el cos a cos, creix en la distància mínima que el separa d’un públic que vibra com una corda de violí amb la precisió i els matisos del seu treball. Menys torna a ser més, i més enllà del joglar que ens explica la guerra de sempre, brota en el text el relat alternatiu. En el present, l’epopeia vol fugir de la glòria, renega de pàtries i banderes, supèrbia de l’enamorat que desitja envellir tranquil junt amb el seu amant. Si totes les guerres són la de Troia, sense censura, tots els amants podrien ser com Pàtrocle i Aquil·les.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ‘Anuario de la música en VIVO’ 2024 Madrid destrona Barcelona
- La primera ‘generació sense fills’ es prepara pel "fantasma de la vellesa": el 20% d'adults de 55 a 64 anys no han estat pares
- Educació a Catalunya Les escoles La Farga i la Vall comuniquen a les famílies que segregaran per sexe i que perdran el concert
- Aniversari del crim de Mas d’Enric "Necessitem que el Govern admeti què va fallar per tancar el dol"
- L’economia dels EUA tremola
- Scully quadro a quadro
- Multimilionari José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»
- En una interlocutòria El Suprem arxiva l’últim intent del jutge Aguirre d’imputar Puigdemont per la trama russa del procés
- El Cercle d’Economia aposta per un sistema de finançament federal
- Guerra comercial Trump amenaça la UE amb aranzels del 200% al vi, el xampany i altres begudes alcohòliques