El públic torna al cine: ‘Barbie’ arrasa a la taquilla i les altres grans estrenes no perden pistonada

L’allau d’informacions no cessa. Els exhibidors i distribuïdors es freguen les mans, com no ho han fet des del 2019, l’any abans de la pandèmia, el confinament i la crisi agreujada del sector. Les estrenes pràcticament seguides d’‘Indiana Jones i el dial del destí’, ‘Misión imposible: Sentencia mortal-Parte 1’, ‘Oppenheimer’ i ‘Barbie’, a les quals s’ha d’afegir, amb una mica menys de mesura, el de l’última producció de Pixar, ‘Elemental’, i en estricte àmbit espanyol, la nova comèdia familiar de Santiago Segura, ‘Vacaciones de verano’, han aconseguit que la gent torni ‘massivament’ al cine, com no es veia des de fa anys. 

‘Barbie’ és el gran fenomen: ni una sola entrada a la venda si anaves divendres a les sessions de mitja tarda de qualsevol sala barcelonina sense haver-la comprat prèviament. Però el retorn d’Indy i Ethan Hunt, les vacances d'estiu dissenyades per Segura per encertar a la diana quan refermava la calor i les tribulacions tràgiques de l’inventor de la bomba atòmica han retornat les sales cinematogràfiques al que en aquesta època és natural: ple absolut.

‘Barbie’ ha recaptat a Espanya set milions d’euros en només quatre dies d’exhibició, de dijous a diumenge de la setmana passada. Fins i tot Yolanda Díaz, la líder de Sumar, quarta força més votada en aquestes últimes eleccions, va decidir anar-se’n a veure la pel·lícula de Greta Gerwig el dia abans, el de la reflexió. Reflexionar amb el discurs feminista de Barbie mentre aleteja l’ombra (diluïda finalment) de l’extrema dreta arribant al Govern ha de donar els seus rèdits de desconnexió de la dura realitat.

Negoci rodó

Un cop d’ull als números, freds però rotunds, dona ‘Barbie’ com a vencedora en termes absolutistes. Va costar 90 milions d’euros, n’ha recaptat 140 en el seu primer cap de setmana als Estats Units i el Canadà i porta guanyats arreu del món 304 milions, set dels quals pertanyen a les sales espanyoles. Negoci rodó que, tenint en compte que encara queda un mes i mig de temporada d’estiu i no hi ha altres estrenes-bomba en l’horitzó, generarà encara molts més dividends. 

Serà un estiu rosa ple d’intermitències atòmiques, les accions acrobàtiques de Tom Cruise o el retorn amb fuet inclòs de Harrison Ford. ‘Oppenheimer’, amb un pressupost superior de 162 milions, en porta recaptats 157, dels quals gairebé tres a Espanya. És important destacar que la vaga d’actors i actrius de Hollywood pot ser que retardi durant mesos estrenes previstes per a la temporada de tardor, tipus ‘Dune: Parte dos’, així que el filó de ‘Barbie’ i companyia pot allargar-se una mica més.

 Una de les empreses d’exhibició espanyoles més importants, Cinesa, ja ha comunicat que aquest últim cap de setmana ha sigut la millor des de l’estrena de ‘Los Vengadores: Endgame» el 25 d’abril del 2019. I que l’exhibició en sala IMAX d’‘Oppenheimer’ ha arribat al 82% d’ocupació. Seguim amb les estadístiques: entre divendres i diumenge han passat pels cines de tot Espanya 1,6 milions d’espectadors. 

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

 El top 10 provisional al nostre país està encapçalat per ‘Barbie’, seguida d’‘Oppenheimer’, ‘Elemental’, ‘Insidious: La puerta roja’, la nova entrega de la franquícia de ‘Misión imposible’, ‘Vacaciones de verano’ i l’últim ‘Indiana Jones’. Sorprendria, en tot cas, l’escalada fins a la quarta posició d’un film més de la saga ‘Insidous’ i els seus fenòmens paranormals, i que Santiago Segura superi Indy. Completen ‘Spiderman: Creuant el Multivers’, ‘Te estoy amando locamente’ –segona producció espanyola ben situada– i un altre film d’animació, ‘Ruby, aventuras de un Kraken adolescente’.

Diversos fenòmens han coincidit alhora, a més de la qualitat intrínseca de moltes d’aquestes propostes.El denominat ‘Barbenheimer’ és un prodigi comercial que no es produïa des de fa dècades: dues grans i antagòniques produccions competint per l’hegemonia a les sales. És una situació ideal per al mercat: potencials èxits comercials que poden concitar l’interès d’espectadors ben diversos. Però no hauríem d’oblidar que cada cap de setmana s’estrenen a Espanya no pas menys de sis o set pel·lícules –espanyoles, europees, asiàtiques, llatinoamericanes, d’animació, independents, d’autor, documentals– i que moltes sucumbeixen a la dalla de la primera setmana d’exhibició.