El festival Barna’n’roll proclama Barcelona com a capital punk

¿Un festival situat al cor de l’estiu i netament urbà, i autogestionat, i sense marques ni patrocinis, i sota el signe del punk rock? No és una bogeria: és el que Barna’n’roll practica des de la seva estrena el 2016, i que aquest divendres i dissabte tanca files a dos escenaris, el Razzmatazz i el Poble Espanyol, i acull una parada de vuit bandes internacionals encapçalada pels nord-americans Descendents i The Dropkick Murphys. Un cartell que reafirma l’atracció que presenta a Barcelona l’imaginari del punk i de subgèneres com el hardcore melòdic.

Venim d’una temporada en què NOFX va congregar 14.000 persones en tres nits al mateix Poble Espanyol (gesta única a Europa) i The Offspring va actuar com un dels reclams del Cruïlla, entre altres episodis consignables (com Bad Religion atraient mirades al Primavera Sound). «El punk rock està en un gran moment, 30 anys després de l’explosió i 45 des del naixement, i aquestes bandes tornen a ser caps de cartell com ho van ser en altres temps. En els concerts hi veus gent de la meva quinta, entre 40 i 50 anys, amb els fills adolescents, que comencen a anar a concerts», explica David Peret, director de la promotora HFMN Crew. Allà, Barcelona s’erigeix en plaça forta de públic, termòmetre també del suport a l’escena autòctona, com va reflectir el recent ple a Razzmatazz d’una venerable banda de Tarragona, Crim, acompanyada de les basques Rotten XIII i Brigade Loco.

Cap de setmana calent

El programa del Barna’n’roll no consisteix en un ‘pack’ de bandes que fan una gira juntes, sinó que ofereix un criteri propi de selecció, si bé sí que s’integra a un circuit a escala europea. «Molts ‘tours’ de punk i hardcore comencen aquest cap de setmana», explica Peret. Aquí, el festival forma part d’un ecosistema en què figuren places com el Tsunami, de Gijón, i d’altres d’escampats pel continent com el britànic Rebellion, l’italià Bay Fest i l’eslovè Punk Rock Holiday.

Encapçalant el cartell d’aquest divendres a Razzmatazz, una institució californiana del hardcore melòdic, Descendents, amb la formació estable des dels 80, que inclou el cantant original, Milo Aukerman i el bateria Bill Stevenson, ex-Black Flag. Juntament amb ells, els seus paisans de Good Riddance, altres referents del ram, i Authority Zero, formació d’Arizona que fusiona el punk amb influxos de ska, reggae i surf.

Salutacions a Julio Iglesias

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

I dissabte, el festival es trasllada al Poble Espanyol per acollir un grup pioner a fondre l’adrenalina guitarrera amb les gaites i els accents cèltics, The Dropkick Murphys. Gatzara assegurada al voltant d’aquesta tropa creada a Massachusetts el 1996, una de les cançons de la qual, ‘I’m shipping up to Boston’, va ser interceptada per Martin Scorsese, que la va incloure al seu film ‘Infiltrats’. Me First & The Gimme Gimmes, amb membres de NOFX i Lagwagon a les seves files, redoblaran la festa amb les seves lliures versions d’ampli espectre, de Black Sabbath a Olivia Rodrigo (i ‘De niña a mujer’, de Julio Iglesias). El hardcore més aguerrit, amb senyals metaleres, es manifestarà amb Madball, i l’ska el representaran, també des de Nova York, The Slackers. I mirant-los tots des de la seva talaia generacional, Cockney Rejects, supervivents del primer punk dels setanta.

Tot això, muntat per una promotora independent, aliena als colossos del sector i desmarcada de l’imaginari festivaler comú. «No tenim subvencions ni espònsors perquè no ens volem casar amb ningú», apunta David Peret, que situa a les barres de begudes un ingrés «bàsic» perquè els comptes quadrin. Allà hi haurà, de fet, l’únic logo associat al festival, el de la cerveseria artesana La Pirata, que per a l’ocasió ha creat la cervesa Barna’n’roll, explica el promotor, que va crear HFMN Crew fa 21 anys a Manresa i que actualment opera des de Badalona sense perdre de vista les motivacions originals. «Mai hem fitxat un grup només perquè vengui entrades, si no ens agrada», assegura Peret. «Puc afirmar que soc fan de tots els que actuen al festival».