‘Oppenheimer’: qui és qui en aquesta pel·lícula i història atòmica

No ha de ser fàcil viure sent el ‘pare de la bomba atòmica’, com tantes vegades s’ha definit Julius Robert Oppenheimer (1904-1967), físic jueu d’origen alemany que va ser professor a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i va liderar el projecte Manhattan. Sobre el seu sentiment de culpa es basa part de la matèria dramàtica del film de Christopher Nolan, una càrrega tràgica que expressa molt bé l’actor irlandès Cillian Murphy, una carta segura en aquest biopic sobre foc, culpa i caça de bruixes.

Gran confiança havia de tenir el govern nord-americà en Leslie Groves (1896-1970), ja que se li va encarregar supervisar la construcció del Pentàgon i va estar al comandament del projecte Manhattan. Les dues coses va poder fer-les perquè era enginyer constructor i tinent general de l’exèrcit. Ho interpreta Matt Damon –en la seva primera col·laboració amb Nolan–, capaç de mostrar l’ambivalència del personatge, l’afecte i el rebuig cap a Oppenheimer. A ‘Creadores de sombras’, sobre el mateix tema, li va donar vida Paul Newman.

De soltera es deia Katherine Puening. Després se la va conèixer com a Kitty Oppenheimer. Nascuda a Alemanya (1910) i morta a Panamà (1972), va ser botànica i biòloga, una cosa de què no es parla gaire al film, i va militar al Partit Comunista nord-americà. Es va casar amb Oppenheimer el 1940. L’excel·lent Emily Blunt (‘Sicari’, ‘Un lloc tranquil’) li atorga especial dinamisme a una figura una mica incòmoda en les seves relacions amb Oppenheimer i en les seves contradiccions al virar cap a l’esquerra.

Robert Downey júnior, l’actor capaç de protagonitzar un biopic de Charles Chaplin i ser l’Iron Man de l’univers cinematogràfic Marvel, ofereix una de les seves millors composicions dels últims anys al paper de Lewis Strauss (1896-1974), banquer d’origen jueu, oficial naval, filantrop i un dels fundadors del Consell d’Energia Atòmica al començament de la Guerra Freda. Va acabar sent enemic polític d’Oppenheimer. Al film adquireix caires de brivall venjatiu a mesura que avança la història.

Albert Einstein té un paper secundari a la pel·lícula, però les dues o tres breus escenes en les quals apareix, creuant unes inoïbles paraules amb Oppenheimer que tenen gairebé el mateix significat que el Rosebud de ‘Ciutadà Kane’, són molt importants. Einstein (1879-1955), també d’origen alemany i jueu, va tenir amb Oppenheimer cordials discrepàncies quant a l’energia atòmica. Einstein l’encarna un irreconeixible Tom Conti, l’oficial Lawrence de ‘Bon Nadal, Mr. Lawrence’ (1983).