El Cor de Noies de l’Orfeó Català acaba la seva aventura circense amb ‘The pulse’

El Grec ha tancat ja la seva 47a edició, però l’aclamat espectacle inaugural ‘The pulse’, que va unir el Cor de Noies de l’Orfeó Català i la companyia australiana de circ contemporani Gravity & Other Myths el 29 de juny per primera vegada, continua. Ara són Gratz (Àustria), on oferiran aquest dimarts l’última actuació al Teatre de l’Òpera, on acomiadaran la gira que els ha portat per tres països sense comptar Espanya.

Aquest ha sigut un estiu d’emocions per al conjunt que dirigeix Buia Reixach i Feixes, que ha tingut un paper destacat dins i fora d’aquesta original proposta escènica que ha captivat el públic a tot arreu. La gira de ‘The pulse’, centrada en la idea que junts podem fer coses increïbles, ha triomfat allà on ha anat. Les 36 veus de la coral amateur i els 24 increïbles acròbates d’aquest premiat espectacle van deixar al·lucinat el públic al Circus Arts City TOHU de Mont-real (Canadà), considerada la catedral del circ, on van actuar entre el 5 i el 8 de juliol. «La gent ens deia que no havia vist res semblant en 20 anys. I no m’estranya, perquè és una proposta singular. Per a nosaltres aquesta experiència és enriquidora», ha assenyalat Reixach a aquest diari per telèfon.

I fa poc també van triomfar a Galway (Irlanda), on van oferir sis actuacions del 17 al 22 d’aquest mes. «Cada dia el públic ens acomiadava amb una llarga ovació, dret», recorda Reixach, i diu que, com en el Grec, sortien a acomiadar el públic amb una cançó. No és la primera vegada que ella i les seves noies abandonen la zona de confort dels seus concerts al Palau de la Música Catalana. Amb Maria Arnal van participar en una espècie de ‘rave’ galàctica en el Sónar i es van sumar a la companyia basca Kukai Dantza a ‘Erritu’, en el Mercat de les Flors.

El cor amb cantants, d’entre 16 i 25 anys, no és professional, però ningú ho diria veient la quantitat d’hores i esforç dedicats a aquest projecte singular. L’actual gira ha donat molta experiència a totes les seves integrants. «A totes els ha agradat provar una cosa diferent. Aquesta experiència està resultant molt intensa. Han descobert el que significa treballar integrades en una companyia professional. Estan aprenent molt», comenta Reixach.

Gestionar expectatives

El que més preocupava la directora era que resistissin mentalment qualsevol possible revés. «És important gestionar expectatives. Mantenir el nivell artístic és difícil», admet. «Les vaig preparar explicant que no totes les actuacions serien iguals: n’hi hauria de millors i de pitjors. Però, per a la meva sorpresa, tot ha sortit millor del que pensava. El nivell d’aquestes noies és molt alt». A tot arreu el resultat ha sigut el mateix: un gran èxit.

Els acròbates i elles tenen coses en comú. Tant ells com elles necessiten una disciplina de treball important i tot i que assagen de manera molt diferent ha sigut fàcil entendre’s. Si en alguna cosa ha hagut d’insistir Reixach a les seves deixebles és que «no es pot visitar gaire na ciutat quan vas de gira, perquè no pots sortir cansat a escena». Cal reservar la veu i descansar per donar el millor.

«Aquesta experiència els ha permès descobrir i comprendre millor el vessant professional de la música i de les arts escèniques. En el cor tenim de tot. Unes estudien biomedicina i d’altres cursen la carrera de música al Conservatori. La part bona d’aquesta experiència és que els obre la ment i la mirada».

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

El més sorprenent ha sigut ser a l’escenari tan a prop dels acròbates. «El primer dia que vam assajar junts el més complicat va ser que les noies es fixessin en mi. No podien treure els ulls dels artistes. Però no m’estranya, perquè treballar amb ells tan a prop és una experiència. És impressionant veure el control dels seus moviments, de les caigudes i dels salts».

El Cor de Noies sortirà reforçat amb aquesta gira i, tot i que és possible que enyorin el risc de cantar junt amb torres humanes, no tem que s’avorreixin quan tornin a la seva activitat habitual i als concerts al Palau de la Música Catalana. «Enyoren cantar a Mendelssohn», afirma Reixach. «És un grup molt dúctil i obert, però les noies no obliden les seves arrels». Aquest any els esperen unes merescudes vacances.