Grec 2023: 10 coordenades per recordar del festival

Per sortir de la seva zona de confort, el Grec ens ha descobert espais singulars transformats en escenaris. Un dels espectacles més destacats de l’edició va ser ‘A beginning’, d’Aurora Bauzà i Pere Jou, que va obrir per unes hores el desconegut Dipòsit del Rei Martí per oferir una intensa litúrgia de música i ombres. També el ‘Rèquiem de Fauré’ va omplir de llum un espai subterrani del Recinte Modernista de Sant Pau, un espectacle de la coreògrafa Marina Mascarell i l’Orfeó Català que va despertar noves sensacions al portar la música coral a una altra dimensió. La presó Model va acollir ‘Jo, travesti’, de Roberto G. Alonso i Josep Maria Miró, una resignificació emotiva d’un espai repressor transformat per unes hores en un cabaret lluminós.

Una de les protagonistes indirectes del festival va ser la meteorologia. Feia molts anys que la pluja no adquiria un paper tan destacat. A mitges ens vam quedar en la inauguració: la companyia australiana Gravity & Other Myths va haver d’interrompre les acrobàcies del seu espectacle ‘The pulse’ abans que un ruixat dispersés els assistents. Un altre dels espectacles estrella del programa, ‘Beethoven 7’, de la prestigiosa coreògrafa Sasha Waltz, també es va quedar a mitges en el Grec, escenari que aquest any ha mirat al cel més del compte.

Just abans de viatjar al Festival d’Avinyó, en el qual van recollir importants ovacions i elogis de la crítica, la companyia de dansa Mal Pelo va estar en el TNC dins de la programació del Grec. ‘Double infinite. The bluebird call’ va brillar com un espectacle molt més intimista que el gran format que va viatjar a França, dos inspirats solos dels fundadors María Muñoz i Pep Ramis. De nou sobre la taula el bon moment artístic que travessa aquesta formació amb més de 30 anys d’experiència.

En un festival que va patir la cancel·lació d’una de les seves estrelles principals, Ivo van Hove, alguns dels moments més destacats els van protagonitzar produccions modestes. ‘Altsasu’, per exemple, teatre documental de primera magnitud sobre el famós cas de la baralla en un bar de Navarra que va acabar jutjada com a terrorisme. L’obra de María Goiricelaya aborda el conflicte intentant donar veu a totes les parts, amb alguna llicència poètica que ajuda a digerir la trama. Teatre necessari que cura i cicatritza.

Entre les estrelles locals sempre es pot comptar amb el geni de Marcos Morau, que, junt amb la seva companyia La Veronal, va estrenar el seu primer espectacle dirigit a joves, ‘Firmamento’. Un viatge impregnat dels referents de l’adolescència del director, una experiència aclaparadora, tant en l’aspecte sonor com en el visual, amb escenaris canviants en els quals la dansa es va mantenir en un segon pla. No sabem si tanta densitat va desconcertar els joves, però, igualment, el públic adult va disfrutar de valent.

Aplaudiment per al debut a Espanya de la creadora Carolina Bianchi amb una contundent denúncia contra les violacions i els feminicidis, documentada, atrevida i molt personal. Polèmica també va ser la seva aposta, que va impactar al Teatre Lliure després del seu pas per Avinyó, tant per la ingestió d’una substància química per anul·lar la seva consciència en la segona part de l’espectacle com per l’exploració final de la seva vagina amb una microcàmera. ¿Feia falta? Es preguntava el públic al sortir. Va demostrar que el teatre no està mort i va deixar clar que no hi ha catarsi que valgui per superar el trauma de la violació.

Un actor inspirat i entregat, una direcció més que sàvia i un text excel·lent. Amb aquests ingredients, la Beckett presenta fins demà diumenge ‘En mitad de tanto fuego’, obra d’Alberto Conejero dirigida per Xavier Albertí que torna a la guerra de Troia per explicar-nos sense mitges veritats la història d’amor entre Aquil·les i Pàtrocle. Recital poètic de primera magnitud amb el qual el seu actor, Rubén de Eguía, truca a la porta de l’Olimp actoral.

Entre les estrenes del Grec Ciutat va destacar el fructífer tàndem entre Sergi Belbel i Emma Vilarasau, que fins diumenge ofereixen al Romea funcions de ‘Lali Symon’, pirueta a la frontera de l’autoficció, amb la tragèdia i la comèdia tan barrejades com en la vida. També Cristina Clemente i Nelson Valente van donar la campanada amb una trilogia d’obres que es va poder seguir a diferents sales de proximitat, com ‘Rovira versus Rodríguez’, final que acull la Versus Glòries fins diumenge. I fins al 13 d’agost estarà Mercè Arànega a La Villarroel repartint les seves ‘Instruccions per fer-se feixista’, per si encara hi ha ganes de festival.

Un desinhibit tancament musical en forma de missa laica. ‘For Evita’, de Jordi Prat i Coll, va ser, com ens indica el subtítol, ‘una astracanada musical’. Homenatge a la icona de la política argentina, però també al mestre Andrew Lloyd Webber que la va fer cantar, calaix de sastre en el qual entren una copla de Concha Piquer (amb una brillant Anna Moliner lluint-se amb la cançó espanyola) i fins i tot el desenfrenament de Raffaella Carrà. Diversió per tancar el Grec, que la pluja, aquesta vegada, sí, va respectar per poc.