Jennifer Lee (cap creativa de Disney): «Continuem prioritzant l’experiència de les sales»

Directora de ‘Frozen’ i guionista de l’última pel·lícula Disney, ‘Wish: El poder de los deseos’, Jennifer Lee és també la directora creativa de l’estudi. Per les seves mans passen els projectes d’una companyia que celebra el seu centenari després de les crisis provocades per la pandèmia i algunes cancel·lacions.

Després de l’efecte que ha tingut la pandèmia i la crisi en l’exhibició, ¿com es decideix a Disney quines pel·lícules s’estrenen en sales i quines aniran a la plataforma?

A mesura que ens anem recuperant, amb totes les sales de nou obertes, la idea és estrenar totes les nostres pel·lícules als cines mirant de tenir una finestra àmplia abans d’anar a l’‘streaming’, amb la idea de tornar a atraure el públic a les sales. Però evidentment tenim sèries que són perfectes per a Disney + i pel·lícules que són perfectes per als cine donades les seves característiques tècniques, la pantalla ampla, l’aspecte musical... És una experiència que s’ha de viure en el cine. Per això continuem prioritzant l’experiència de les sales.

En aquest moment, en plena celebració del centenari, hi ha una pugna amb el governador de Florida, Ron De Santis, per qüestions relacionades amb els parcs Disney, i a més als Emirats Àrabs s’ha prohibit ‘Spider-man: Cruzando el multiverso’ i 14 països més no van voler estrenar ‘Lightyear’ a causa de l’escena del petó lèsbic. ¿Com afecta tot això al procés creatiu de Disney?

El que hem après és que ens hem de centrar en la narrativa i en els personatges. Cal centrar-se en la història i en com són els personatges, en què necessita la història que expliquem. Seria un error a l’escriure les pel·lícules pensar en aquestes situacions que es produeixen en llocs determinats i estar condicionat per aquest tipus de decisions. Una de les principals idees de Disney és que tothom es vegi reflectit en les pel·lícules, sigui quina sigui la seva condició. Això és Disney, i en això consisteix el fet d’explicar històries i aconseguir que la gent hi connecti. Els fonaments han de seguir allà, adaptant-nos als canvis que apareguin al món.

Mickey Mouse és una de les estrelles de la casa, un emblema Disney. ¿És veritat que al complir-se els 100 anys de la seva creació el personatge passa a ser de domini públic?

Cada país té una normativa diferent en aquest sentit i és veritat que en alguns llocs ja és un personatge de domini públic. Però no ens afecta en absolut. Estem molt compromesos amb Mickey Mouse, tot i que és veritat que existeixen límits sobre com, per exemple, pot ser utilitzada la seva imatge per altres artistes. Per a nosaltres no ha canviat res en com continuem treballant el personatge.

Vostè exerceix a Disney de guionista, productora i directora. ¿En quina d’aquestes comeses se sent més còmoda?

M’encanta dirigir, em sembla el més inspirador, però, per sobre de tot, escrivint és quan em sento més còmoda.

‘Wish: el poder de los deseos’ és una pel·lícula que sorgeix per celebrar el centenari dels estudis. ¿Com neix la idea, les influències i conceptes procedents d’altres produccions de la companyia?

Teníem clar que volíem fer alguna cosa per celebrar aquests 100 anys, per honrar el nostre llegat, però no volíem que fos una cosa semblant a un collage del passat. Volíem fer una història original, ni tan sols una adaptació. Això en primer lloc. Després vam poder col·locar picades d’ullet concretes que són part d’aquest llegat, però pensant sempre que no fossin elements que traguessin l’espectador de la pel·lícula. Abans que res prevalia la idea de fer alguna cosa amb una identitat pròpia. Aquest era el repte principal, no quedar-nos en el passat i utilitzar la narrativa per seguir endavant.

Vostè no anava escriuria aquesta pel·lícula, però tenia tan clar tot el concepte que al final li van demanar que fes el guió.

El que faig en totes les parts del procés és conversar amb els guionistes i creatius, em mostren les idees que tenen per a cada història, els faig preguntes sobre el que experimenten els personatges. Quan em vaig ajuntar amb l’equip de ‘Wish’ hi havia un flux d’idees enorme i vaig connectar immediatament amb els personatges. De seguida em van dir que tenia una visió molt clara i que escrigués el film. Vaig fer només un esborrany, però al final el vaig escriure. He estat treballant de manera molt estreta amb l’equip de guionistes de manera que podia continuar realitzant la meva altra feina a l’estudi sense desvincular-me de l’escriptura de la pel·lícula. Aquesta és la meva passió. És molt diferent quan exerceixo de productora executiva de quan soc guionista, sempre estic oberta per escoltar tothom i solucionar problemes. Com a productora executiva he de prendre decisions quan crec que alguna cosa no funciona.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿Com s’equilibra una pel·lícula pensant en el públic infantil i en l’adult? Fa uns mesos va estar Quentin Tarantino a Barcelona i va explicar que ‘Bambi’ és una de les pel·lícules que més el van traumatitzar de petit, una cosa que li ha passat a molta gent.

Jo crec en el poder dels contes de fades i que acostumen a donar-nos lliçons. Així que ‘Bambi’ ens va ajudar molt, tot i que pugui fer por, a confrontar-nos amb el dolor. Era un reconeixement molt poètic del dolor que implica la pèrdua. És un gran exemple d’història que serveix per a totes les edats, de com mostrar les ferides que ens converteixen en el que som. Els contes de Disney són part del creixement dels nens i per als adults reflecteixen una mica els reptes a què ens enfrontem.